L’Institut Domus d’Olivet es presenta

Som un Centre educatiu petit de dues línies, amb 200 alumnes i un claustre de 26 professors. Després de les provatures i assajos realitzats el curs passat, durant el primer any d’entrada en la Xarxa de CCBB, aquest curs 2018/19 estem ben decidits a emprendre la implementació al Domus de la metodologia globalitzadora del treball per projectes i per competències.

En aquest segon any a la Xarxa de CCBB formem l’Equip impulsor 10 docents més els dos coordinadors. Això representa el 46 % del claustre, una bona xifra per començar! Val a dir també que els coordinadors som els mateixos del curs passat però dels docents que ja formaven part de l’equip impulsor del darrer curs n’hi ha 3, els 7 restants coneixen la xarxa enguany. No en va som un centre de màxima complexitat amb una mobilitat del professorat molt elevada.

Hem estat valents i hem decidit treballar per projectes durant 8 hores setmanals al primer cicle de l’ESO. Aquestes s’han agrupat en franges de 2 h durant 3 dies i la resta en classes d’1 h per afavorir el desenvolupament dels projectes i el treball col·laboratiu i cooperatiu.

Sempre que hem pogut, i els recursos humans ens ho han permès, hem introduït en aquestes classes de 2 h la docència compartida. Afavoreix l’atenció a la diversitat i l’educació personalitzada, tan necessària en un centre de màxima complexitat.

 

 

Posem fil a l’agulla!

El primer que va haver de decidir l’equip impulsor és quants projectes volíem tirar endavant i de què tractarien. Ben aviat van sorgir els primers dubtes i es van generar els primers debats:  deixem que els alumnes intervinguin en la decisió inicial de determinar la temàtica del projecte?  Deixem que els seus interessos prevalguin sobre les preocupacions del professorat al voltant dels continguts del currículum establert i que encara resten pendents de tractar a les aules?  Qüestions no gens fàcils de resoldre.

Com gairebé sempre, la bona solució és la intermèdia. Es va decidir la temàtica dels projectes tenint en compte aquells continguts encara no impartits però sempre intentant acostar-se al màxim possible als interessos de l’alumnat i en contacte amb la realitat, provocant un aprenentatge vivencial.

Així doncs vam decidir desenvolupar dos projectes:
  • ROMA: hi intervindran les matèries de ciències socials – eix vertebrador –, les matemàtiques (probabilitat, estadística i geometria) i les les llengües: català, castellà i anglès. S’implementarà a 1r de l’ESO. Dissenyaran el projecte 6 docents amb la presència d’un coordinador.
  • SALVEM GIRONA DE LA PESTA:  hi intervindran les matèries de ciències socials – eix vertebrador -, les matemàtiques (volums, probabilitat) i el català. S’implementarà a 2n de l’ESO. Dissenyaran el projecte 6 docents amb la presència d’un coordinador.

També vam decidir de comú acord que compartiríem amb la resta de centres educatius el projecte ROMA a través d’aquest bloc. Fem nostre un dels lemes de la xarxa: compartim i aprenem tots plegats.

Vam estructurar el projecte en dues fases ben diferenciades:
  1. Un conjunt d’activitats de sensibilització vers la cultura romana.
  2. Preparació de petites escenes teatrals davant mateix de les runes d’Empúries (producte final del projecte).

Apliquem els coneixements adquirits a la Xarxa de CCBB

Teníem molt clar que la formació rebuda pels coordinadors i el consegüent traspàs a la resta de l’equip impulsor s’havia de veure reflectit en el disseny de les diferents tasques o activitats.

Vam pensar una activitat inicial per a despertar les idees prèvies i buscar una motivació inicial prou forta per tal d’implicar i motivar l’alumnat des de l’inici. Vam considerar prou important explicar quin seria el resultat final del projecte (representació d’escenes quotidianes de la vida romana) que s’havia de fer palès en una sortida final a les runes d’Empúries que ja alguns d’ells ja coneixien. Vam compartir amb els alumnes quines activitats faríem, què aprendríem i com s’avaluaria. És prou evident que la perspectiva d’acabar la feina amb una sortida, va engrescar-los d’allò més!

Vam dissenyar tasques de resolució individual i en grups, la majoria d’elles. Vam dur a la pràctica el treball cooperatiu i els grups els van formar ells mateixos tot i que prèviament havíem assignat a l’alumnat un número tenint en compte diferents criteris: nivell acadèmic, interessos, punts forts, caràcter… per tant ben bé tampoc van triar ells… Els grups eren de 4 membres i cadascun dels membres havia de tenir un número diferent, per tant cada grup era format per un 1, un 2, un 3 i un 4.

