Les proteïnes es composen de sub-unitats anomenades aminoàcids.
Els aminoàcids tenen una estructura química general (C: carboni; H: higrògen; O2: Oxígen; N: nitrògen).
Aquests àtoms s’agrupen en grups funcionals: Els aminoàcids.
Dos d’aquests grups s’acoplen a la molècula de l’aminoàcid a l’esquerra (-NH2) el grup amino i el grup carboxilo a la dreta.
Existeixen 20 grups d’aminoàcids que s’incorporen a les proteïnes. Tots els aminoàcids
tenen la mateixa estrutura general, però cadascun té diferent -R. El grup de carboni que es connecta a la -R s’anomena grup alfa (α).
Els a minoàcids es connecten per formar les proteïnes en una reacció química en la qual s’extreu una molècula d’aigua, deixant dos residus aminoàcids (que és el que queda quan l’aigua es retira) connectats per un enllaç peptídic. La connexió d’uns quants aminoàcids d’aquesta manera produeix un polipèptid.
Es perd un enllaç -HO de la molècula blava i un -H de la molècula vermella per formar aquest polipètid.
Aquesta reacció deixa el C del grup carboxil directament vinculat a l’enllaç N del grup amino. Aquest grup d’àtoms vinculats (CONH) es denomina enllaç peptídic.
Els polipèptids es poden considerar com una caena d’enllaços α alternats amb enllaços peptídics.
Com a cada C (α)s’uneix a un grup -R, un polipèptide determinat es caracteritza per la seqüència dels seus grups -R.
A les bases de dades de proteïnes, cada -R grup està representat per una única lletra de l’alfabet anglès:
A la vegada es poden dividir en quatre famílies:insoluble en aigua (hidrofòbica), soluble en aigua (hidrofílic), amb càrrega positiva i amb càrrega negativa (molt hidrolífics).
El petit dels aminoàcids la glicina, és un cas especial, ja que no té cap grup -R.
http://whozoo.org/mac/Music/Primer/ProteinCodonScale.mp3
Cliqueu sobre els audios mp3 per escoltar l’escala musical assignada als 20 aminoàcids.
Un joc pot ser clicar successivament els tres àudios i s’escoltarà una simfonia amb els ecos.
Això si, ens agradaria que escrivíssiu el vostre nom o “nom d’usuari” i si pot ser els anys que teniu i el curs que feu.
Per exemple:
Pestanya: Fora de classe a partir de les 17:00h
L’ós grolar o grizzly-polar (Ursus arctos x maritimus) és un animal híbrid estrany que primer es va criar en cautivitat, creuant les espècies d’ós grizzli americà i ós polar.
Més tard, l’any 2006 es va caçar un ós salvatge a l’illa de Banks, al nord de Canadà. Les análisis d’ADN van confirmar que pertanyia al cruament de les dues espècies: l’ós grizzli (sub-espècie de l’ós pard) que té l’hàbitat natural a terra ferma i l’ós polar que prefereix viure a l’aigua i al glaç.
Des d’ara existeix pel món de la Ciència.
Algunes teories suggereixen que el calentament global a causat un deteriorament a l’hàbitat de l’ós polar, en derretir grands àrees glaçades, ha provocat que aquests animals es muden cap a l’interior i donen lloc a l’hibridació amb els osos terrestres.
Tan bon punt es llevi el Sol, al nostre país podrem observar un eclipsi parcial de Sol.
– cap a l’est de la península el Sol serà visible un poc abans del màxim de l’eclipsi.
– a l’oest de la península el Sol serà visible quan ja hagi passat el màxim de l’eclipsi.
La magnitud de l’eclipsi o % màxim d’eclipsat arribaràal 65% al Nord de la península, i al Sud fregarà el 50%.
L’hora en T.U. serà entre 7:45 i 8:00 pel màxim.
Per tant, Catalunya i el norest de la penísu, tròricamnet en surt més beneficiada…. sempre que acompanyi la meteorologia.
En general, la costa Mediterrània amb horitzó marítim és especialment un bon lloc per intentar veure’l.
La visibilitat de l’eclipsi la marcarà l’hora de sortida del Sol.
