L’Aurora Austral és l’equivalent a l’Aurora Boreal però a l’hemisferi sud. Les aurores tant la austral com la boreal s’anomenen aurores polars, ja que solen aparèixer en les zones polars. En el cas de l’Aurora Boreal aparèixen a Alaska, el nord de Rússia i els països escandinaus i en el cas de l’Aurora Austral apareix a Nova Zelanda, la Patagonia o fins i tot el sud d’Àfrica. L’Aurora Austral, com l’Aurora Boreal presenta formes, estructures i colors molt diversos que a més canvien ràpidament amb el temps.
Durant una nit, l’aurora pot començar com un arc aïllat molt allargat que es va estenent en l’horitzó, generalment en direcció est-oest. A prop de la mitjanit l’arc pot començar a incrementar la seva brillantor. Comencen a formar ones o rínxols al llarg de l’arc . L’activitat pot durar des d’uns pocs minuts fins a hores. Quan s’aproxima l’alba tot el procés sembla calmar-se i tan sols algunes petites zones del cel apareixen brillants fins que arriba el matí. Els colors de les aurores és degut depenent les partícules que xoquin en el vent solar amb la Ionosfera.
És possible que hi hagin aurores en altres planetes?
Aquest fenomen no està restringit a la Terra. Altres planetes del Sistema Solar mostren fenòmens similars, com és el cas de Júpiter i Saturn que tenen camps magnètics més forts que la Terra . Les aurores han estat observades en ambdós planetes, amb el telescopi Hubble. Aquestes aurores, pel que sembla, són causades pel vent solar, en Júpiter són de centenars a milers de vegades més intenses que les del nostre planeta. Una diferència important entre les aurores de la Terra i les de Júpiter té a veure amb la font de les partícules carregades. En el nostre planeta, la major part dels electrons i ions provenen del vent solar o de la Ionosfera del nostre planeta. En Júpiter, moltes d’elles provenen de volcans en erupció sobre la superfície del seu satèl·lit Io, que omplen la magnetosfera del planeta gegant amb sofre i oxigen ionitzats.
APOD