Implementació del projecte d’Egipte de 1r ESO

Per tal de portar a terme el projecte calia tenir molt clars diversos aspectes. El més important de tots vam considerar que era el rol del professor dins de l’aula. Com que un dels objectius importants era potenciar l’autonomia dels alumnes, el professor passava de tenir un rol instructiu a tenir un rol més de dinamitzador.

Per aquest motiu, vam dissenyar la documentació de forma clara i completa per tal que els alumnes poguessin treballar sense l’ajut del professor. En aquests cas, doncs, el professor a l’aula cal que orienti els grups que no s’aclareixen i asseguri que els alumnes estan fent la feina correctament. Vam remarcar molt que si els alumnes feien alguna pregunta que estava explicada a la documentació, calia no respondre’ls, sinó remetre’ls a la mateixa. Així, només havien de recórrer a l’ajut del professor si realment ja havien intentat fer-ho per sí mateixos i no s’havien ensortit.

Els alumnes estaven asseguts en grups de 4, amb les taules prou separades entre els grups per tal de tenir prou espai i no molestar-se entre sí. Excepte en una classe on la diversitat era més alta i els grups eren de 5 alumnes. Durant la fase de recerca d’informació, cada grup disposava d’una tauleta i un ordinador.

Per tal de tenir una visió del comportament de cada alumne al llarg del dia, teníem una graella de comportament horari on hi havia el nom de cada nen. Cada hora, el professor de l’aula valorava tant el comportament com el treball de cada alumne. Aquesta graella els servia als alumnes com a element regulador, i als professors per tal de prendre mesures reguladores que ajudessin als alumnes que els costava més treballar.

Un altra punt important per al bon desenvolupament del projecte és la reflexió personal.La darrera mitja hora al final de cada dia la dedicàvem a la reflexió personal escrita sobre el treball propi i dins del grup per tal de trobar la forma de fer-ho millor al dia següent. Després d’omplir el full, posaven en comú les seves reflexions a tot el grup i entre tots afegíem propostes de millora per tal que les apliquessin al dia següent. Els vam proposar les següents preguntes per reflexionar:

  • He treballat avui?
    — Sí, he pogut treballar. He fet….
    — No, no he pogut treballar perquè….
  • He ajudat algú a fer la feina? Com? Per què?
  • He molestat els companys? Com? Per què? Canviaré la meva actitud demà?
  • Al meu grup, hem treballat organitzats?
    — Sí. Com us heu organitzat?
    — No. Què ha passat?
  • Hi ha hagut algun problema per fer la vostra feina?
    — No. Per què creus que tot ha anat bé?
    — Sí. Quin ha estat el problema?
  • Quina nota et posaries tenint en compte la feina que has fet i com has treballat en grup?      1 –  2 –  3 –  4       Justifica la teva resposta.

 

Com vam fer l’avaluació al projecte d’Egipte de 1r ESO?

Per avaluar el projecte d’Egipte s’han fet servir rúbriques per valorar els diferents productes que els/les alumnes havien d’entregar. S’ha fet avaluació, coavaluació i autoavaluació en diferents moments del projecte.

També, per a cada producte, s’ha fet una avaluació formativa. Els professors hem fet aquesta avaluació i hem fet propostes de millora als alumnes per tal que millorin els seus productes finals.

Les rúbriques que hem fet servir han estat:

  1. Rúbrica d’avaluació i qualificació de l’exposició del projecte: feta servir per avaluar l’exposició del mural de cadascun del temes d’Egipte. Els alumnes ja estan acostumats, la major part d’ells, a fer exposicions oral. L’objectiu de fer servir aquesta rúbrica, era ajudar-los a saber quins aspectes tenim més en compte a l’hora d’avaluar. Per aquest motiu, possiblement la rúbrica que fem servir és massa complicada i no és del tot adequada ja que els/les alumnes no l’acaben d’entendre.
  2. Rúbrica d’avaluació pel visionat de les obres de teatre (alumne) i rúbrica avaluació dramatització (professorat): és la que fan servir els alumnes fer avaluar la dramatització que han fet els seus companys i la que fem servir els/les professors/es pel mateix. És més senzilla que l’anterior i creiem que més fàcil de fer servir.
  3. Rúbrica d’autoavaluació i qualificació del treball cooperatiu (grup): els propis alumnes autoavaluen si han treballat cooperativament durant el projecte. També s’explica i s’especifica a cada part què és el que han d’avaluar, però potser també podria ser una mica més curta i precisa.
  4. Rúbrica avaluació general: aquí queden reflectides les notes (cadascuna marcada amb el seu percentatge dintre de la nota global) de tots els productes avaluats al projecte. Aquesta la fem servir només el professorat, per la qual cosa creiem que no comporta cap problema per entendre-la.
  5. Rúbrica valoració diària: es marca a cada hora d’una manera molt senzilla (+ si hi ha un bon comportament i una bona feina, = si el comportament és normal i la feina justa, i – si hi ha un mal comportant i no es treballa) el que va fent cada alumnes a cada hora. Això marca la nota del comportament diari de l’alumnat.

