Arxiu de la categoria: General
4
5 Nueva
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18 Llena
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
« Mes de Septiembre del año 2013 Mes de Noviembre del año 2013 »
Enviar
Regala una estrella
Bautiza una estrella y haz un regalo original.
Para ver las fases de una fecha distinta, utiliza este formulario seleccionando el mes e introduciendo el año deseado:
Mes: Año:
Calendario Lunar 2004
Calendario Lunar 2005
Calendario Lunar 2006
Calendario Lunar 2007
Calendario Lunar 2008
Calendario Lunar 2009
Calendario Lunar 2010
Calendario Lunar 2011
Calendario Lunar 2012
Calendario Lunar 2013
Calendario Lunar 2014
Calendario Lunar 2015
Calendario Lunar 2016
Calendario Lunar 2017
Calendario Lunar 2018
Calendario Lunar 2019
Calendario Lunar 2020
Calendario Lunar 2021
Calendario Lunar 2022
Calendario Lunar 2023
Calendario Lunar 2024
Las fases lunares se producen por la interacción entre los movimientos del sol, la luna y la tierra.
En un año la luna realiza trece recorridos en torno a la tierra, es decir trece lunaciones. Cada lunación tiene una duración de 28 días aproximadamente.
Normalmente, conocemos cuatro tipos de fase lunar, que son la Luna Nueva, Cuarto Creciente, Luna Llena y Cuarto Menguante. Pero como la Luna demora aproximadamente 28 días en repetir sus fases, ella pasa no sólo por las cuatro antes mencionadas, sino que por infinitas fases intermedias a las cuales la tradición no les ha puesto nombre. Este es el motivo de que los astrónomos, se refieran a las fases lunares en porcentaje de iluminación. De ese modo, la luna nueva es 0%, la llena es 100%, y tanto creciente como menguante son 50%.
Días desde Luna Nueva Porcentaje iluminado Nombre en Español Nombre en Inglés Traducción aproximada
0 0% Luna Nueva New Moon Luna Nueva
4 25% – Waxing Crescent Creciente Iluminante
7 50% Cuarto Creciente First Quarter Primer Cuarto
10 75% – Waxing Gibbous Gibosa Iluminante
14 100% Luna Lena Full Moon Luna Llena
18 75% – Waning Gibbous Gibosa Menguante
22 50% Cuarto Menguante Last Quarter Último cuarto
26 25% – Wanning Crescent Creciente Menguante
El tiempo gratis
Fotopaises.com
Revista Mujer
El Blog de Tutiempo
Blog el tiempo
MiiAvatar
TORNAREM
Quan has tocat el cel,
i sents a prop l’infern,
camines sense fe,
sense destí, sense saviesa.
Fugint del que no entens,
fugint d’aquest present,
pensar en aquells anhels,
és l’única forma que tens,
de continuar…
Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d’aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
però cou i ens fa sentir que hi tornarem…
Trencar aquest desencert,
converses d’un mateix,
tornem a les arrels,
dels somnis que ens van veure néixer.
És temps de ser valent,
és temps de ser conscient,
que cal cor i cervell
i no volem perdre ningú en aquest camí.
Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d’aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
però cou i ens fa sentir que hi tornarem…
Rere els núvols hi ha,
rere els núvols hi ha,
un sol tan gran,
que mai ningú no podrà amagar.
Rere els dubtes hi ha,
rere els dubtes hi ha,
la veritat, creu-me, creu-me, creu-me,
tenim futur!!
Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d’aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
que cou i ens fa sentir que hi tornarem…
Un altre nombre dels anomenats Irracionals
Són els nombres que no pertanyen al Conjunt de N (Naturals) ni de Z (nombres Enters) ni a Q (nombres racionals).
En matemàtiques, un nombre irracional és tot aquell nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció a / b, essent a i b enters, i b diferent de 0.
Els nombres irracionals són precisament aquells l’expansió decimal dels quals no s’atura mai, i tampoc no entra mai en un cicle periòdic. “Gairebé tots” els nombres reals són irracionals, en un sentit que es pot definir amb més precisió.
Alguns nombres irracionals són nombres algebraics, com l’arrel quadrada de 2 o l’arrel cúbica de 5; altres són transcendents, com i .
EL NOMBRE ÀURIC:
El nombre àuric és la relació o proporció que tenen entre si dos segments de rectes.
