L’esfera celeste és una esfera ideal, sense radi definit i centre en l’observador, sobre la qual es poden representar els estels i els planetes per a estudiar les seves posicions i moviments. L’esfera celeste és, concèntrica amb el globus terrestre, és a dir, que la Terra està dins d’aquesta esfera. Amb la nostra visió tenim una percepció amb un únic pla de tal manera que les distancies celestes no les podem percebre, per exemple quan mirem els estels no sabem diferenciar la distancia que ens hi separa. Tal percepció, va ser el que va impulsar als antics filòsofs a considerar que la Terra era el centre de l’Univers. Ells pensaven que la Terra era plana i que el cel era una bòveda celeste. El moviment de l’esfera celeste és el mateix que el de la rotació de la Terra.
Elements principals
– Eix de la Terra: Si fem sobre el paper una circumferència que representi la Terra, i li tracem una línia de pol a pol, estarem dibuixant el que seria l’eix de la Terra.
–Pols celestes: Estarien representats en la intersecció de l’eix terrestre i la Terra, tenim dos pols celestes, i aquests són:
- Pol Boreal Àrtic (o Nord): Es troba sobre l’horitzó de l’Hemisferi Nord.
- Pol Austral Antàrtic (o Sud): Es troba sota de l’horitzó de l’Hemisferi Nord.
– Paral·lels celestes: Són plans que es troben en paral·lel amb l’Equador, i també poden ser anomenats cercles diürns.
Si tracem una vertical sobre nosaltres, la intersecció entre aquesta vertical i la volta celeste representaria dos punts: el Zenit i el Nadir.
– zenit: punt situat sobre l’observador.
– Nadir: punt oposat al zenit, situat sota l’observador, a l’altra banda de l’Hemisferi visible.
– Horitzó del lloc: es tracta del cercle màxim, aquest divideix en dues semi-esferes a l’esfera celeste. Parlem dels hemisferis visible i invisible, el primer seria el que es troba sobre nosaltres, i abasta tot el cel visible, i l’invisible seu oposat.
– Meridià: cada lloc té el seu meridià, i aquest està conformat per l’eix terrestre i la vertical zenit-nadir del lloc.
– Meridians celestes: quan un pla passa per l’eix terrestre forma sobre la volta celeste uns cercles, als quals anomenem meridians celests, quan aquest passa pel zenit i els pols, estarem parlant del meridià del lloc.
APOD