Mireu que fem a la nostra biblioteca!

A l’igual que el Bigotis del conte, la mascota de la nostra biblioteca se sent segura i feliç a casa seva, envoltada de llibres i de nens, acariciada per les veus que cada dia desgranen mil històries fantàstiques de bruixes i monstres, pirates, ninots de fusta, mags, princeses o pigmeus.

A l’igual que ell, el nostre Bigotis sap de sobres que l’essencial rau dins d’un mateix; ha descobert que no cal buscar fora el que només es troba tancant els ulls i aspirant molt fondo…

Malgrat això, aquest matí estava nerviós: la Victòria l’havia vestit amb una samarreta verda i uns pantalons nous i els nens de sisè havien entrat molt d’hora a la biblioteca i havien mogut taules i cadires, preparant l’espai perquè tot estigués llest per a la jornada. En Bigotis no entenia ben bé què passava. Des del seu prestatge els mirava anar i venir fins que han sortit de la biblioteca tancant la porta rere ells, deixant el seu refugi a les fosques. En aquella quietud, abans de sonar el timbre que iniciava aquest dilluns, en Bigotis no ha pogut evitar impacientar-se. Seria avui el dia esperat? Se sentia una mica com l’estimat protagonista d’”Olor a mamá”: un petit ratolí escoltant, molt atent, els sorolls de l’exterior, contemplant el forat del seu cau per veure si retornava, per fi, aquella entranyable figura que feia temps n’havia sortit…

I la figura ha arribat! Tot d’una, ha obert la porta de la biblioteca i hi ha entrat amb la llum del passadís. I no estava sola, sinó que l’acompanyava algú… I el Bigotis, feliç, ha retrobat el seu esperat padrí i el de casa seva, el Ricardo, i ha conegut també la Montse, l’artífex de donar cos al ratolí tenaç del llibre dedicat a l’escola i d’il·lustrar els somnis de “Dorm petita”, entre d’altres relats.

La Montse i el Ricardo, junts, han acompanyat durant tot el matí el Bigotis. Han rebut els nens i nenes de sisè, els han posat a prova i han donat resposta a tot el que la seva gran curiositat volia saber. S’han reunit, també, amb les classes de P5 i han rigut amb les seves ocurrències mentre els explicaven el “Dorm petita” ajudats d’un kamishibai, un teatre molt especial que els ha encantat. Han recollit regals i ens els han fet; ens han ofert la seva companyia, la seva saviesa, el consell de l’esforç, de l’observació, del treball intens per aconseguir donar forma amb paraules o imatges als sentiments, a les idees que maduren persistents però humils…

Ens han ofert un preciós matí de dilluns.

I ara que ja és tard i s’acaba el dia, el Bigotis descansa tranquil, de nou, a la foscor. I encara que sí, que sent al seu interior la màgia de tot el viscut avui, no deixa d’ensumar l’aire esperant tornar a sentir aquesta olor tan especial…

Gràcies als dos.

Quan jo era petita, el meu pare ja em deia que els nens de la seva època jugaven amb qualsevol cosa. Tenien poques joguines i això aguditzava l’ingeni: un pal es convertia en una espasa pirata a l’abordatge d’un vaixell enemic, es fabricaven una pilota embolcallant papers i muntaven un partit al carrer de sota casa, una caixa de cartró buida s’omplia d’infinites possibilitats si es mirava des de la imaginació…
Avui, gràcies al vídeo que ens ha enviat la Marga, una mare molt estimada de l’escola, he recordat les paraules del meu pare i m’he adonat, també, de que jo mateixa les pronuncio quan veig que s’amunteguen les joguines a casa i els meus fills em diuen que s’avorreixen. He recordat amb nostàlgia els amics de la infància: tots els nens de l’escala que jugàvem al carrer o a casa d’un o un altre. Tots nens, jo l’única nena, tant un d’ells que no era l’Ana, sinó “el Ana”. Muntàvem espectacles i jo feia les entrades i les repartia als veïns i als altres nens del barri. Jugàvem i jugàvem… Aquells estius eterns de tardes interminables que s’omplien de jocs i de rialles!
Ara, que ja sóc gran, tinc el deure d’honrar aquella nena mig nen que em mira des de dins i que, crítica, em parla. No té edat la imaginació. Crear és casi un deure. Acompanyar aquests nens per donar-los no joguines, sinó el valor, la confiança per jugar la seva vida amb mirada creativa. Jugar també nosaltres, transformar el quotidià en improvisades eines per gaudir un dia a dia de possibilitats infinites. Jugar i jugar, crear, canviar, créixer i aprendre. Si tens un nen a prop, ajuda’l a que jugui i juga tu també, nen o nena lliure.

