Category Archives: poesia

Butlletí Biblioteques Escolars Ribera d’Ebre, Nadal 2019

 

 

 

 

 

 

 

BUTLLETÍ Biblioteques Escolars Ribera Nadal 2019 SemBERE

 

 

Comencem el curs amb els poemes de Lola Casas

Molts dels poemes de Lola Casas ens apropen a la natura.

Tenim els seus llibres i la seva disponibilitat per gaudir-los a les escoles.

Aquí us proposem aquest:

Sempre
L’Ebre, en la seva modèstia,
amb fangs i sorres llunyanes,
nodreix amb esforç el delta.
Sentiments barrejats amb còdols arrodonits
pels temps i la constància.
Compromís sense fissures
L’aigua és vida!

            (*Lola Casas. Poema inèdit)

A l’article de la web del Servei Educatiu trobareu altres poemes inèdits de l’autora dedicats a:

REBROTEM la RIBERA

Temps de florir poemes amb Laura Mur

Laura Mur, està present a les escoles de la Ribera, com autora ebrenca de literatura infantil.

Els poemes del seu darrer llibre A dalt d’una cadira els podem gaudir a les biblioteques escolars de la Ribera.

Aquest any per commemorar el Dia Mundial de la Poesia, el 21 de març, escoltem els poemes de Laura Mur a la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre.

Butlletí del Seminari de Biblioteques Escolars, abril 2018

Aquest és el darrer Butlletí elaborat amb les aportacions de les mestres coordinadores de les biblioteques escolars de la Ribera participants al Seminari que presentem a finals del segon trimestre.

A partir d’aquest model cada centre adapta el seu per a fer arribar a les famílies per St. Jordi o per a final de curs.

Aquí podeu consultar algun exemple :

-Butlletí Biblioteca Escola Marcel·lí Domingo de Tivissa

 

Glops de poesia a les escoles

Des de Riba-roja d’Ebre a Miravet i Rasquera sentim els glops de poesia mitjançant les biblioteques escolars.

A partir de la proposta presentada al Seminari de Biblioteques pel Col·legi Santa Teresa de Móra d’Ebre cada centre adapta l’activitat commemorant el Dia Mundial de la Poesia.

-Glops de poesia del riu a la biblioteca de l’escola St. Agustí de Riba-roja.

Biblioteca del Col·legi Sta. Teresa de Móra d’Ebre

Una biblioteca escolar que s’ha anat actualitzant des del Projecte inicial Puntedu.

Aquest curs la comissió de biblioteca ha reorganitzat els espais, els rètols, les exposicions i l’ambientació per a fer-la més acollidora.

  • -Noves propostes lectores amb llibres per a Primària.
  • -Un racó d’infantil  per a fomentar el gust per la lectura als més petits.
  • -Un racó de “glops de poesia”.
  • -El racó riberenc dels contes i llibres d’autors propers junt a la literatura infantil ebrenca.
  • -El racó del RECOMANEM amb un mural dels comentaratis i recomanacions dels xiquets i xiquetes.
  • El racó del “cabàs viatger” amb els llibres recomanats per altres biblioteques escolars riberenques.
  • Bibliopati i padrins lectors com activitats ja de referència al centre.

 

Una nova web (espai nodes), en marxa, enllaçada a l’antic bloc de biblioteca.

Inici de la diagnosi per a planificar propostes de millora. Aplicatiu Diagnosi Programa Puntedu

Una persona voluntària que col·labora en l’organització i classificació del fons documental (una mare) que ajuda en la catalogació dels llibres a l’Epergam des de fa alguns cursos.

Un equip directiu que recolza la biblioteca escolar.

Felicitats per la tasca realitzada i ànims per a continuar aquest camí !!

El Seminari de Biblioteques Escolars de la Ribera vam tenir el plaer de realitzar una sessió en aquesta biblioteca i vam poder compartir experiències. Gràcies Vanessa i Edgar per a fer-ho possible !

El nostre agraïment al centre per la bona acollida!

Resum de la sessió del seminari, enllaç.

Resum sessió contacontes Luisa Maria Marcos (última part de la sessió-sorpresa final), en aquest altre article.

