Al Seminari de Biblioteques Escolars de la Ribera intercanviem propostes lectores i recomanacions per a la publicació del Butlletí de la Biblioteca.
Aquí us presentem el del mes de març-abril. Cliqueu al damunt de la imatge per a visualitzar-lo.
Cada escola incorpora les seves recomanacions.
En aquest enllaç trobareu els darrers butlletins publicats d’aquest curs
que també es poden consultar des de cada bloc de biblioteca.
Jesús Maria Tibau, escriptor ebrenc i prioratí, molt conegut pels seus relats curts, però que recentment ha guanyat el XXXIII Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre amb l’obra “El nostre pitjor enemic”, la seva primera novel·la, editada per Cossetània.
El seu darrer recull de contes sobre un mitjó “No és la derrota, sinó el vent” publicat per Onada edicions, 2015, té una proposta didàctica enllaçada al seu bloc.
Per a celebrar el Dia Mundial de la Poesia a Móra d’Ebre, presenta alguns dels seus poemes i nanocontes.
Ha rebut diferents premis literaris, com el Mèrit de les Lletres Ebrenques (Amposta, 2013).
Podem seguir el seu bloc TENS UN RACÓ DALT DEL MÓN, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures,…
“Versos, mirades i nanocontes”
Clicant aquí accediu a l’article de la sessió al bloc de l’autor.
https://ca-es.facebook.com/bibliotecacomarcal.demoradebre
Comença llegint Bladé a L’Edat d’or (Records d’adolescència ):
“No havia de ser poeta, però una certa disposició sí que crec que la tenia, almenys una certa disposició per a la tristesa gratuïta, per al somni despert, per a una infinita capacitat contemplativa (per no dir de badoqueria) i per a una mena de sensualitat precoç que em permetia de captar els signes del món exterior. Una olor, una veu llunyana, el xiulet del tren, el so del corn dels llaguters, el cant d’un ocell, un arbre en flor, la visió ràpida d’una lligacama d’una noia, m’exaltaven o, al revés, m’enfonsaven en la negra tristesa. De poeta en tenia encara l’amor a la solitud (amb intermitències), la confusió mental i la tendència a creure en la puixança màgica dels mots, particularment dels mots escrits. Amb tot, repeteixo, no havia de ser poeta, ni tan sols secretari. Durant uns quants mesos, em limitava a perdre el temps de la manera dita (que és la millor manera de perdre’l, ja que, de tota manera, el temps és una cosa que es perd sempre)…”
Tibau s’endinsa en els seus poemes més personals. Ens fa pensar en vivències, emocions i poesia visual propera quan copsa i ens presenta les imatges que troba d’objectes pel carrer. A més, els seus nanocontes ens fan riure o imaginar altres històries.
Acaba amb un poema de Vergés:
EN UNA GALÀXIA PERDUDA, EN UN PETIT PLANETA
Any 30 000 de l’era de Saturn.
Aquesta tarda el mestre ens explicava
coses que fan pensar. Diu que, fa segles,
arreu del món parlaven en anglès
(una d’aquelles llengües primitives
que recentment han desxifrat els savis);
i diu que l’home coneixia l’àtom;
i, si bé no hi ha proves, se suposa
que enviaven satèl·lits a l’espai.
Diu també el mestre (em penso que es fa vell)
que el cel era tot blau, que les femelles
tenien la pell blanca, que menjaven
peix de la mar i fruita de la terra.
Inversemblant planeta. Però els fòssils
parlen de gossos, de cavalls, d’ocells
(i sembla que els ocells, a més, cantaven).
I un dia, a les vacances, diu el mestre
que ens durà a veure uns arbres que fan flor,
que en queden pocs, que es diuen llimoneres
i que la flor és petita i perfumada.
I això, la veritat, ja no m’ho crec.
I en aquest dia podríem afegir també aquest:
ANTOLOGIA ALS POETES MÉS ESTIMATS
I ara, si us plau, parlem de poesia.
