Hidra Femella

L’Hidra Femella és la més vasta i la més llarga de les 88 constel·lacions modernes i de les 48 constel·lacions ptolemaiques. El cap de l’Hidra es troba al sud de Cranc i el seu cos sinuós s’estén fins a Balança. Malgrat la seva dimensió, no conté més que dues estrelles realment brillants. L’estrella més brillant de la constel·lació de l’Hidra Femella és α Hydrae. El seu nom ve del llatí Hydra (Ύδρα, en grec).

Constel·lació de l’Hidra Femella

Representació de la constel·lació de l’Hidra Femella

Mite de l’Hidra Femella:

Hi ha diversos mites sobre l’Hidra Femella. En la mitologia grega, Apol·lo té com a servent a un corb. L’envia a buscar aigua, però aquest que veu una figa i se la vol menjar però com que no està del tot madura, espera a que maduri i, quan finalment recull l’aigua en una copa, porta també una serp aquàtica, com a excusa. Segons el mite, Apol·lo es dóna compte de l’engany i, enutjat, llança al corb, la copa i la serp al cel. L’origen de la història sembla venir de la proximitat d’aquesta constel·lació amb les de la Copa, i el Corb.

L’Hidra va ser també identificada pels grecs amb l’Hidra de Lerna (vençuda per Heràcles en un dels dotze treballs).

Quadre “Hèrcules i l’Hidra” de Antonio del Pollaiolo a la Galeria dels Uffizi