Excepte la rúbrica de valoració diària, les avaluacions es feien a tot el grup cooperatiu per igual. En algun cas excepcional en què hi havia algun alumne que es diferenciava molt dels altres (en la presentació o en la dramatització), se’l va valorar diferent.

Cadascuna de les valoracions d’aquests ítems els vam anar introduint en un full de dades compartit al qual tenien accés tots els professors de l’equip docent.

Després de valorar aquest procediment d’avaluació ferm les següents propostes de millora:

  • Ja que es comparteixen objectius i criteris amb els alumnes, també estaria bé pactar amb ells alguna de les rúbriques que els avaluaran per fer-los conscients del seu procés d’autoaprenentatge.
  • Simplificar rúbriques perquè sigui una eina més útil per l’alumnat. Creiem que es fan servir poc perquè no les entenen del tot.
  • Fer servir bases d’orientació més pautades: volem l’autonomia de l’alumnat a l’hora de treballar, però unes bones bases d’orientació servirien perquè tinguin molt clar quina és la feina que se’ls demana, i aquesta part és molt important.
  • També s’hauria de preguntar què han aprés: fer un KPSI previ al projecte i fer una revisió del que han aprés al final d’aquest, a més de parlar de les dificultats que han trobat per fer-lo.

Teatre, vestuari, murals i kahoot al projecte d’Egipte de 1r ESO

Com ja hem explicat en articles anteriors, els alumnes tenien com a objectiu final l’elaboració d’una representació teatral sobre la vida de l’antic Egipte, combinada amb l’exposició oral, i la confecció d’un panell informatiu sobre la cultura egípcia. Tots els grups van poder fer els productes del projecte en el temps establert.

Vam seleccionar aquests productes per tal de treballar en l’assoliment dels objectius del projecte, que eren la millora del treball en grup, la potenciació de l’autonomia personal i de la creativitat:

– l’autonomia dels alumnes: en tot el procés. A partir de la documentació que els vam proporcionar.

– el coneixement de l’antic Egipte: la recerca d’informació, l’elaboració del mural, les exposicions i els kahoots. Com que cada grup només havia de treballar un tema d’Egipte i exposar-lo, amb les respostes del Kahoot ens asseguràvem que els alumnes escoltaven els seus companys en les exposicions per poder després contestar.

– la creativitat dels alumnes: elaboració del mural, elaboració del guió de l’obra de teatre, el disseny i l’elaboració del vestuari.

Un dels subproductes que es van fer i que també eren part important del projecte va ser l’elaboració del vestuari de cara a la presentació. Aquest procés que va començar amb el disseny sobre el paper del vestuari de cada alumne i va acabar amb la pròpia obra de teatre.

A més, pel que fa a la projecció fora de l’aula, cal dir que l’ambient lúdic de l’activitat ha propiciat enormement la desimboltura dels alumnes de cara a parlar en públic davant d’altres companys i professors, de manera que també s’ha millorat, gairebé sense pretendre-ho, la capacitat d’expressió, verbal i no verbal, en un context de dramatització dels conceptes i idees apresos durant el procés. Aquesta dramatització ha estat oberta a altres alumnes dels seus grups i d’alguna altra classe del mateix nivell. Hauria estat molt bé que, tal com es pretenia (i que es procurarà fer en el futur), la teatralització s’hagués pogut realitzar davant de les famílies dels alumnes perquè en podrien haver copsat l’esforç, les ganes i la il·lusió esmerçats.

També cal valorar molt positivament l’explosió de creativitat que els alumnes han pogut mostrar a tota la comunitat educativa del centre, específicament per als companys de 4t d’ESO, que també han pogut gaudir de l’explicació dels alumnes sobre el mural que han elaborat i jugar amb ells a resoldre el Kahoot que prèviament ja havien fet; i des del moment que els murals s’han exposat en llocs preeminents i ben visibles de les aules de l’institut, tota persona que hi entrava en podia gaudir.

 

 

Metodologia durant el projecte d’Egipte – 1ESO

En aquest article parlarem sobre la metodologia que s’ha seguit per desenvolupar el projecte d’Egipte de 1r de la ESO.

Ja que la contextualització real del projecte és un punt important en la metodologia, al projecte que ens ocupa s’haurien de plantejar contextos reals a partir dels quals s’haguessin de realitzar les tasques, com per exemple que els alumnes rebessin una carta d’una arqueòleg demanant-los que facin una recerca per a una exposició o alguna cosa similar, que els motivi a treballar amb un objectiu clar.

La metodologia d’aquest projecte es basa en la cooperació, ja que les tasques es reparteixen entre els alumnes per tal d’arribar a un producte final. No obstant això, s’hauria d’implementar el diari de treball per fomentar també la recerca i la reflexió personal.
En el cas del projecte que ens ocupa, la distribució dels alumnes es fa per grups tenint en compte el tipus de tasca a realitzar. S’ofereix als alumnes l’opció de crear els grups per afinitats, però són els tutors els que garanteixen que els grups creats siguin heterogenis i compensats. En cap cas es fan els grups per nivells de coneixements ni per rendiment acadèmic.