A la natura, hi ha molts elements relacionats amb la secció àuria i / o els nombres de Fibonacci:
Lleonard de Pisa (Fibonacci), en el seu Llibre dels àbacs (Liber abacci, 1202, 1228), fa servir la successió que porta el seu nom per calcular el nombre de parells de conills n mesos després que una primera parella comença a reproduir-se (suposant que els conills estan aïllats per murs, es comencen a reproduir quan tenen dos mesos d’edat, triguen un mes des de la fecundació fins a l’aparició i cada ventrada és de dos conills). Aquest és un problema matemàtic purament independent que siguin conills els involucrats. En realitat, el conill comú europeu té ventrades de 4 a 12 individus i diverses vegades a l’any, encara que no cada mes, malgrat que l’embaraç dura 32 dies. Sembla que el plantejament va recórrer a conills com pogués haver estat a altres éssers, és un suport per fer comprensible una incògnita, una endevinalla matemàtic. El quocient de dos termes consecutius de la successió de Fibonacci tendeix a la secció àuria o al nombre auri si la fracció resultant és pròpia o impròpia, respectivament. El mateix passa amb tota successió recurrent d’ordre dos, segons van demostrar Barr i Schooling a la revista The Field del 14 de desembre de 1912.
La disposició dels pètals de les flors (el paper del nombre àuric en la botànica rep el nom de Llei de Ludwig).
La distribució de les fulles en una tija. Successió de Fibonacci.
La relació entre les nervadures de les fulles dels arbres.
El nombre auri, per exemple, relaciona la quantitat d’abelles mascle i abelles femelles que hi ha en un rusc, o la disposició dels pètals de les flors.
La relació entre el gruix de les branques principals i el tronc, o entre les branques principals i les secundàries (el gruix d’una equival a Φ prenent com a unitat la branca superior).
La quantitat d’espirals d’una pinya (08:13 espirals), flors o inflorescències. Aquests números són elements de la successió de Fibonacci i el quocient de dos elements consecutius tendeix al nombre auri. 11 des
La distància entre el melic i la planta dels peus d’una persona, respecte a la seva alçada total.
La quantitat de pètals en les flors. Existeixen flors amb 3, 5 i 8 pètals.
La distribució de les fulles de la iuca i la disposició de les fulles de les carxofes.
La relació entre la distància entre les espires de l’interior espiral de qualsevol caragol o de cefalòpodes com el nautilus.
Les petxines del Fusus antiquus, del Murex, de Scalaria pretiosa, de Facelaria i de Solarium trochleare, entre altres, segueixen aquest tipus d’espiral de creixement.
( S’ha de tenir en compte que en tota consideració natural, encara que involucri a les ciències considerades més matemàticament desenvolupades, com la Física, cap relació o constant que tingui un nombre infinit de decimals pot arribar fins al límit matemàtic, perquè en aquesta escala no existiria cap objecte físic).
La partícula elemental més diminuta que es pugui imaginar és infinitament més gran que un punt en una recta. Les lleis observades i descrites matemàticament en els organismes les compleixen transgredint-les orgànicament.
A la quantitat d’elements constituents de les espirals o dobles espirals de les inflorescències, com en el cas del gira-sol, i en altres objectes orgànics com les pinyes dels pins es troben nombres pertanyents a la successió de Fibonacci.
El quocient de dos nombres successius d’aquesta successió tendeix al nombre auri.
El nombre àuric interpretat a la Natura
L’entreteixit de la senzilla aranya.
La relació entre els pètals d’una flor.
L’orientació i espirals e les llavors del gira-sol.
INCÒGNITA. Deixarem que averigüeu quina relació hi ha.
Nombre àuric a la Cultura:
Proporcions de la Giocconda (Lleonard da Vinci).
Estrucura de La Tour Eiffel. Paris
La natura considerada des d’una perspectiva cultural:
La pilota del “molts desitjos actuals”:
http://es.wikipedia.org/wiki/N%C3%BAmero_%C3%A1ureo
http://www.abc.es/20100415/ciencia-tecnologia-matematicas/numero-aureo-belleza-matematica-201004151848.html
Curiositats del número Pi
El teu aniversari a PI
El nombre PI és un irracional, és a dir, té infinites xifres decimals no periòdiques. Estarà entre aquestes xifres la seqüència del teu aniversari?
En aquesta adreça d’Internet el vols comprovar:
http://www.facade.com/legacy/amiinpi/
Al requadre en blanc, hauràs d’introduir la data del teu aniversari i després, fer clic sobre el requadre “Find it”
El número Pi. Càlcul. I L’algorisme de Chudnovsky.
