Didàctica

Gira el món i torna al Born, deien els meus avis i sembla que la dita val fins i tot en Didàctica.

Ja haureu observat que aquest curs estic especialment saturat. M’he embolicat amb massa coses interessants i Didàctica ha quedat una mica frenada, però bé, de tant en tant procuro fer-hi cap i avui hi deso la rentrée d’un concepte estrella: competència metalingüística.

M’ha aparegut tot repassant el número 51 de la revista Articles (Competències i didàctica de la Llengua). alguna idea interessant, algun article una mica embullat, però la certesa que les coses estan canviant en el món de l’ensenyament de la llengua. Fixeu-vos en aquestes paraules de la Carme Duran (pàgina 37)

Partim del convenciment-avalat perls estudis (…) que , per desenvolupar la competència comunicativa, és necessari que els estudiants coneguin els mecanismes lingüístics, textuals i discursius implicats en la producció i recepció dels diferents gèneres textuals i que sàpiguen manejar una terminologia gramatical específica que els permeti parlar de com funcionen aquests mecanismes” Acaba procalmant la necessitat de fonamentar una competència metalingüística

Afortunadament, la majoria de professionals de la llengua no s’han pres al peu de la lletra la crítica a l’enfocament gramaticalista del currículum i no han abandonat el seu ensenyament a les aules. Sembla que, un cop més, aquells que van proclamar d’altres vies no havien escoltat l’experiència del professorat. En fi, seguirem aquesta línia amb atenció.