Finalitat d’aquest bloc

Aquest  bloc  està  adreçat  a  tot  el  que el  vulgui  llegir.

Es va  redactant  des  de l’Aula  Escolar  de l’Hospital  del Mar.

Aquí tenim alumnes  de  diferents  països   i  de  moltes  edats (des  de  3  fins  a  16 o 18 anys).

Recollim  temes  d’actualitat, des  de  molts  àmbits:  Ciències (en  totes  les  vessants) però  també  articles que tenen a veure amb  aspectes  Socials  i Econòmics, així  com  a culturals  des  de  totes les perspectives  (musica, literatura, política, costums…) i  tot  el  que  pugui  interessar, o  el  que  faci  despertar  l’esperit  crític  als  nois  i  noies que  hi  intervenen , i/o  que  en  llegir-los  els  incitin a manifestar la seva opinió envers la societat que viuen.

Donar peu a que opinin i  es manifesten activament pel que passa  al món, on ells seran  i són  els protagonistes.

No  es pretén un  bloc  monotemàtic,  sinò  imperfecte i hetereogeni  amb la pretensió  d’arribar a  qualsevol aspecte de la  vida que envolta  aquests infants  i  joves.

“Viure a Espanya és barat”???

El  nivell  de vida  d’Espanya s’equipara  al  d’Europa, però no així  els  salaris.

La remuneració mitjana  dels  assalariats  espanyols al 2009 fou fins  un  43’3% inferior  en  comparació  amb  d’altres  països  europeus , com  per  exemple  Irlanda.

Segons  les  dades  del  ministeri  d’Indústria,  la  remuneració  mitjana  per  assalarita  espanyol va  arribar als  30.948 €, un  15’1% menys que la mitjana  de l’eurozona (35.645 euros anuals).

Per  països, els  treballadors alemanys cobraren  un  10’2%, els  francesos un  39’7% addicional, i els  irlandesos un 49’3% per  sobre  dels espanyols.

 Article  vist  a:

cotizalia

Comentari: fora  interessant veure  quins sectors  econòmics tenen  més  diferència. I  també el desnivell entre els ingressos , per  professió,  dels  sous més  alts  i  més  baixos.

Radiografia a dia d’avui: En quins professionals confiem més?

Font:bbva

Observacions:  Els  valors en  negreta són els  que manifesten  una  variació  en  la  tendència  europea general.

D’altra  banda,  des  del  punt  de  vista educatiu  ens podem  fixar  en  dos fets  destacables:  excepte  Grècia , Suïssa i Suècia (que l’iguala  amb el poder judicial), Dinamarca, Alemanya (per  sota  del militars) i Turquia, el  valor  de  la confiança amb  els mestres  solament  queda  superada  pels metges(Espanya, adhuc supera la fiabilitat dels mestres per davant dels metges). El nivell  és  prou homogeni a  tota  Europa. L’altre punt és  que  com  a  consideració, la  població que opina considera els mestres  una apartat  ben  diferent del grup  del  funcionariat



COMPORTAMENT Caçador o carronyaire?

Extret  de  Quo. News (Revista Periòdica de  Divulgació)

Depende del tamaño del cerebro

Juan Scaliter

Trucha fontinalis
Els hàbits d’alimentació del alguns peixos estan determinats per la mida del seu cervell. Així ho ha descobert el professor Rob McLaughlin, de la Universitat de Guelph (Canadà).

“Hem descobert – assenyala McLaughlin – que els peixos que neden en aigües obertes a la recerca de menjar tenen telencèfal més grans que els que esperen que l’aliment vingui cap a ells.”

El telencèfal és la regió del cervell que està relacionada amb el moviment i l’ús de l’espai en els peixos. “És responsable de l’habilitat del peix per nedar per diferents llocs i recordar el paisatge de manera que no es perdi”.

Tot i que la investigació demostra que els hàbits alimentaris d’alguns peixos estan relacionats amb la mida del seu cervell, McLaughlin no té clar encara si els diferents comportaments desencadenar les diferències en el cervell o si, per contra, van ser les diferències estructurals les que canviar el comportament. “Pot haver alguna cosa en l’ambient o en l’estructura cerebral – conclou McLaughlin – que fa que alguns peixos siguin més actius que altres ja que hi ha evidència que el seu cervell és força plàstic i pot canviar l’estructura depenent d’on es desenvolupen més ràpid les neurones. ”


L’estudi es va realitzar en dues truita fontinalis (Salvenilus fontinalis) amb diferents hàbits i per McLaughlin constitueix una oportunitat única de comprendre per què hi ha diferents personalitats en individus d’una mateixa espècie: “Sovint tendim a centrar-nos en com afectem el nostre ambient i com redueixen la biodiversitat nostres accions, però obviem processos que constantment creen biodiversitat “.