L’algorisme de Chudnovsky, o com es calculen els decimals de Pi al segle XXI
El dia 14 de març, és el dia de Pi (per la forma d’expressar les dates als Estats Units: 3-14), i anem a celebrar-presentant un dels algorismes més útils de l’actualitat per calcular decimals de Pi: el algorisme de Chudnovsky.
Al llarg de la història han estat moltes les formes utilitzades per l’ésser humà per calcular aproximacions cada vegada més exactes d’aquest nombre Pi, quocient entre la longitud d’una circumferència qualsevol i el diàmetre de la mateixa: s’han usat les àrees de polígons inscrits i circumscrits a una circumferència, s’han trobat interessants aproximacions numèriques amb algunes fraccions senzilles, s’han desenvolupat sèries infinites i productes infinits de totes les formes que es puguin imaginar … Anem, de tot. Però d’entre tots aquests mètodes hi ha diversos que destaquen sobre la resta, i un dels que més ho fan és el denominat algorisme de Chudnovsky.
L’algorisme de Chudnovsky és un algorisme creat per David Volfovich Chudnovsky i Gregory Volfovich Chudnovsky, germans i matemàtics ucraïnesos nacionalitzats nord-americans, mitjançant el qual podem obtenir molt bones aproximacions del nombre Pi. Es basa en la següent expressió relacionada amb el nombre Pi que va trobar Ramanujan:
L’expressió de l’algorisme de Chudnovsky és la següent:
i amb ella obtenim 14 decimals exactes més de Pi amb cada terme de la mateixa. Què significa això? Molt senzill. Anem a partir del valor de Pi fins a la seva decimal número 50:
Si calculem el primer terme d’aquesta suma, el corresponent ak = 0, l’aproximació de Pi obtinguda serà 1 dividit entre aquest resultat, que ens dóna el següent:
En negreta es ressalta la part d’aquest resultat que coincideix amb el valor de Pi. Calculem ara els dos primers termes. L’aproximació de Pi ara serà 1 dividit entre la suma d’aquests. Obtenim això:
Com veieu, els decimals que ja eren exactes amb el primer terme es mantenen amb aquest segon terme, i afegim 14 més (són els ressaltats en negreta). Per fer un altre més, veiem que la tendència continua amb el terme següent. En calcular 1 dividit entre la suma dels tres primers termes obtenim la següent aproximació de Pi:
Els anteriors es mantenen i s’afegeixen 14 nous decimals exactes. I així successivament.
És una barbaritat obtenir 14 decimals exactes més amb cada terme, ja que amb molt pocs termes obtenim una aproximació escandalosament propera al valor real. Per això aquest algorisme és tan bo, i per això ha servit per obtenir diversos rècords mundials de càlcul de decimals del nombre Pi (per exemple, per aquest de 5 bilions d’agost de 2010 i per aquest de 10 bilions d’octubre de 2011). Per això és un dels més utilitzats en l’actualitat per al càlcul de bones (més aviat boníssimes) aproximacions d’aquesta constant que tant ens agrada.
Per cert, per obtenir els resultats que apareixen en aquesta entrada han utilitzat Mathematica de la següent manera:
Definim mitjançant una funció el terme general de la sèrie:
a [k_]: = (12 (-1) ^ k (6 k)! (13.591.409 +545140134 k)) / ((3 k)! (k!) ^ 3 640320 ^ (3 k +3 / 2))
Ara, per calcular cada terme utilitzo la comanda Sum. Per exemple, per calcular el primer ús
Sum [a [k], {k, 0,0}]
però com el que es desitja és calcular l’aproximació de Pi que correspon amb aquest terme faig el següent (com volia 50 decimals posem un 51, 51 xifres significatives):
N [1/Sum [a [k], {k, 0,0}], 51]
Per ampliar el nombre de termes simplement canviem el segon zero de {k, 0,0}. Per exemple, per calcular l’aproximació amb els dos primers termes
N [1/Sum [a [k], {k, 0,1}], 51]
i per als tres primers
N [1/Sum [a [k], {k, 0,2}], 51]
.
Per cert, una última curiositat. Amb
N [Pi, 51]
Mathematica ens mostra una aproximació del nombre Pi amb 50 decimals. Evidentment, podem augmentar el nombre de decimals per aconseguir aproximacions cada vegada més exactes. A que no sabeu que algorisme utilitza el propi Mathematica per obtenir aquestes aproximacions? Efectivament, l’algorisme de Chudnovsky.