No em toqueu Carles Riba i Pere Quart,
que els tinc a una fornícula de l’ànima
sempre amb un pom fidel de flors boscanes.
Fragants roses als clàssics: als llatins.
I a Jordi de Sant Jordi. I a Ausiàs,
que conec pam a pam, com el cos dolç
d’una dona estimada llargament,
com perfet hom sent tota la sabor.
Afegiré el rector de Vallfogona
que l’ànima afligida consolava.
I l’Estellés, de Burjassot, un riu
d’imatges fulgurants. I Ferrater,
dit Gabriel, no pas àngel caigut.
Dels més recents, no en parlo. Jo diria
que, en general, són gent d’ofici, buits
com campanes, com gerres, com sepulcres;
però propicis al llorer simbòlic
compartit en il•lustres estofats.
Aleixandre, Neruda, Federico?…
Des de noi els conec. I, si escric versos,
les arrels del meu vers en ells s’arrelen.
Fa vergonya de dir-ho, però és cert:
quan jo llegia Góngora al col•legi
(era de mayo la estación florida)
ni als mapes existia Catalunya.
De Kavafis el grec (l’anglès?, el turc?)
recordo imatges inspirades. Parla
(i en parla molt enamoradament)
de la blanca esplendor del coll airós,
parla dels ulls, dels llavis, de les galtes.
(Però Kavafis parla d’ell. Jo, d’ella.)
D’Itàlia potser recordaria
Dante i Petrarca. (No per fer bonic.)
Dels francesos, en mi no en queda petja:
subtils antologies de llargs versos
monòtons, monocords i monorims.
Rimbaud potser. I Verlaine: un gust d’absenta
i un rostre trist de faune. Poca cosa.
Voici mon coeur qui n’a battu qu’en vain.
En canvi —essent menut— recordo un llibre
de Hölderlin, pintat de calaveres
i donzelles tan pàl•lides com llunes.
I he llegit Rilke. I l’avorrit Goethe.
També —i anem als USA de passada—
jo em quedaria amb Sandburg i Allan Poe.
(Més que silvestre Whitman és pedestre.)
Finalment, els anglesos. Hi ha dos noms
que per damunt de tots m’han fascinat:
Shakespeare és l’oceà ple de tenebres
i, ensems, el cor flamíger de la llum.
(Tant l’he llegit i en tantes circumstàncies
que, de tots els meus llibres, només Shakespeare
està tan esllomat com un esclau.)
L’altre poeta és Eliot. Quina conya,
quin delicat i quin discret encant
barrejar Ovidi, els salms i trossos d’òpera,
passejar —travestit— el vell Tirèsies
amb mamelles de iaia per la City,
falsificar les cartes del tarot
i asseverar que els àngels són perversos.
De tot el que hem llegit, n’hem fet substància.
Gerard Vergés i Príncep, dins Long play per a una ànima trista. Barcelona, editorial Proa, 1986.
La sessió del Seminari de Biblioteques Escolars de la Ribera que vam realitzar a la Biblioteca de l’Institut-Escola 3 d’Abril de Móra la Nova va permetre conèixer de primera mà els racons i les activitats lectores més representatives del centre, dinamitzades des de la biblioteca escolar.
Les coordinadores de la biblioteca, Teresa Aleu i Lucrècia Bladé van exposar l’organització, el funcionament general i algunes activitats com:
La presentació prèvia del document de BIBLIOTECA D’AULA del Programa Puntedu i l’intercanvi de recomanacions entre les participants al seminari va emmarcar la sessió.
El tema central van ser els RACONS DE BIBLIOTECA, tant d’aula, com de BE.
Amb aportacions al RACÓ EBRENC, al RACÓ DE RECOMANACIONS i al RACÓ DE PROJECTE.
La visita a diferents espais de Biblioteca d’Aula i a l’Exposició Itinerant de LIJ “De l’ABC a l’SMS” va completar la jornada.
Aquí us deixem el recull fotogràfic:
Per a més informació de les activitats del Seminari de Biblioteques Escolars, aquí.
