El procès d’implementació va passar per diferents fases.La primera va consistir en una recerca sobre el procès de creació i disseny.Un cop creats els models van passar a la segona fase a la qual havien de fer una recerca sobre el procès de fabricació tenint en conte diferents aspectes: estètic, pressupost, sostenibilitat, etc.
Un cop creat el producte vam passar a l’última fase en la que es van presentar a votació tots els models per tal de triar el més representatiu.
Es presenten els referents artístics i es concreta la proposta de creació.
Els nens i nenes trien els materials i comencen a treballar
La mestra no dirigeix, sinó que guia i acompanya l’activitat per assegurar que puguin anar aplicant els coneixements que han anat adquirint
S’exposen els treballs realitzats i s’expliquen amb l’objectiu que expressin què han volgut representar.
Durant els tres anys d’implementació del projecte a l’escola aquest ha anat evolucionant tant internament com externament.
El primer any va ser un projecte pilot a la ciutat i el treball amb els alumnes del cicle superior del dins l’aula va ser molt guiat. L’exposició final va tenir un format lineal per escoles participants ( 3 en total).
El segon any el projecte va proposar-se al cicle inicial. En aquesta edició el procés de treball va ser més basat a partir dels interessos dels alumnes en relació al tema proposat. El treball del tabú es va basar en parlar de la por i de la vergonya. L’exposició final va tenir un format molt més homogeni basat en exposar els conceptes treballats a les diferents escoles: por, sexualitat, vergonya,…
En el tercer any de participació hi participem dos cicles de primària, l’inicial i el mitjà. Cada cicle ha enfocat el tema del refugi adaptant els conceptes a l’edat i característiques del grup. Les mestres hem proposat unes activitats incials del què pot ser un refugi on s’enceta un debat i una pluja de idees del que cadascú entén o sent en relació al concepte proposat.
Posteriorment se’n desprèn un procés de treball basat en la demanda i els interessos dels alumnes. Així els nens i nenes expressen amb diferents materials, formes, colors… plàstica o visualment el que cadascú o cada grup entén per refugi.
A partir de les idees dels alumnes les mestres ajuden a donar cos o esbrinar els sentiments o valors que es desprenen del treball individual.
També els ajudaran a tenir accés als materials que necessitin per tal de crear la seva producció.
Les assessores del projecte ens faciliten un banc de recursos de material visual i plàstic ( artistes, obres d’art, materials, vídeos,…) per tal de poder treballar amb els alumnes i poder-los oferir exemples de treball artístic real.
La documentació del projecte es basa en la fotografia i videos del procés de treball i producció.
Disseny d’interiors:
Primerament hem explicat quines són les característiques més importants en el disseny d’interiors com ara la il·luminació, la grandària de les estances, entre d’altres.
Segon, hem dibuixat en perspectiva cadascuna de les estances i els mobles que els alumnes dissenyarien més endavant. Tercer, els alumnes han dissenyat els mobles. I finalment els hem construït.
Disseny tèxtil:
Primerament hem situat als alumnes en el context lingüístic del taller ja que realitza en llengua anglesa. Depenent del cicle es fa d’una manera o d’una altre.
Cicle Inicial: A continuació hem practicat amb pintures els colors i els hem barrejat. Tercer, hem estampat.
En aquesta activitat els alumnes es familiaritzen amb les robes i els objectes que feien servir els romans a l’hora de vestir-se i arreglar-se. Aquesta activitat els ajuda de cara a decidir com es vestiran de cara al producte final.
Aquesta activitat pretén familiaritzar als alumnes amb els noms llatins de les poblacions i els rius de la península ibèrica, així com la xarxa de comunicació que tenien els romans, una autèntica xarxa d’autovies que facilitaven les comunicacions entre els diferents indrets de l’imperi.
Teníem clar que si havíem decidit la temàtica del projecte (el descobriment de la civilització romana) hauríem d’esmolar la imaginació per intentar que l’alumnat s’apropiés d’aquest, i quina millor manera de motivar-los que a través de la música i d’un fragment d’una pel·lícula?!
Amb aquesta sessió inicial es va intentar despertar i detectar coneixements previs. Els alumnes van haver d’omplir forats buits de la lletra de la cançó i emplenar la següent graella:
Ho vam aconseguir: la perspectiva de la sortida com a colofó del projecte, la cançó i el fragment còmic de la coneguda pel·lícula va animar l’alumnat a mostrar interès per Roma.
EL TREBALL MÉS CREATIU: L’AUDIOVISUAL EN GRUP
D’altra banda i tal com vàrem realitzar exitosament el darrer any, els grups hauran d’elaborar un treball audiovisual en grup. Els alumnes hauran de compartir les dades que han recollit de les seves famílies per extreure conclusions de com es vivia en aquella època. Per això, podran triar entre una d’aquestes opcions:
Video tipus ÀLBUM de fotos amb una veu narrativa en off que narra una història.
Vídeo REPORTATGE de la història del grup amb unes conclusions (migració, treball…) sobre els estils de vida a les diverses generacions.
DRAMATITZACIÓ costumista d’una escena quotidiana
Des d’un bon començament vam relacionar els diferents grups amb diferents aspectes que volíem treballar: l’art, la vida militar, l’urbanisme i arquitectura, les classes socials, la mitologia, la gastronomia, l’oci, l’economia i l’estètica. Així doncs cada grup es va especialitzar i, amb la mirada sempre posada en el producte final, vam relacionar cadascun d’aquests temes amb un espai concret de les runes d’Empúries, precisament on havien de representar la petita escena de la vida quotidiana romana. A tall d’exemple:
D’aquesta manera cada grup treballava una temàtica i després l’havia d’exposar oralment a la resta de grups. Així tots els grups sabien que treballaven els altres i s’aconseguia una visió de conjunt. Quan es feien les exposicions s’aplicava un mètode d’avaluació formadora tot seguint l’exemple d’Austin i la papallona:
Tots els grups avaluaven el grup que exposava i milloraven la seva feina tot donant consells, sempre sota el guiatge del professor.
Cada grup treballava un aspecte concret i tenia les seves activitats de recerca però també hi havia tasques comunes, principalment les de llengua i matemàtiques. Us en deixem algunes a tall d’exemple:
CALENDARI Vida econòmica (CAT) VIDA MILITAR-ASTERIX Activitat geometria
En aquesta activitat havien de configurat el model de serveis que voldrien tenir a casa, i decidir en quina companya volien estar:
https://docs.google.com/document/d/1R2ps236hnjFYxmk7g9BMIZe56EbvKdkgUFGWbf0G5XY/edit
Molt bona feina,
En aquesta activitat els alumnes havien de calcular quant els costaria anar en transport públic (autobús) a La Roca , i esdevinar quina model de targeta els resulataria més barata:
https://docs.google.com/document/d/1I-CKQUcycnpGn2c4_fkhGbaMvoOyj7dboQOiDZs3DAg/edit
Els ha sortit la T-jove 16 però sols la podran fer servir fins als 16 anys.
En aquesta actvivitat els alumnes han buscat i configurat un cotxe i han calculat el consum de benzina mensual, a partir dels litres del dipòsit:
https://docs.google.com/document/d/1WG5ilS-zWIwp5dSHNmWMepQ-nWL1xdi4NkWCOkXg_ZU/edit
Podeu comprovar com el cotxe s’escapa de la majoria de despesses d’una familia comú.