Un interessant calendari per interactuar amb la natura.
Si us agrada seguir els bioritmes, o voleu adaptar-vos amb els cicles de la natura. Aquí heu un, si més no, curiós calendari.
Això n’és només una mostr el podeu visitar a: http://es.rhythmofnature.net/calendario-lunar-salud-y-belleza
13 de Febrer de 2013
LLEGENDA
Època favorable per al desenvolupament de plantes que donen fruit o llavor
Època favorable per al desenvolupament de plantes d’arrel
Època favorable per al desenvolupament de plantes de fulla o de tija
Època favorable per al desenvolupament de plantes que fan florÈpoca generalment favorable per sembrar i plantar: algunes plantes tenen dies particularment bons per a la seva sembra i la plantació
LLEGENDA:
Bona època per aprimar i purificar.
Si comencem a lluitar contra els vicis a la lluna nova és més fàcil deixar-los. És més fàcil sortir de les males costums.
Època especialment favorable per rentar-se el cabell.
Tallar els cabells en durant dies pot provocar la caspa i el pèl és més difícil d’arreglar. Si és possible, és recomanable no rentar-se el pèl en aquests dies.
Bon dia per anar al dentista – els empastaments i les corones duraran molt de temps.
Època generalment bona per les operacions i els tractaments mèdics.
A la lluna nova, no és recomanable vacunar-se.
Tenyir els cabells – aplicar un tint als cabells – aconseguiràs un millor efecte del color.
Època favorable per prendre nutrients i aplicar màscares de bellesa.
La cura de la pell i la depilació – bona època per als tractaments cosmètics.
La cura de la pell i la depilació – època especialment bona per als tractaments cosmètics.
El pèl tallat durant aquests dies, conserva per més temps la forma i la bellesa. Els millors dies per fer-se una ondulació permanent.
Època especialment bona per tallar les puntes dels cabells. Bon moment per primer tall de cabell per al nadó.
Moment adequat per a la cura de les ungles de les mans i dels peus.
Bona època per a un massatge regeneratiu i enfortidor amb ús de locions.Dia no massa favorable p er anar al dentista
Regar i irrigar – es tracta sobretot de les plantes interiors i en les terrasses
Època més favorable per abonar les plantes amb adobs naturals i artificials
Bona època per a la sembra i plantació de les verdures d’arrel
Bona època per a la sembra i plantació de les verdures de fulla
Bona època per a la sembra i plantació de les plantes de fruita
Bona època per a la sembra i plantació de les flors i herbes florents
Època adequada per eliminar i arrencar males herbes
El rentat i la neteja exigeixen menys esforç. En aquesta època necessites menys productes de rentat i de neteja.
Bona època per netejar els vidres de les finestres. Es quedaran lluents.
Època adequada per ventilar casa. En aquests dies també és més fàcil passar el llautó.
Època adequada per a tot tipus de treball relacionat amb la pintura i l’esmalt – obres petites.
Època favorable per recollir i conservar la fruita.
Època favorable per recollir i conservar les verdures d’arrel
En aquest dia no és recomanable fer conserves de fruita.
Època favorable per recollir i congelar la fruita
- .
Època favorable per recollir i emmagatzemar la fruita.
Època especialment favorable per recollir i emmagatzemar la fruita.
- Època no favorable per recollir la fruita. Fruites recollides en aquesta època es conserven en mal estat.
És més fàcil treure les taques difícils – usaràs menys llevataques. La roba rentada aquests dies es queda més neta.
És recomanable no regar les plantes: en aquests dies en les plantes regades poden aparèixer insectes perjudicials.
No utilitzis els fertilitzants, hi ha risc que les plantes s’assequin o es cremin.
Dia favorable per tallar la gespa.
Dia especialment favorable per tallar la gespa.
Època generalment bona per realitzar tot tipus de tasques al jardí i al camp: sembrar, trasplantar les plantes i plantar.
Regar i irrigar – es tracta sobretot de les plantes interiors i en les terrasses
Època més favorable per abonar les plantes amb adobs naturals i artificials
Bona època per a la sembra i plantació de les verdures d’arrel
Bona època per a la sembra i plantació de les verdures de fulla
Bona època per a la sembra i plantació de les plantes de fruita
Bona època per a la sembra i plantació de les flors i herbes florents
Època adequada per eliminar i arrencar males herbes
El rentat i la neteja exigeixen menys esforç. En aquesta època necessites menys productes de rentat i de neteja.
