El Ca Major és una de les 88 constel·lacions, i també figurava a la llista de 48 constel·lacions de Ptolemeu. Ca Major Està situada al sud de l‘Unicorn, limita a l’oest amb la Llebre, a la que sembla que persegueixi, i amb la Coloma, que també es situa al sud-oest. Conté l’estrella de major brillantor al cel, Sírius (també coneguda com α Canis Majoris) . L’estrella Sírius, el del qual significa “abrasador”, és la més brillant del cel nocturn, només superada en lluentor per la Lluna i els planetes Venus, Júpiter i Mart. Com que durant l’estiu boreal és invisible, es pensava antigament que la seva energia se sumava a la del Sol per produir els dies més calorosos (dies caniculars). El seu nom ve del llatí Canis Major (Κύων Μέγας, en grec).
Mite del Ca Major:
Hi ha diversos mites relacionats amb el Ca Major. En la mitologia grega, es diu que era el gos d’Orió, que va ser col·locat al cel al mateix temps que el seu amo, ja que sempre havia estat al seu costat. En la mitologia grega, es diu que era Laelaps, un llegendari gos que sempre agafava la seva presa quan caçava. Fou un regal que Zeus donà a Europa que després passà al seu fill Minos. Ell el regalà a Procris i després fou de Cèfal. En una altra versió, Àrtemis regalà el gos directament a Procris. Laelaps, va ser enviat a perseguir la guineu teuemesia. En el moment de la persecució, Zeus va transformar als dos animals en pedra per resoldre la contradicció (el gos infalible contra la guineu inassolible) i després va col·locar al gos entre les constel·lacions. També podria ser Mera, la gosa d’Icari i Erígone. Quan Icari va ser assesinat, la gossa Mera va conduir a Erígone fins a la tomba del seu pare, i com que no van poder soportar el dolor ambdós es van suïcidar. Erígone es va penjar i Mera es va llançar per un penya-segat. Dionís els va col·locar en el firmament. També es sol representar a Canis Maior com Cèrber, el gos del déu Plutó (Hades en la mitologia grega) de tres caps que guardava les portes de l’infern.
Quadre “Cèrber” de William Blake a la National Gallery de Victoria
Retroenllaç: Ca Menor | El cel dels mites
Retroenllaç: Coloma | El cel dels mites
Retroenllaç: Llebre | El cel dels mites
Irina, Andrea, heu vist aquesta entrada! En Toni Janer té tota la raó, quins dies de calor, sens dubte “días de perros“!
Retroenllaç: Ser un Cèrber | L'univers clàssic dels nostres mots
Retroenllaç: Orió | El cel dels mites