Orió

La constel·lació d’Orió és una de les més conegudes, ja que les seves estrelles són visibles des dels dos hemisferis. La constel·lació és visible durant l’hivern a l’hemisferi nord i durant l’estiu a l’hemisferi sud. Aquesta constel·lació es troba  junt amb les constel·lacions Ca Major i Ca Menor i està  “lluitant” contra la constel·lació de Taure. L’estrella més brillant de la constel·ació és Alfa Orionis o Betelgeuse. La constel·lació d’Orió es troba situada al damunt de la nebulosa d’Orió, que a simple vista és visible i té un color rogenc. El seu nom ve del llatí Orion (en grec, Ὠρίων).

Constel·lació d’Orió

Representació de la constel·lació Orió

Mite d’Orió:

Orió era un gegant fill de Posidó i de Gea, i era cèlebre per la seva bellesa i per la seva passió per la caça. Orió visitava molt sovint al seu amic Enopió. Un dia que aquest havia sortit, Orió embriac va intentar posseir  Mèrope, l’esposa d’Enopió; però Enopió els va sorprendre i va decidir parar-li una trampa al seu amic. Li va proposar una aposta que es tractava de veure qui era capaç de beure més vi. Orió es va emborratxar tant que va quedar indefens i aprofitant allò, Enopió li va treure els ulls. Com que l’essència de la vida d’Orió era la caça, desesperat va consultar Hefest que li va donar un nen perquè se’l carregués sobre les seves espatlles i mirés de cara el Sol quan sortís. Així va recuperar la vista.  Llavors Orió va tornar a les seves antigues ocupacions i se’n va anar  a caçar amb la deessa Àrtemis. De seguida, Orió va intentar posseir-la  però la deessa va rebutjar el seu amor i envià un escorpí que li picà el taló i el matà. Àrtemis, penedida per haver castigat amb excessiva severitat Orió, va demanar a Zeus que concedís a Orió la immortalitat.

Àrtemis vora el cadàver d’Orió, de Daniel Seiter