Siguis gran o petit, quan t’endinses en una bona història sents com  la seva màgia  t’embolcalla i se t’emporta per viure moments molt especials… Això és el que m’ha passat mentre llegia l’últim llibre d’en Ricardo Alcántara.

No us podeu perdre aquesta lectura encantadora, plena de petites histories que ens ensenyen que malgrat els entrebancs, si lluitem per tirar endavant, podem arribar a aconseguir coses que mai havíem  imaginat.

Felicitats Ricardo, estic segura que els nens gaudiran amb el teu llibre tant com ho he fet jo.

Victòria, la nostra bibliotecària

“Para los amigos del Colegio Folch i Torres, con mi agradecimiento (decidieron ponerle mi nombre a la biblioteca). ¡Vaya premio!”

Aquesta és la dedicatòria que Ricardo Alcántara ens brinda en la recent publicació dels seu llibre “Olor a mamá” de l’editorial Algar, colección Calcetín.

Des del moment que m’he assabentat, gràcies a què ha fet arribar un exemplar a l’escola amb una altra dedicatòria personal, estic emocionada i agraïda. Tots els que estimem l’escola ho vivim com un enorme premi, gràcies Ricardo.

Intentar posar paraules als sentiments és molt difícil per mi, sempre em costa. Avui em ve molt de gust intentar-ho però novament sento que no seré capaç d’expressar en aquest post tot el que m’agradaria dir.

Fa anys que tinc la sort de conèixer al Ricardo. Ha estat un enorme plaer passar estones xerrant amb ell sobre temes molt variats. És d’aquelles persones que veus de tant en tant però que quan et retrobes amb ell sembla que no ha passat el temps. Sempre l’he sentit proper, un amic que m’ha donat més confiança que altres persones que veig tot sovint. Avui m’ha commogut la seva sensibilitat perquè no només ens dedica un llibre sinó que el nostre estimat Bigotis protagonitza la història. El nostre ratolí és un personatge important en la biblioteca. Participa activament en la fantàstica aventura d’impulsar el gust per la lectura en els nostres nens i nenes. Tots el coneixen i els més petits, espontanis i naturals, l’abracen, li xerren i el fan partícip dels seus sentiments i emocions. Ell els porta històries precioses, els escriu cartes animant-los a venir a la biblioteca, es disfressa per Carnaval i surt a la rua amb tots… és un més de la nostra casa. I ara , gràcies al Ricardo, es donarà a conèixer pel món. Espero que tingui molt d’èxit. Encara no he tingut l’oportunitat de llegir-lo però us asseguro que demà mateix tindré el llibre a les meves mans. Ricardo, espero veure’t ben aviat perquè també vull una dedicatòria (si no és demanar massa). Te la canviaré per una forta abraçada.

L’equip de mestres de l’escola sempre hem desitjat que tots els nens i nenes que passen pel Folchi se l’emportin per sempre en el seu cor, que el recordin de bon grat, que tornin quan vulguin perquè sempre serà casa seva. Ara també desitjo que, en el seu paquet de vivències entranyables, posin també aquesta: “Mireu, mireu, el Ricardo Alcántara ha escrit un llibre sobre el Bigotis i ens l’ha dedicat!” Segur que molts d’ells, com jo mateixa, voldran tenir el llibre entre els preferits de la seva biblioteca personal.

¡Hasta siempre, Ricardo!

Conxi López

Sí, tornem a ser aquí. I ho fem amb la il·lusió intacta malgrat tinguem menys temps per dedicar a aquest espai que tant estimem i que tantes satisfaccions ha donat a l’escola.