Des del Seminari de Biblioteques Escolars vam iniciar el curs passat la difusió d’autors i autores de Literatura Infantil i Juvenil Ebrenca començant per autores riberenques com Remei Franch i Sílvia Veà que ens van facilitar i presentar els seus contes a les biblioteques escolars.
Des de la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre ens van exposar una selecció de contes de Laura Mur, Cinta Arasa, les germanes Besolí, Ignasi Blanch, Estrella Ramon,…entre d’altres.
Podem realitzar la ruta literària d’Artur Bladé a Benissanet i facilitar la lectura de fragments de la seva obra a l’educació primària i secundària. Més informació aquí.
Compartim els contes publicats per escoles, com el de La Nana Clotxa elaborat pels alumnes de Riba-roja i que es troba a totes les biblioteques escolars riberenques.
Anem ampliant aquest racó literari ebrenc amb altres autors i contes propers. Podem descobrir fragments de l’obra d’Andreu Carranza o de Miquel Esteve per a lectors avançats.
Aquest curs tenim el llibret “Moixons a la Reserva Natural de Sebes a Flix“ relacionant natura i poesia.
Els contes del Grup La Deriva amb el seu projecte “A l’escola, Terres de l’Ebre” han estat presentats a les escoles riberenques.
Cada centre selecciona les obres i autors que vol treballar i des de la biblioteca escolar es faciliten aquestes lectures.
Un racó ebrenc amb obres properes que es donen a conèixer a l’alumnat.
Podeu consultar la guia que anem actualitzant clicant aquí.
Agraïm la col·laboració de la Fira del LLibre Ebrenc i la Papereria Bassa de Móra d’Ebre per facilitar-nos les etiquetes adhesives com a distintiu d’aquests llibres.
I animem a totes les escoles a aprofitar aquest racó literari i gaudir d’aquestes lectures.
Aquí en teniu una mostra:
Biblioteca de l’Escola de Rasquera i Biblioteca de l’Institut-Escola de Móra la Nova:
Neus Pons del Grup La Deriva va presentar els contes publicats i el projecte de la col·lecció “A L’ESCOLA TERRES DE L’EBRE” als alumnes de l’escola de Rasquera i al grup de mestres del Seminari de Biblioteques.
2 contes per a l’educació infantil i cicle inicial amb lletra lligada i lletra de pal:
i 2 contes per al cicle mitjà i cicle superior de primària:
L’escola de Rasquera va preparar la visita de l’autora amb molta dedicació. Mestres i alumnes es van abocar per a penjar un cartell de presentació, crear un espai de trobada amb l’exposició dels contes i els seus elements distintius, mostrar el llibre de signatures d’autors que visiten l’escola, preparar les preguntes dels ajudants de biblioteca,…i tots els detalls per a una bona benvinguda i una bona sessió d’animació lectora.
Mireu el recull de l’activitat al seu blog clicant aquí.
L’autora amb el power, l’exposició als alumnes de la col·lecció i de cada conte en particular amb lectures de fragments va engrescar als alumnes a conèixer més a fons aquesta obra.
Des de l’Entorn d’Aprenentatge de Sebes a Flix en Josep M. Albiac ens ha presentat els recursos pedagògics d’aquest espai natural i la darrera publicació MOIXONS DE LA RESERVA NATURAL DE SEBES, una guia dels ocells de l’entorn editada per Pas de Pardal: www.pasdepardal.cat
per fer arribar a totes les biblioteques escolars de la zona:
El grup del Seminari de Biblioteques Escolars de la Ribera vam poder gaudir d’aquest entorn fantàstic de la mà d’en Pere Josep Jiménez, director de la Reserva Natural de Sebes. Un espai natural que ofereix itineraris pedagògics per a conèixer la diversitat d’espècies animals ( sobretot ornitològiques), la diversitat d’hàbitats (des del bosc de ribera a les oliveres) i les actuacions d’educació ambiental i de recuperació de la memòria històrica de la navegació fluvial a l’ Ebre.
