El cel és l’espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta. El zenit és el punt del cel que es correspon amb la vertical del lloc (quan l’observador mira cap amunt), i el seu oposat s’anomena nadir (quan l’observador mira cap a la Terra). En astronomia el cel és sinònim d’esfera celestial, és a dir una una volta imaginària sobre la qual es distribueixen el Sol, els estels, els planetes i la Lluna. El seu nom ve del llatí caelum (en grec Ουρανός).
El color del cel és el resultat de la interacció de la llum solar amb l’atmosfera. En un dia solejat el cel del nostre planeta es veu generalment blau clar, això és degut a la desviació dels raigs del Sol que tenen un color més blavós i fins i tot violeta. Però si veiem el cel blau és perquè la nopstra sensibilitat visual ens permet veure millor el blau. Quan el Sol es pon el color varia entre el taronja i el vermell ja que els raigs arriben en forma de tangent de manera que només els raigs vermellosos són els que arriben directament del Sol, mentre que els grocs són difuminats en el cel. Quan arriba la nit el color passa a ser blau molt fosc, quasi negre és degut a que la llum el Sol no arriba directament sinó únicament reflectida per la lluna i les estrelles.
Durant el dia el sol es pot veure al cel, a menys que estigui ocult pels núvols. Durant la nit es pot veure la Lluna, els estels i, en ocasions, alguns planetes veïns. Alguns dels fenòmens naturals vistos al cel són els núvols, l’arc de Sant Martí i l’aurora. El llamp es pot veure al cel durant les tempestes elèctriques. Com a resultat d’activitats humanes, la boira es veu sovint sobre grans ciutats durant les primeres hores del matí.
APOD