Un cometa és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició, i descriuen òrbites tan allargades, que aquells que rodegen el Sol, tornen al cap de molts anys, tants que fins i tot alguns només se’ls ha vist una única vegada. El seu nom prové del llatí Cometa i aquest del grec κομήτης, “cabellera”.
Els homes primitius ja coneixien els cometes. Semblen taques de llum, sovint borroses, que van deixant un rastre o cabellera. Els cometes són cossos fràgils i petits, de forma irregular, formats per una barreja de substàncies dures i gasos congelats. Un estel consta d’un nucli, de gel i roca, envoltat d’una atmosfera nebulosa anomenada cabellera o coma. L’astrònom nord-americà Fred Whipple va descriure el 1949 el nucli, com una “bola de neu bruta” composta per una barreja de gel i pols. El cap d’un cometa, inclosa la seva difusa cabellera, pot ser més gran que el planeta Júpiter. No obstant això, la part sòlida de la majoria dels estels té un volum d’alguns quilòmetres cúbics només. Per exemple, el nucli enfosquit per la pols del cometa Halley té una mida aproximada de 15 per 4 quilòmetres. Les òrbites dels cometes es desvien força de les previstes per les lleis de Newton. Això pot ser degut a que la fuita de gasos produeix una propulsió a raig que desplaça lleugerament el nucli d’un cometa fora de la seva trajectòria. Els cometes provenen del Cinturó de Kuiper, localitzat a la meitat de distància entre la Terra i Alfa Centauri (l’estrella més pròxima al Sol.) i el núvol d’Oort, situat encara més lluny, més enllà de la òrbita del planeta Plutó.
En general, l’òrbita dels cometes és molt més allargada que la dels planetes. Una punta els pot apropar al Sol i, l’altra, els pot allunyar més enllà de l’òrbita de Plutó. Quan els estels s’apropen al Sol i s’escalfen, els gasos s’evaporen, desprenen partícules sòlides i formen la cabellera. Quan es tornen a allunyar, es refreden, els gasos es gelen i la cua desapareix. A cada passada perden matèria. Finalment, només queda el nucli rocós. Hi ha cometes amb períodes orbitals curts i, d’altres, llargs. N’hi ha que no superen mai l’òrbita de Júpiter i altres que s’allunyen molt, fins que abandonen el Sistema Solar i ja no tornen. El cometa Encke, d’òrbita curta, s’acosta cada tres anys i tres mesos. Únicament es veu amb un bon telescopi. En canvi, el cometa Halley, que ens visita cada 76 anys, i el Rigollet, que ho fa cada 156, són encara brillants.
L’any 372 aC va aparèixer un cometa del què Aristòtil afirma que tenia una cua de 60 °, per alguns grecs eren mal presagis i anunciaven la destrucció de pobles. Plutarc relata que per a Timoleó de Corint el cometa de l’any 343 aC va ser el presagi de l’èxit de l’expedició contra Sicília. Naturalment per als sicilians el presagi va resultar ser funest. Sòcrates va explicar que l’any 400dC va aparèixer un cometa amb forma d’espasa, que va brillar sobre Constantinoble en el moment de les grans desgràcies. L’any 66 aC,va aparèixer un brillant cometa, es tractava del cometa Halley. Els romans van creure que el cometa que va aparèixer a la mort de Juli Cèsar l’any 44 aC era la seva ànima. L’historiador Seutoni atribuïx a la maligna influència dels cometes els errors comesos per Neró, aconsellat per l’astròleg Babilus, qui va assegurar que la mort de Claudi havia sigut anunciada per un cometa.
Les naus que están a Mart es preparen per el pas d’un cometa
Un estel, batejat C/2013 A1 Siding Spring, s’acosta a Mart i passarà a uns 118.000 quilòmetres de la seva superfície en octubre de l’any vinent. La probabilitat d’impacte és baixa (un en 8.000), però els experts de la NASA que estan seguint no han determinat encara l’òrbita de l’objecte amb precisió i no poden descartar completament el xoc amb el planeta veí. Mentrestant, els científics comencen ja a preparar les seves naus a terra i en òrbita de Mart per protegir-les, si cal, i, en qualsevol cas, per observar el pas d’aquest cos procedent de les regions exteriors del Sistema Solar. El cometa va ser descobert fa tres mesos, el 3 de gener d’aquest any, a l’observatori australià de Siding Spring que li ha donat nom. Amb els primers càlculs de la seva òrbita els experts van anunciar que passaria a 50.000 quilòmetres de la superfície de Mart. Hi ha molt poques probabilitats de xoc.
Vigilant el cometa Ison
Si arriba a ser visible des de la Terra, el Ison pot ser el cometa més espectacular en el cel en l’últim mig segle, diuen els astrònoms. Però no descarten encara que l’objecte, viatger des dels confins del Sistema Solar, es desintegri quan s’acosti fins a 1,2 milions de quilòmetres del Sol, el proper 28 de novembre. En qualsevol cas, astrònoms de tot el món s’han posat en acció per aprofitar l’oportunitat que el Ison ofereix de seguir-lo i estudiar la seva evolució. Ara està gairebé a la distància de l’òrbita de Júpiter, però el veterà telescopi espacial Hubble ha aconseguit fotografiar i els especialistes ja han tingut motiu de sorpresa: encara a aquesta distància, el cometa té coma i cua, estructures que formen aquests objectes quan estan més a prop del Sol. S’espera que aquest cometa sigui més brillant que el Hale-Bopp de mitjans dels anys noranta i té el potencial per ser el més brillant que s’hagi observat en els últims 50 anys, si sobreviu al seu pas al voltant del Sol.
Preparats per veure un cometa
Diuen els experts que un cometa s’observa en el cel, a simple vista, un cop cada cinc o deu anys. El cometa 2011 L4 Panstarrs, descobert fa un any i mig, s’havia exhibit en exclusiva per als aficionats de l’hemisferi Sud, però a més, en la seva trajectòria pel Sistema Solar Interior, va canviar d’escenari i va passar a ser visible a simple vista al cel de l’hemisferi Nord. Es va veure com un punt lluminós amb una difusa cua elevant-se verticalment des de l’horitzó. No vasuposar cap risc de topada amb la Terra.
El 15 de febrer va passar a només 27.700 quilòmetres de la superfície terrestre l’esperat asteroide 2012 DA14, unes hores després que un altre cos, més petit i aquest per sorpresa, esclatés sobre el cel de Chelyabinsk (a Rússia). El 2011 L4 Panstarrs va començar a ser visible el 8 de març de 2013 al cel nocturn de l’hemisferi Nord, però en condicions difícils d’observació. Es vapoder veure només uns 15 minuts després del crepuscle. El diumenge següent el cometa va estar en el punt de la seva òrbita més proper al Sol (uns 45 milions de quilòmetres, o gairebé un terç de la distància de la Terra a l’estrella). A continuació l’objecte va deixar de ser visible per la resplendor del Sol, però el 12 de març va tornar a aparèixer en el cel. Cap a finals de mes el cometa va anar desapareixent i ja no es va poder veure a simple vista.
APOD
Retroenllaç: Univers | El cel dels mites