El 21 de desembre -data de l’inici de l’hivern a l’hemisferi Nord – és el dia més  curt  de l’any, és a dir el  que  té menys hores  de llum  solar, o, a la inversa, la nit  més  llarga  del  calendari.
Aquesta circumstà ncia respòn al  solstici  d’hivern, el moment en que el Sol  té  el major  punt  de  diclinació sobre  l’Equador, el Tròpic  de  Capricorni. Immediatament després ,els dies  comencen  a  créixer.
Malgrat  això , aquest  efecte tarda un temps en percebre’s;  d’aquest fenòmen li ve el nom de sosltici: “sol quiet”,  en  llatÃ.
La data admet  lleugeres variacions (pot abançar-se o retardar-se un dia) degut  a les irregularitats  del calendari Gregorià (el fet més significatiu en aquesta implicació són els anys  de  traspà s).
El solstici d’hivern està molt  relacionat amb la  celebració del  dia  de  Nadal; abans  de l’era  cristiana se celebrava  el  creixement dels dies, la  tornada de la  llum, el  renaixement  de la Terra.
Encara que llavors començà ven els mesos  més  durs, l’època  de la gana .
Els  celtes  santificaven el dia  de Yule, que  simbolitzava el naixement  del Sol, i l’assenyalaven amb el faig, un dels  quatre  arbres  cardinals; encara que  per  ells l’hivern  començava  el  primer  dia  de novembre, el seu calendari no  seguia l’any  solar  sinò els  cicles  agraris i ramaders.
Aixà  podem  destacar la  divergència entre el  calendari  astronòmic, bast amb els  solsticis i els equinoccis, i  el  calendari metereològic.  Segons aquest últim, l’hivern comença entorn el  7  de novembre i dóna pas  a la primavera al voltant del 4 de febrer. Pel dia  2  de  febrer celebrem el dia  de la  “Candelà ria” festivitat cristiana, que també  coincideix amb una altra  pagan-celta “Imbolc”, on encenem espelmes atreient la nova  llum.
Aquestas  datas es  creuen amb les d’un altre calendari basat amb la radiació  solar i que  prèn els  equinoccis  i els  solsticis  no com a referència dels canvis d’estació sinò de les  dates  centrals de  cadascuna d’elles; d’acord amb  aquest  sistema, l’hivern comença entreel 5 i el 10 de novembre i conclou  la primera setmana de febrer.
Com  anècdota, en alguns països, lea persistència de l’hivern  dependrà  del temps  que faci el dia 2  de  febrer:
El dia de la Marmota (EEUU). La  Candelera a Catalunya.
Eclipsi lunar al solstici d’hivern 2010: la nit més obscura en 456 anys-