Contes riberencs Seminari de Biblioteques Escolars 2017-18

La segona sessió del seminari de biblioteques s’ha realitzat a l’Escola Les Eres de Vinebre amb la coordinadora de la biblioteca del centre, Rosana Mateu que després de mostrar-nos la seva biblioteca escolar, ha organitzat una sessió amb l’autora dels contes:

  • Què fa la Cèlia? Les cançons del dia a dia.
  • En Martí fa els tres tombs (sobre la festa de St. Antoni)

L’escriptora i il·lustradora dels contes, Pilar Suñé, narra la història de la Cèlia acompanyada del músic que interpreta les cançons amb un instrument molt especial, el “chalumeau” i el mestre de música de la ZER que també acompanyava amb la flauta. Així van aconseguir deleitar als infants d’educació infantil i cicle inicial.

Els xiquets i xiquetes més grans s’havien preparat les lectures de la història de la Cèlia, des del matí quan esmorza i va a la granja a veure les oques, fins que surt la lluna i se n’ha d’anar a dormir. Tots van cantar les cançons que acompanyen les il·lustracions.

 

 

 

 

 

L’autora els va mostrar com fa les il·lustracions i entre tots van fer un dibuix del conte.

Després de signar i dedicar els llibres, vam poder xerrar amb ella i ens va explicar com viu l’experiència de contar contes als petits.

La segona part del seminari es va dedicar a l’intercanvi d’experiències entre les diferents biblioteques escolars.  Es pot consultar el resum de la sessió enllaçat aquí.

Butlletí Seminari Biblioteques Escolars Ribera

Al Seminari de Biblioteques Escolars de la Ribera intercanviem propostes lectores i recomanacions per a la publicació del Butlletí de la Biblioteca.

Aquí us presentem el del mes de març-abril. Cliqueu al damunt de la imatge per a visualitzar-lo.

ButlletíBEREabril2017

 

 

 

 

 

 

Cada escola incorpora les seves recomanacions.

En aquest enllaç trobareu els darrers butlletins publicats d’aquest curs

que també es poden consultar des de cada bloc de biblioteca.

Poemes i nanocontes de Jesús Maria Tibau a la Biblioteca Comarcal

Jesús Maria Tibau, escriptor ebrenc i prioratí, molt conegut pels seus relats curts, però que recentment ha guanyat el XXXIII Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre amb l’obra El nostre pitjor enemic”, la seva primera novel·la, editada per Cossetània.

El seu darrer recull de contes sobre un mitjó “No és la derrota, sinó el vent” publicat per Onada edicions, 2015, té una proposta didàctica enllaçada al seu bloc.

Per a celebrar el Dia Mundial de la Poesia a Móra d’Ebre, presenta alguns dels seus poemes i nanocontes.

Ha obtingut aquest hivern el seu primer premi en poesia, el XXII Premi Literari Terra de Fang de poesia a Deltebre 2016, amb l’obra “Sota la pell hi ha carn encara” i té diferents llibres de poesia publicats: Poemari “A la barana dels teus dits” (Aeditors, 2009) i els dietaris “Molles per no perdre’m”, i  “Per no perdre’m les molles” (Petròpolis, 2012 i 2014). 

Presenta el programa de televisió a Canal 21, Tens un racó dalt del món.

Ha rebut diferents premis literaris, com el Mèrit de les Lletres Ebrenques (Amposta, 2013).

Podem seguir el seu bloc  TENS UN RACÓ DALT DEL MÓN, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures,…

Entrevista aquí.

Sessió a la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre. Dia Mundial de la Poesia:

“Versos, mirades i nanocontes”

image002

Clicant aquí accediu a l’article de la sessió al bloc de l’autor.

 

 

 

 

 

 

 

 

https://ca-es.facebook.com/bibliotecacomarcal.demoradebre

Comença llegint Bladé  a L’Edat d’or (Records d’adolescència ):

“No havia de ser poeta, però una certa disposició sí que crec que la tenia, almenys una certa disposició per a la tristesa gratuïta, per al somni despert, per a una infinita capacitat contemplativa (per no dir de badoqueria) i per a una mena de sensualitat precoç que em permetia de captar els signes del món exterior. Una olor, una veu llunyana, el xiulet del tren, el so del corn dels llaguters, el cant d’un ocell, un arbre en flor, la visió ràpida d’una lligacama d’una noia, m’exaltaven o, al revés, m’enfonsaven en la negra tristesa. De poeta en tenia encara l’amor a la solitud (amb intermitències), la confusió mental i la tendència a creure en la puixança màgica dels mots, particularment dels mots escrits. Amb tot, repeteixo, no havia de ser poeta, ni tan sols secretari. Durant uns quants mesos, em limitava a perdre el temps de la manera dita (que és la millor manera de perdre’l, ja que, de tota manera, el temps és una cosa que es perd sempre)…”

Tibau s’endinsa en els seus poemes més personals. Ens fa pensar en vivències, emocions i poesia visual propera quan copsa i ens presenta les imatges que troba d’objectes pel carrer. A més, els seus nanocontes ens fan riure o imaginar altres històries.