LLISTAT DE CIUTATS I HORA ORTO SOLAR EN TEMPS UNIVERSAL hh:mm
(s’ha d’afegir una hora a aquests temps de la llista, per poder tenir l’hora oficial)
| A Coruña 08 06 Albacete 07 27 Alicante 07 19 Almeria 07 23 Barcelona 07 18 Badajoz 07 47 Bilbao 07 44 Burgos 07 44 |
Cadiz 07 37 Cáceres 07 46 Castellón 07 22 Ciudad Real 07 35 Córdoba 07 35 Cuenca 07 31 Girona 07 17 Granada 07 29 Guadalajara 07 37 |
Huelva 07 42 Huesca 07 30 Jaen 07 31 Leon 07 52 Lleida 07 25 Logroño 07 39 Lugo 08 02 Madrid 07 38 Malaga 07 31 Murcia 07 21 |
Ourense 08 01 Oviedo 07 56 Palencia 08 46 Palma Mall 07 10 Palma GC 07 54 Pamplona 07 37 Pontevedra 08 04 |
Salamanca 07 48 S C Tenerife 07 58 S. Sebastian 07 40 Santander 07 48 Segovia 07 41 Sevilla 07 39 Soria 07 37 |
Tarragona 07 20 Teruel 07 28 Toledo 07 38 Valencia 07 22 Valladolid 07 46 Vitoria 07 42 Zamora 07 50 Zaragoza 07 31 |
“…/El invierno también llega por Navidad. Deja en el campo una palidez morada. Durante mi paseo, los charcos cubren el camino y reflejan un cielo plomizo. De repente, un rayo de sol ilumina los árboles deshojados y el verde naciente del cereal. Es la luz de la tarde que se abre camino en el invierno plomizo: es la promesa de la primavera. Empieza el crudo invierno, pero la promesa está ahí.
De esto habla la Navidad: de la extraña manera que tiene el invierno de mezclarse con la primavera. El invierno representa a la muerte, pero empieza con la Navidad, que promete la luz.
La luz es ahora corta y débil, pero triunfará dentro de unos meses. La Navidad promete esa luz…/”
La Fundació Pasqual Maragall i la Fundació Reina Sofía han declarat l’any 2011 com l’Any de la Investigació Internacional de l’Alzheimer.
L’objectiu que es pretèn és atreure patrocinadors privats a nivell internacional, per poder obtenir recursos dedicats a la investigació.
Feu una ullada 8-): www.alzheimerinternacional2011.org
El 21 de desembre -data de l’inici de l’hivern a l’hemisferi Nord – és el dia més curt de l’any, és a dir el que té menys hores de llum solar, o, a la inversa, la nit més llarga del calendari.
Aquesta circumstància respòn al solstici d’hivern, el moment en que el Sol té el major punt de diclinació sobre l’Equador, el Tròpic de Capricorni. Immediatament després ,els dies comencen a créixer.
Malgrat això , aquest efecte tarda un temps en percebre’s; d’aquest fenòmen li ve el nom de sosltici: “sol quiet”, en llatí.
La data admet lleugeres variacions (pot abançar-se o retardar-se un dia) degut a les irregularitats del calendari Gregorià (el fet més significatiu en aquesta implicació són els anys de traspàs).
El solstici d’hivern està molt relacionat amb la celebració del dia de Nadal; abans de l’era cristiana se celebrava el creixement dels dies, la tornada de la llum, el renaixement de la Terra.
Encara que llavors començàven els mesos més durs, l’època de la gana .
Els celtes santificaven el dia de Yule, que simbolitzava el naixement del Sol, i l’assenyalaven amb el faig, un dels quatre arbres cardinals; encara que per ells l’hivern començava el primer dia de novembre, el seu calendari no seguia l’any solar sinò els cicles agraris i ramaders.
Així podem destacar la divergència entre el calendari astronòmic, bast amb els solsticis i els equinoccis, i el calendari metereològic. Segons aquest últim, l’hivern comença entorn el 7 de novembre i dóna pas a la primavera al voltant del 4 de febrer. Pel dia 2 de febrer celebrem el dia de la “Candelària” festivitat cristiana, que també coincideix amb una altra pagan-celta “Imbolc”, on encenem espelmes atreient la nova llum.
Aquestas datas es creuen amb les d’un altre calendari basat amb la radiació solar i que prèn els equinoccis i els solsticis no com a referència dels canvis d’estació sinò de les dates centrals de cadascuna d’elles; d’acord amb aquest sistema, l’hivern comença entreel 5 i el 10 de novembre i conclou la primera setmana de febrer.
Com anècdota, en alguns països, lea persistència de l’hivern dependrà del temps que faci el dia 2 de febrer:
El dia de la Marmota (EEUU). La Candelera a Catalunya.
