Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l’equilibri i de l’estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d’una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Tal com vam quedar, a continuació us adjunte les correccions de les activitats que falten comentar. Recordeu també el glossari per dilluns i les entrades sobre vídeos i materials de repàs.
Pel què fa als tres recipients amb el mateix líquid, la mateixa alçada i diferent forma. Tots tres tenen la mateixa pressió en el fons, ja què no depèn de la forma del recipient sinó de la densitat del líquid, la gravetat i l’alçada a la qual es troba el líquid. Com que, en aquest cas, l’únic que varia és la forma del recipient, la pressió serà la mateixa en tots els casos.
Si el líquid que hi ha és aigua la pressió hidrostàtica (P = d · g · h) serà d = 1.000 kg/m3 g = 9,8 N/kg h = 6 cm = 0,06 m P = 1.000 kg/m3 · 9,8 N/kg · 0,06 m = 588 N/m2 = 588 Pa
Pel que respecta a l’activitat sobre els objectes submergits en aigua:
Objecte A
• Paparent = 3,4 N Empenyiment = P – Paparent = 5,4 N – 3,4 N = 2 N
• P = m · g 5,4 N = m · 9,8 N/kg m = 5,4 N / 9,8 N/kg = 0,55 kg
Segons Arquímedes E = dlíquid · Vcos · g 2 N = 1.000 kg/m3 · Vcos · 9,8 N/kg Vcos = 2 N / 9.800 N/m3 = 0,0002 m3
• d = m/V d = 0,55 kg / 0,0002 m3 = 2.750 kg/m3 La densitat de l’objecte és més gran que la densitat de l’aigua: dobjecte > daigua Objecte B
•Novament Arquímedes: E = dlíquid · Vcos · g E = 1.000 kg/m3 · 0,00001 m3 · 9,8 N/kg E = 0,098 N
• En la bola buida l’empenyiment serà el mateix, ja que no ha variat cap magnitud: densitat del líquid, volum del cos i gravetat.
• d = m/V m = 20 kg V= 0,00001 m3 dbola= 20 kg/0,00001 m3 = 2.000.000 kg/m3
Com que la densitat de la bola (2.000.000 kg/m3) és més gran que la de l’aigua (1.000 kg/m3), s’enfonsarà.
Al baròmetre de Torricelli, com a bon fluid que és l’aire, podrem conèixer la pressió atmosfèrica segons P = d · g · h
d = 13.600 kg/m3 g = 9,8 N/kg h = 700 mm = 0,7 m P = 13.600 kg/m3 · 9,8 N/kg · 0,7 m = 93.296 Pa
93.296 Pa · 1 bar/100.000 Pa = 0,93296 bar
Per ordenar les diferents mesures, primer haurem de convertir-les a la mateixa unitat per poder comparar-les, per exemple a Bars:
1.300 hPa · 1 bar / 1.013 hPa = 1,28 bar
800 mm Hg · 1.013 bar / 760 mm Hg = 1,066 bar
2 atm · 1.013 bar / 1 atm = 2,026 bar
100.000 Pa · 1 bar / 100.000 Pa = 1 bar
I ara ja podem ordenar-les de menor a major :100.000 Pa, 800 mmHg, 1.300 hPa, 2 bar, 2 atm
I acabem amb l’exercici sobre l’empenyiment que faltava de l’auto-avaluació:
E = dL · Vd · g dL = 1.800 kg/m3 Vd = 0,003 m3 g = 9,8 N/kg E = 1.800 kg/m3 · 0,003 m3 · 9,8 N/kg = 52,92 N
P = m · g m = 5 kg g = 9,8 N/kg P = 5 kg · 9,8 N/kg = 49 N
Com que el pes és menor que l’empenyiment, el cos surarà
El color de la jornada no ha estat el morat, com podriem haver pensat a priori… sinó que al llarg del dia ha anat passat del gris al blanc.
Al llarg del matí s’han vist els primers flocs arrossegats des de Collserola, però a partir de les 15.00h ha començat a agafar-se amb força i cap a dos quarts ja quallava. Conclusió, gent esvalotada, esvarades i transports col·lapsant-se… tothom cap a caseta, xino-xano o en metro, que els busos i els rodalies no ho han paït massa bé, com s’ho faran als llocs on neve de seguit?
Continuant amb l’entrada de la imatge estereotipada del paper de les dones a la producció de ciència,
Tot i que no és un indicador clar ni absolut, fixem-nos avui en els premis Nobel, que tot i les seves limitacions, poden donar-nos una idea de l’estat de la qüestió.
Si observem la tendència general podem concloure que, de la mateixa manera que en d’altres aspectes de rellevància social, hi ha una progressiva millora al llarg dels darrers cent anys.
Entre el 1901 i el 2009, sols quaranta dones han estat premiades amb algun Premi Nobel, i d’elles sols Marie Curie ha repetit. Això pot ser molt o poc, comparem-ho amb el total, 802 persones i 20 organitzacions, i traieu les vostres conclusions. Se m’oblidava dir que, de les quaranta premiades, sols 16 ho van ser en camps relacionats amb la ciència i la resta amb els guardons de Literatura o Pau… Sols dues, Curie i la seva filla, ho van ser fins a finals de la Segona Guerra Mundial i la majoria ho han estat els darrers anys. 10 premis anaren a treballs en l’area de la medicina o la fisiologia, quatre a la química, dos a la física i un a l’economia.
Ja sé que no és indicatiu del pes real en laboratoris i centres de recerca, sobretot en àrees determinades, però crec que encara queda molt camí per recorrer…
I d’altres, subjectius també, indicadors?… podem fer una ullada a la producció a la blogosfera , amb algun troballa, o a col·lectius com Wiseli, la campanya WISE o aquesta ràdio digital; la Comissió Europea va publicar fa un temps un llibret descarregable en PDF i el Centre de Supercomputació de San Diego es va centrar en les 16 més conegudes... hi ha d’altres iniciatives individuals.
La meteorologia no és una ciència exacta, ja que hi intervenen una gran quantitat d’elements i de factors que en dificulten la previsió i la predicció.
Però amb una mica de formació i un seguit de pautes, podrem planificar aproximadament l’oratge que ha de vindre i fer-nos una idea del que volen dir els mapes amb tantes línies i símbols que fan servir per intentar encertar-la els meteoròlegs.
En aquest enllaç trobareu explicats els conceptes imprescindibles per entendre un mapa isobàric i les principals situacions que solen donar-se a l’àmbit de la Mediterrània occidental i centre d’Europa.
Per aprofundir una mica més, aquestes dues unitats didàctiques d’iniciació a la meteorologia.
Les webs del servei de Meteorològic de Catalunya, amb la previsió pels propers dies, i el complet portal del 3cat24, amb el blog dels seus meteoròlegs.
Un portal per conèixer el temps en qualsevol part del món
Abans d’una sessió pràctica, no està de més que feu una repassada a aquesta molt completa presentació que recorda les principals mesures i materials de treball al laboratori