Bona època per netejar els vidres de les finestres. Es quedaran lluents.
Època adequada per ventilar casa. En aquests dies també és més fàcil passar el llautó.
Època adequada per a tot tipus de treball relacionat amb la pintura i l’esmalt – obres petites.
Època favorable per recollir i conservar la fruita.
Època favorable per recollir i conservar les verdures d’arrel
En aquest dia no és recomanable fer conserves de fruita.
Època favorable per recollir i congelar la fruita.
Època favorable per recollir i emmagatzemar la fruita.
Època especialment favorable per recollir i emmagatzemar la fruita.
Època no favorable per recollir la fruita. Fruites recollides en aquesta època es conserven en mal estat.
És més fàcil treure les taques difícils – usaràs menys llevataques. La roba rentada aquests dies es queda més neta.
És recomanable no regar les plantes: en aquests dies en les plantes regades poden aparèixer insectes perjudicials.
No utilitzis els fertilitzants, hi ha risc que les plantes s’assequin o es cremin.
Dia favorable per tallar la gespa.
Dia especialment favorable per tallar la gespa.
Època generalment bona per realitzar tot tipus de tasques al jardí i al camp: sembrar, trasplantar les plantes i plantar.
Quin poliedre regular s’acosta més a l’esfera.
Extret del bloc Gaussianos.
Què poliedre regular és més “esfèric”?
Doncs això: si haguessis de triar un dels cinc poliedres regulars com el més “esfèric” (el més “proper” a una esfera)
“>Font
Quin triaries?
En principi sembla una qüestió senzilla … o potser no tant. Com en estudiar certes situacions en matemàtiques pot ser convenient anar a casos més simples farem ara també, a veure si això ens ajuda.
Anem a dues dimensions. Quin és el polígon regular més “circular”? Aquí la resposta és senzilla, no? Un polígon regular es va fent més “circular” a mesura que augmenta el nombre de costats. És a dir, si prenem dos polígons regulars amb quantitats de costats diferents i dibuixem la circumferència inscrita i la circumscrita de cada un d’ells sembla clar que el polígon que tingui més costats dels dos omple més la circumscrita i és més emplenat per la inscrita, convertint-se així en el més “circular” dels dos. De fet en això es basa un famós mètode d’aproximació del nombre pi.
Però en tres dimensions la situació no és exactament igual, ja que mentre que hi ha infinits polígons regulars només tenim cinc poliedres regulars. Quin serà ara el més “esfèric”? El de més arestes? El de més cares? Potser el de més vèrtexs?
Bé, com crec que ja us he deixat temps per pensar-us dic la resposta: depèn.
¿Depèn? Sí, depèn. Vegem per què. Suposem que considerem que el poliedre regular més esfèric és el que compleix que té menor volum respecte de la seva esfera inscrita, que suposarem de ràdio 1 (és a dir, el poliedre regular que excedeix en menor quantitat el volum de la seva esfera inscrita). En aquest cas el poliedre regular més esfèric és l’icosàedre. A la següent taula podem veure diverses dades, entre els quals hi ha el volum de cadascun dels políedres regulars en aquesta situació:
Veiem que és l’icosàedre el que té menor volum en aquest cas.
Canviem ara d’interpretació. Suposem ara que per nosaltres el poliedre regular més esfèric és el que compleix que té major volum respecte de la seva esfera circumscrita, que suposarem també de ràdio 1 (és a dir, el poliedre regular que omple major quantitat de la seva esfera circumscrita). Segur que molts heu pensat que també seria l’icosàedre en aquest cas, però en realitat és el dodecaedre. Les dades els trobem a la taula següent:
Com a poc, és curiós que el dodecaedre guanyi en aquest cas.
De tota manera, al final sembla que el icosàedre guanya. Si calculem els volums de cada un dels cinc poliedres regulars per superfície fixa igual a 1 obtenim els valors de la taula:
Hi podem veure que l‘icosàedre és el que té major volum en aquesta situació, de manera que en aquest sentit podríem dir que és el més esfèric, de manera que s’acabaria alçant amb la victòria en aquesta hipotètica confrontació amb el dodecaedre.
I per afegir una raó més, el considerat mundialment com “la pilota”, la pilota de futbol, s’inspira en un icosàedre truncat, poliedre que s’obté truncant tots els vèrtexs de l’icosàedre:
>Font
Les imatges amb les taules estan tretes de Which Platonic Solid is Most-Spherical? , de Pat s Blog.