Per iniciar la temporada tardorenca, un menú terrorífic: les imatges de les sessions que alguns pares i mares d’educació primària van oferir als seus fills i a tots els nens i nenes de primer a sisè. No tingueu por i atreviu-vos a contemplar com s’ho va passar de bé tothom en aquestes lectures de Halloween. Gràcies, de nou, a les famílies col·laboradores. Sí que sou de por, sí!

HALLOWEEN TORNA A LA BIBLIOTECA

Del 6 al 8 de juny, els llibres surten a trobar-nos i ens inviten a reflexionar, dialogar i aprendre. El lema d’aquest esdeveniment és “Les mil i una maneres de llegir”.

El Monestir de Sant Cugat acull experts, educadors, professionals, creadors i públic especialitzat al voltant de jornades, col·loquis i conferències. Tot es desenvolupa al “Bosc dels llibres”, un espai dissenyat per un equip d’arquitectes que convida als visitants a sentir-se com dins d’un conte.

Pocs consultar la programació seguint aquest enllaç

Clicant sobre la imatge accediràs a un article amb idees interessants per fomentar la lectura infantil.

I un altre preciós video:

Avui he tornat a veure aquest vídeo i m’han vingut ganes de compartir-ho amb vosaltres.

La primera part:

La segona part:

La setmana passada els més grans dels petits, els nens i nenes de P5 van anar a la biblioteca pública d’Esplugues de Llobregat.

Les bibliotecàries ens van rebre, un cop més, amb tota l’amabilitat i amb tot preparat perquè fos una visita interessant i que engresqués a llegir. I els nens ho van aprofitar d’allò més. Mireu, mireu les fotos!

Continuem parlant de llibres preciosos, dolços, diferents… Segur que, la diada de Sant Jordi, algun d’ells ha viatjat a casa teva. Gaudeix-lo i cuida’l!

Blancaneu, un llibre teatre

Jane Ray

Editorial Cruïlla

La història de la Blancaneu, una noieta de cabells negres com les branques dels arbres a l’hivern, pell blanca com la neu i llavis vermells com una gota de sang, explicada en tres dimensions en aquest magnífic llibre desplegable o llibre teatre que conté el conte clàssic de la Blancaneu a punt per a explicar-lo a qualsevol edat.

Una obra pensada per estimular la imaginació i els sentits mitjançant un pop-up, com si es tractés de l’escenari d’un teatre.

Hola! El fantasma

Beth Harwood

Editorial Cruilla

Una proposta pels més petits. Segur que passen una bona estona escoltant el soroll del fantasma i els seus amics.

Quants en comptes?

Van der Meer, Ron

Macmillan Heinemann
Obre el llibre, deixa’t sorprendre i gaudeix amb els increïbles jocs de formes i colors que es despleguen davant els teus ulls.
Busca diferents objectes, respon les preguntes o inventa-te’n d’altres, i passa la pàgina per descobrir més coses.
Una veritable obra d’art per contemplar i jugar dels 3 als 33 anys!

Blancaneu

Jacob&Wilhelm Grimm/ Benjamin Lacombe

Editorial Edelvives

“Érase una vez, en pleno corazón del invierno, una reina que cosía al lado de una ventana. A través del marco de ébano, contemplaba los copos de nieve que revoloteaban en el aire, como plumas. De pronto, se pinchó el dedo y tres gotas de sangre cayeron en la nieve. Sobre el fulgor de la nieve, el rojo era tan hermoso que pensó: “¡Ay! ¡Ojalá tuviera una hija con la piel blanca como la nieve, los labios rojos como la sangre y el cabello negro como el ébano!”.

Un àlbum que et demana aturar-te a cada pàgina i gaudir de les il·lustracions.

Contes Macabres

Edgar Allan Poe, Traducción de Julio CortázarIlustración: Benjamin Lacombe

Editorial Edelvives

Una edició de luxe dels contes d’Edgar Allan Poe, mestre del terror. Els inquietants relats van acompanyats de les espectaculars il·lustracions de Benjamin Lacombe.

Una meravella que no us podeu perdre!