Un dels aspectes que vam considerar clau era el fet que si bé els continguts són importants no ho és menys el fet que els alumnes siguin conscients de com estan aprenent, el fet de fer-los coneixedors del seu procés d’aprenentatge i l’autoregulació del grup cooperatiu. Vam decidir utilitzar l’eina de la carpeta d’autoaprenentatge en què hi apareixen aspectes com l’assignació de rols, normes reguladores del grup que ells mateixos s’autoimposen, distribució de càrrecs (secretari, etc.) i funcions que s’han treballat al llarg del curs, objectius del grup, compromisos, diari de sessions, valoracions, revisions del funcionament del grup, autoavaluacions dels membres, rúbriques per a la confecció de la carpeta, etc.

Us el compartim. Feu-hi una ullada i esperem que ens digueu que us sembla!  QUADERN D’APRENENTATGE ROMA

Comencem! Sessió inicial.

Teníem clar que si havíem decidit la temàtica del projecte (el descobriment de la civilització romana) hauríem d’esmolar la imaginació per intentar que l’alumnat s’apropiés d’aquest, i quina millor manera de motivar-los que a través de la música i d’un fragment d’una pel·lícula?!

Amb aquesta sessió inicial es va intentar despertar i detectar coneixements previs. Els alumnes van haver d’omplir forats buits de la lletra de la cançó i emplenar la següent graella:

 Ho vam aconseguir: la perspectiva de la sortida com a colofó del projecte, la cançó i el fragment còmic de la coneguda pel·lícula va animar l’alumnat a mostrar interès per Roma.

Sessions de sensibilització sobre Roma

Des d’un bon començament vam relacionar els diferents grups amb diferents aspectes que volíem treballar: l’art, la vida militar, l’urbanisme i arquitectura, les classes socials, la mitologia, la gastronomia, l’oci, l’economia i l’estètica. Així doncs cada grup es va especialitzar i, amb la mirada sempre posada en el producte final, vam relacionar cadascun d’aquests temes amb un espai concret de les runes d’Empúries, precisament on havien de representar la petita escena de la vida quotidiana romana.  A tall d’exemple:

  • Art: a la domus dels mosaics.
  • Estètica: a les termes.
  • Classes socials: al fòrum.
  • Economia: a la basílica i cúria.
  • Mitologia: al temple.
  • Gastronomia: a la tabernae.
  • Oci: a l’amfiteatre.
  • Vida militar: a la palestra.

D’aquesta manera cada grup treballava una temàtica i després l’havia d’exposar oralment a la resta de grups. Així tots els grups sabien que treballaven els altres i s’aconseguia una visió de conjunt. Quan es feien les exposicions s’aplicava un mètode d’avaluació formadora tot seguint l’exemple d’Austin i la papallona:

Tots els grups avaluaven el grup que exposava i milloraven la seva feina tot donant consells, sempre sota el guiatge del professor.

Cada grup treballava un aspecte concret i tenia les seves activitats de recerca però també hi havia tasques comunes, principalment les de llengua i matemàtiques. Us en deixem algunes a tall d’exemple:

CALENDARI   Vida econòmica (CAT)   VIDA MILITAR-ASTERIX       Activitat geometria 

 

L’hora de la veritat: escenificació a Empúries.

Després de totes les activitats de sensibilització, s’havia de passar a la segona fase del projecte ROMA: preparar els guions i les representacions d’escenes romanes quotidianes. Tots els grups partien d’un model tot i que el podien adaptar com volguessin:

Pautes i estructura escena teatral

I va arribar el dia de la sortida a Empúries. Van fer una visita guiada al jaciment arqueològic i després van fer les representacions:

Com podeu comprovar el resultat de l’aprenentatge va ser del tot vivencial!

Avaluació del projecte

Des de l’inici vam tenir clar que volíem donar un pes important en el procés d’avaluació a l’ús de la carpeta d’aprenentatge  que es va utilitzar al llarg de tota la implementació. D’aquest instrument ja us n’hem parlat en un altre article. Per tant els alumnes van intervenir en la seva pròpia avaluació, ja sigui a través de l’autoavaluació o la coavaluació, amb l’ús de bases d’orientació i rúbriques. A tall d’exemple, us deixem aquí la rúbrica utilitzada durant la representació teatral d’Empúries:

Rúbrica representació teatral

El professorat també ha utilitzat l’avaluació formativa però sempre amb la voluntat de regular les dificultats i errors que sorgeixen en tot procés d’aprenentatge. També s’ha utilitzat l’avaluació qualificadora més clàssica.

El nostre centre aposta per l’ús intensiu de les eines digitals i al llarg del procés d’implementació del projecte ROMA sempre s’han penjat les tasques a fer a través de l’eina Google Classroom:

A través d’aquesta eina digital va haver-hi un feedback continu entre l’alumnat i el professorat.