Acaba amb un poema de Vergés:

EN UNA GALÀXIA PERDUDA, EN UN PETIT PLANETA

Any 30 000 de l’era de Saturn.
Aquesta tarda el mestre ens explicava
coses que fan pensar. Diu que, fa segles,
arreu del món parlaven en anglès
(una d’aquelles llengües primitives
que recentment han desxifrat els savis);
i diu que l’home coneixia l’àtom;
i, si bé no hi ha proves, se suposa
que enviaven satèl·lits a l’espai.
Diu també el mestre (em penso que es fa vell)
que el cel era tot blau, que les femelles
tenien la pell blanca, que menjaven
peix de la mar i fruita de la terra.
Inversemblant planeta. Però els fòssils
parlen de gossos, de cavalls, d’ocells
(i sembla que els ocells, a més, cantaven).
I un dia, a les vacances, diu el mestre
que ens durà a veure uns arbres que fan flor,
que en queden pocs, que es diuen llimoneres
i que la flor és petita i perfumada.

I això, la veritat, ja no m’ho crec.

I en aquest dia podríem afegir també aquest:

ANTOLOGIA ALS POETES MÉS ESTIMATS

I ara, si us plau, parlem de poesia.
No em toqueu Carles Riba i Pere Quart,
que els tinc a una fornícula de l’ànima
sempre amb un pom fidel de flors boscanes.

Fragants roses als clàssics: als llatins.
I a Jordi de Sant Jordi. I a Ausiàs,
que conec pam a pam, com el cos dolç
d’una dona estimada llargament,
com perfet hom sent tota la sabor.

Afegiré el rector de Vallfogona
que l’ànima afligida consolava.
I l’Estellés, de Burjassot, un riu
d’imatges fulgurants. I Ferrater,
dit Gabriel, no pas àngel caigut.

Dels més recents, no en parlo. Jo diria
que, en general, són gent d’ofici, buits
com campanes, com gerres, com sepulcres;
però propicis al llorer simbòlic
compartit en il•lustres estofats.

Aleixandre, Neruda, Federico?…
Des de noi els conec. I, si escric versos,
les arrels del meu vers en ells s’arrelen.
Fa vergonya de dir-ho, però és cert:
quan jo llegia Góngora al col•legi
(era de mayo la estación florida)
ni als mapes existia Catalunya.

De Kavafis el grec (l’anglès?, el turc?)
recordo imatges inspirades. Parla
(i en parla molt enamoradament)
de la blanca esplendor del coll airós,
parla dels ulls, dels llavis, de les galtes.
(Però Kavafis parla d’ell. Jo, d’ella.)

D’Itàlia potser recordaria
Dante i Petrarca. (No per fer bonic.)
Dels francesos, en mi no en queda petja:
subtils antologies de llargs versos
monòtons, monocords i monorims.
Rimbaud potser. I Verlaine: un gust d’absenta
i un rostre trist de faune. Poca cosa.
Voici mon coeur qui n’a battu qu’en vain.

En canvi —essent menut— recordo un llibre
de Hölderlin, pintat de calaveres
i donzelles tan pàl•lides com llunes.
I he llegit Rilke. I l’avorrit Goethe.
També —i anem als USA de passada—
jo em quedaria amb Sandburg i Allan Poe.
(Més que silvestre Whitman és pedestre.)

Finalment, els anglesos. Hi ha dos noms
que per damunt de tots m’han fascinat:
Shakespeare és l’oceà ple de tenebres
i, ensems, el cor flamíger de la llum.
(Tant l’he llegit i en tantes circumstàncies
que, de tots els meus llibres, només Shakespeare
està tan esllomat com un esclau.)

L’altre poeta és Eliot. Quina conya,
quin delicat i quin discret encant
barrejar Ovidi, els salms i trossos d’òpera,
passejar —travestit— el vell Tirèsies
amb mamelles de iaia per la City,
falsificar les cartes del tarot
i asseverar que els àngels són perversos.

De tot el que hem llegit, n’hem fet substància.

Gerard Vergés i Príncep, dins  Long play per a una ànima trista. Barcelona, editorial Proa, 1986.