Des del Mas del Director, centre d’informació amb l’exposició de la fauna i els espais naturals, al Mas de la Pitoina on es troba el Centre d’Interpretació del Camí de Sirga, fins les passeres del bosc de ribera amb els cants dels ocells, hem fet un tast meravellós d’aquest entorn riberenc amb un regal final majestuós.
Per a més informació: ENTORN D’APRENENTATGE SEBES i MEANDRE DE FLIX
Aquest curs escolar des del Seminari de Biblioteques Escolars hem iniciat la promoció de la lectura dels contes riberencs i la LITERATURA INFANTIL RIBERENCA amb la presentació dels contes de les autores Remei Franch i Sílvia Veà i la seva visita a les escoles.
Incrementant també els fons de les biblioteques escolars amb aquestes publicacions.
Volem potenciar el racó del llibres d’autors propers a totes les biblioteques escolars. Llegir fragments de les obres d’Artur Bladé i d’altres escriptors sobre les vivències properes a l’Ebre és una activitat que no pot mancar a les nostres escoles i Instituts.
Cada biblioteca escolar destaca els seus llibres ebrencs, començant pels de literatura infantil de casa nostra, contes d’escriptors/escriptores o d’il·lustradors/il·lustradores de la Ribera.
Cada escola gaudeix també de la visita d’escriptors riberencs de LIJ propers, com Sílvia Veà a l’escola de Vinebre.
Trobem molt interessant el decàleg del llibre ebrenc per destacar-los a les biblioteques i recomanar la seva lectura dins l’àmbit escolar, que podeu consultar des de la web:
http://www.llibresebrencs.org/
Ben aviat trobareu els llibres ebrencs amb aquesta etiqueta a cada biblioteca escolar i que la Fira del LLibre Ebrenc ens facilita.
Litterarum-Fira d’espectacles literaris arriba enguany a la novena edició i se celebrarà del 27 al 29 de maig a Móra d’Ebre, tot coincidint amb la Fira del Llibre Ebrenc. Està organitzada per l’Ajuntament de Móra d’Ebre i la Institució de les Lletres Catalanes, mentre que la Fira del Llibre Ebrenc l’organitzen l’Ajuntament de Móra d’Ebre, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, l’Institut Ramon Muntaner i el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.
Amb motiu del 10è aniversari de la mort d’Artur Cot i Miró, la Biblioteca Comarcal ha preparat un centre d’interès amb gran part de la seva obra, formada tant per llibres com per articles.
ANY 2016 – 10è aniversari de la mort
ARTUR COT I MIRÓ (1934 – 2006). MESTRE I HISTORIADOR DE MÓRA D’EBRE
Artur Cot va nàixer a Móra d’Ebre l’any 1934 i va exercir la professió de mestre fins a l’any 1999, data de la seva jubilació.
Cot va dedicar la seva vida a la recerca de la nostra història i sempre va estar a disposició de qualsevol iniciativa cultural.
Cronista oficial de Móra d’Ebre, Jutge de Pau, membre fundador de l’Associació Cultural La Riuada, soci d’honor del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre en reconeixement a la seva trajectòria cultural i comarcal. Guardonat amb el premi honorífic Sirga d’Or l’any 2000.
Va publicar diversos llibres:
així com una gran quantitat d’articles de caire històric, tant en els programes de Festa Major de Móra d’Ebre, com a la revista La Riuada.
Al CRP també podeu consultar la revista La Riuada i alguns dels seus llibres que l’Artur ens va dedicar.
L’escola El Verger de Garcia acull a l’escriptora riberenca Sílvia Veà amb la presentació del seu conte La pansa Esperança per als alumnes de cicle mitjà.
Dimecres 20 de gener per la tarda gaudim amb el conte.
El procés d’elaboració del vimblanc de Vinebre i el procés d’elaboració del conte s’enllacen en aquesta sessió. Paraules familiars, dolces, literàries, lligades amb les feines del camp, la vinya, les tradicions i el poble.
L’Ajuntament de Vinebre ha editat aquest llibre.
