El Compàs és una feble constel·lació de l’Hemisferi Sud introduida per Nicolas Louis de Lacaille el 1754. La constel·lació del Compàs fou descoberta en el segle XVII, i descrita per primera vegada, per Nicolas-Louis de Lacaille, que li donà aquest nom durant la seva estada en el Cap de Bona Esperança, a la Sud-Àfrica actual, entre els anys1751 i 1752. L’especial fascinació d’aquest autor per la ciència originà les denominacions de moltes constel·lacions modernes. L’estrella més brillant de la constel·lació de Compàs és α Circini. Limita al nord amb la constel·lació del Llop, a l’est amb Centaure i Mosca, al sud amb l’Ocell del Paradís i a l’oest amb el Triangle Austral i Regle. El seu nom ve del llatí Circinus (Διαβήτης, en grec). Com que va ser descoberta en el segle XVII, i no era visible per les cultures mediterrànies, no hi cap mite associat amb ella, tot i que a l’Antiga Roma hi havia un tipus de compàs anomenat Circí, que era utilitzat per escultors, paletes, arquitectes, i fusters. S’atribueix el seu invent a Pèrdix, nebot de Dèdal.
Representació de la constel·lació del Compàs
Retroenllaç: Triangle Austral | El cel dels mites