Després d’observar el procés i els resultats d’aquest projecte, es pot determinar que els dos objectius principals d’aquesta metodologia consisteixen en fomentar l’autonomia i la creativitat.

Quant a l’autonomia, un dels punts més importants és treballar el traspàs d’informació tant entre el docent i els alumnes com entre els propis alumnes (comunicació entre iguals). Per aconseguir aquest objectiu, no se’ls dóna la informació directament, sinó que aquesta està repartida entre la plataforma Moodle del curs i el dossier de treball que se’ls entrega a l’inici del projecte en format paper. Amb això s’aconsegueix que sigui el propi alumne qui trobi les eines necessàries per solucionar els dubtes i saber quina tasca ha de realitzar en cada moment amb l’acompanyament del professor.

Quant a la creativitat, l’objectiu del projecte no és pautar el producte final, sinó que se’ls plantegen situacions amb múltiples solucions per fomentar la discussió entre els alumnes i la presa de decisions diverses que donin lloc a productes finals oberts i originals.
El projecte és cooperatiu, però hauríem d’arribar a plantejar-lo de manera col·laborativa.

Implementació del projecte d’Egipte – 1ESO

En aquest article parlarem de com vam implementar el projecte d’Egipte de 1r ESO.

En les primeres reunions dels professors vam decidir el tema que ens agradaria que l’alumnat treballés en el projecte. Egipte va ser el tema que finalment es va escollir i els objectius que es van establir van ser: conéixer l’Antic Egipte, millorar el treball en grup i potenciar l’autonomia i la creativitat. Es va acordar que l’assoliment d’aquests objectius es materialitzaria en tres productes finals: una peça teatral (dramatització, attrezzo i disseny de vestuari), un kahoot i un mural. Per últim, el tema va estar dividit en sis parts diferenciades: medi físic, economia i societat, eix cronològic, tombes, béns i escriptura.

L’organització del professorat vam considerar-lo un aspecte molt important. Vam considerar que sempre en determinats moments, si l’organització del centre ho permetia, hi hauria dos professors a l’aula. Per això, es creen horaris nous. En aquests horaris hi havia professors que preferien estar majoritàriament dins del mateix grup i no anar canviant de grup cada hora per tal d’afavorir la coherència del projecte.

També vam considerar important remarcar que la figura del professor a l’aula havia de ser de suport, no d’instructor. El professor de suport és el que s’encarrega de donar solució al problemes que van sorgint durant en el funcionament normal del projecte i aclarir dubtes que dins del grup no han pogut aclarir. Aquest aspecte ajudava a potenciar l’autonomia dels alumnes.

Una vegada definits aquests primers aspectes vam començar a preparar la documentació necessària, alhora que es continuava treballant l’organització d’aquest.

La documentació generada és de dos tipus, orientada al professorat i orientada a l’alumne. Tota aquesta documentació s’inclou dintre de un  Moddle ,on s’inclouen les instruccions detallades per desenvolupar el projecte i els documents d’avaluació. Cada grup de treball tenia un ordinador (amb el seu carregador) i una tauleta  per poder consultar la informació del Moodle.

Cadascun dels subtemes els va treballar un grup. El grup-classe va quedar per tant organitzat en sis grups de treball. Aquests han estat formats a partir de les preferències de l’alumnat, tot i que és el docent qui s’encarrega de la distribució final. Pel que fa al criteri d’assignació del tema als diferents grups de treball, es decideix fer-ho mitjançant un concurs matemàtic.

A mesura que avancen les sessions de preparació es concreten altres aspectes com la temporització i el material. S’acorda que el projecte es durà a terme durant sis dies lectius i que cada grup disposarà d’un ordinador portàtil i una tauleta.

En finalitzar el projecte vam fer una reunió de valoració. Però això ja és un altre tema…

Institut de Sales

Som l’Institut de Sales de Viladecans.

Vam començar a treballar amb els projectes per primera vegada fa quatre cursos. Vam començar amb un projecte de 1r d’ESO i cada any hem anat incorporant un projecte al curs següent.

Ara fem tres projectes, una a cada curs des de 1r fins a 3r d’ESO.

Per fer aquests projectes, s’aturen les classes durant una setmana i tots els professors ens coordinem per tal de dur a terme el projecte. Aquesta aturada no és simultània en els tres cursos. L’àmbit del projecte és diferent a cadascun dels cursos.

Un dels objectius principals de fer aquests projectes és millorar el treball cooperatiu dels alumnes i fomentar l’autonomia en el seu aprenentatge.

També és molt important per a nosaltres la reflexió durant i al final del projecte sobre l’aprenentatge dels nostres alumnes i l’assoliment dels objectius proposats. Així que cada curs aprenem, fem canvis, els valorem i proposem millores per a cursos següents.

Esperem poder seguir aprenent en aquest sentit per tal d’oferir als alumnes bones experiències d’aprenentatge mitjançant els projectes.