Les Plèiades

Les Plèiades, també conegudes com les Set Germanes, és un cúmul obert en la constel·lació de Taure. Tradicionalment el nom de Plèiades, ha significat “filles de Plèione,” tot i que el nom podria ser anterior al mite de les set germanes. S’han suggerit derivacions: de πλεîν de plein que vol dir “navegar”, llavors les Plèiades serien “les navegadores”; també s’ha suggerit de pleos, ple o molt o també de peleiades, que vol dir “bandada de coloms”. És un dels cúmuls estel·lars més propers, probablement el més conegut, i és sens dubte el més evident a ull nu. De vegades se’l denomina Nebulosa Maia. El cúmul està format per estrelles blaves calentes, que s’han format en els últims 100 milions d’anys.  El cúmul conté cents d’altres estels massa tènues per a ser visibles a ull nu. Les Plèiades són un cúmul jove, amb una edat estimada de 100 milions d’anys, i una vida estimada de només 250 milions d’anys més, degut a la seva baixa densitat.

Les Plèiades es veuen clarament a l’hivern en l’hemisferi nord i a l’estiu en l’hemisferi sud. Les estrelles més brillants de les Plèiades tenen el nom de les set germanes de la mitologia grega, juntament amb el nom dels seus pares. Les Plèiades estan aprop de la Terra, concretament a 440 anys llum. El coneixement que tenen actualment els astrònoms sobre l’edat i l’evolució de l’Univers està influenciat pel coneixement que tenen de la distància a les Plèiades. S’han trobar algunes nanes blanques en el cúmul. En tractar-se d’un cúmul jove no és habitual trobar nanes blanques ja que les estrelles necessiten milions d’anys per evolucionar fins a la fase de nana blanca. Fa un any Venus va travessar les Plèiades.

Imatge de les Plèiades

Imatge de las Plèiades amb el seu nom

Representació de les Plèiades

El mite de las Plèiades:

Segons la mitologia grega, les Plèiades foren nimfes, filles d’Atlas i de Plèione. Eren set, i els noms s’els hi atribueixen són: Alcíone, Astèrope, Celeno, Electra, Maia, Mèrope i Taígete. Calipso i Dione són considerades a vegades Plèiades. Segons la llegenda, van ser assetjades pel caçador Orió, que les desitjava. Però elles van volar tan amunt que van arribar al cel i allà van quedar fixades com un grup d’estels de la constel·lació de Taure. Segons altres, el motiu de la seva transformació en estels fou el dolor que sentiren per la mort de les Híades, germanes seves. Electra, de qui descendien els reis troians, degut al dolor que li causà la caiguda de Troia, va abandonar les seves germanes i es va convertir en cometa.

Quadre “La Plèiada perduda” de William Adolphe Bougerau