La felicidad como objetivo en la educación

Autor: Redes 21 Mayo 2010

revistaEl sistema educativo actual está basado en la Revolución Industrial, donde los trabajadores tenían que especializarse en un trabajo mecánico, y para ello debían repetirlo una vez tras otra hasta memorizarlo. Hoy día ese sistema ha quedado obsoleto, y lo único que vale la pena memorizar son las tablas de multiplicar, comenta el experto en educación Roger Schank. Lo demás lo aprendemos en función de nuestras necesidades e inquietudes.

En el tercer número de la revista Redes para la Ciencia podrás leer la entrevista completa a Roger Schank, y descubrir las claves que él propone para educar a los niños a través de ejercicios prácticos y motivadores.

classe-de-matamatiques-a-una-escola-holandesa-dels-anys-1930
Classe de Matemàtiques a una escola holandesa als voltants de 1930 (foto: Arxiu Nacional dels Països Baixos a Flickr)

Les Llums del Nord.

AVUI ÉS UN DIA D’AURORA BOREAL

Podria ser que avui notessim una sufocació o alteració de caracter. O també podríem percebre interferències a la tele, l’ordinador, connexió internet, aparell de ràdio o telèfon mòbil.
Si observem un funcionament incorrecte del navegador del telèfon mòbil, o de qualsevol electrodomèstic….podria ser que fos causat per la tempesta geomagnètica que provocaran, sobre la terra i sobre els satèl·lits espacials de comunicació, i sobre les xarxes elèctriques, els sistemes de navegació i els oleoductes, unes explossions que van tenir a la corona solar el passat diumenge i que comencen a arribar la nit del dia 3 al dia 4 d’agost, segons l’astrònom Leon Golub del CfAc
Visiblement els podrem percebre, en pasos de latituds més baixes d’on s’acostumen a veure, en forma d’Aurora boreall.
Això és un fenòmen brillant o lumniscent que apareix al cel nocturn, provocada per una erupció al Sol que expulsa tones i tones de plasma (àtoms ionitzats, o sigui amb càrrega elèctrica) i s’estan adreçant cap a la Terra, segons han afirmat astrònoms del Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics (CfA).

Diverses fonts

EP / MADRID
Día 03/08/2010 – 12.43h
aurora-boreal

Escolta el so d’un cometa

Escolta com un cometa s’aproxima al Sol i es troba a la cançó, abans de tornar a esvair-se en les tenebres de fora. La cançó es deu a les molècules, que bufen de la superfície del  cometa a causa de la calor del sol.


Extret del Bloc Sonidos del Universo:http://msowww.anu.edu.au/~

El video s’ha extret de: http://www.ecuadorciencia.org/

En aquest video es pot veure com l’erupció solar escapça la cua del cometa.

Aquest succés va tenir lloc el 20 d’abril del 2007, mentre el cometa Encke acabava de travessar l’òrbita de Mercuir, apropant-se al Sol.
Captat pels monitors de la NASA quan rep l’impacte per una emissió de la corona solar. En aquell moment la cua de plasma fora seccionada tornant a reconstituir-se després.

Canvia l’aspecte del teu cursor

Amb aquesta aplicació que es presenta aqui pots canviar l’aspecte del cursor del teu ordinador i fer-lo més divertit.
Hi ha múltiples possibilitats, només cal que vagis a la pàgina web:cursorfx-free.utodown.com i fes un clic a l’enllaç CursorFX 2.00 per a descarregar l’aplicació.

pantalla-1

Tria el teu disseny:

Instal·la l’aplicació  seguint  les  instruccions  de  l’assistent i  ves   a l’apartat  “Els Meus Cursors“.

Quan  et  decideixis  per  un  disseny,  pulsa   l’icona  en  forma  de  lupa  per  accedir  a  la vista  prèvia i  després  clica  al botó  Aplicar per  modificar  el cursor.

T’ho  passaràs més  divertit,  perquè  canvia segons les  funcions  que  fa:  esperar,  carregar-se….
Per exemple, si mireu, a la part centre-dreta de la pantalla, hi podeu veure una mena de “cornet”,ara mentre escric i m’espera es converteix en dues rodes, vistes des d’amunt, lligadesper una corda, quan espera es transforma en una pedra se sílex fosca, i quan carrega un programa en una foguera cremant. He triat, en aquest moment, la versió “prehistory”.