METODOLOGIA

Triar el nom de la classe és significatiu i funcional pels infants. La metodologia emprada ha estat centrada en la participació, buscant la motivació dels alumnes, intentant donar-li un enfocament  globalitzat.  Les demandes i interessos dels infants s’han prioritzat així com també propostes de la mateixa tutora.

Per tal de treballar les activitats, hem utilitzat diferents agrupacions:

– Gran grup  (converses i decisions, votació, invenció del conte…),

– Individuals (preparació a casa i presentació davant del grup de la dona triada) (elaboració

a casa del llibre “La meva vida”) (il·lustració del conte inventat)

– Petit grup (il·lustració del conte inventat)

– Parelles ( explicació i mostra del conte inventat als companys de P4A, coavaluació)

L’elecció de la formació dels grups ha estat lliure per tant heterogènia.

Les tasques o activitats s’han dissenyat entorn a  un tema prou atractiu i motivador pels infants  com són els contes, per tant el fil conductor sempre serà aquest centrant-nos en la professió dels il·lustradors. La intenció és que siguin el màxim engrescadores i participatives i activar el procés creador: elaboració del conte i posterior il·lustració.

Processos per arribar a la resolució de situacions (com podem arribar a la biblioteca…)

Aquestes activitats han anat sorgint dels propis infants i també proposades per la tutora.

Introduïm la recerca partint de l’ofici  dels il·lustradors i totes les activitats proposades són, en certa mesura, guiades.

 

Durant el projecte han sorgit algunes derivacions  segons els interessos dels infants. Per exemple, durant el procés d’elecció del nom de la classe els alumnes van fer diferents propostes derivades de les altres opcions que portaven de casa.

 

El projecte s’ha anat portant a terme durant diferents moments dins  de l’horari setmanal i en diferents espais de l’escola on s’han compartit informacions, dubtes i processos.

 

 

Metodologia

Hem treballat en equips heterogenis cooperatius seguint la metodologia establerta a l’escola. En cada equip de treball tenen assignats els rols de secretari, portaveu, controlador del soroll i controlador del temps.

Hem organitzat l’aula en equips de treball especialitzats en cada un dels temes en que es podien agrupar les preguntes dels alumnes. La creació dels grups ha estat a petició dels alumnes segons els seus interessos. Hem destinat un racó de l’aula a material de consulta. També han disposat de dispositius tecnològics per fer consultes a internet i treballar.

Els objectius del projecte es van compartir amb els i les alumnes, que els van escriure en el seu dossier d’aprenentatge per poder-los anar consultant a mida que es desenvolupava el projecte.

Entre tots ho aconseguim.

Com els grups són internivells, es gestionen i es distribueixen les tasques entre ells mateixos escollint i acordant  els diferents nivells de dificultats. Els grups estan format  per 10-15 alumnes.

En primer lloc fan una pluja d’idees del què volem conèixer, partint dels coneixements previs que tenen del lloc escollit.

A partir d’ aquí fan un planning de les dues setmanes,  distribuint les diferents tasques a realitzar.

Els alumnes dels nivells superiors són els companys-tutors dels més petits, per tant aquests en tot moment comparteixen i estan recolzats.

Metodologia durant el projecte d’Egipte – 1ESO

En aquest article parlarem sobre la metodologia que s’ha seguit per desenvolupar el projecte d’Egipte de 1r de la ESO.

Ja que la contextualització real del projecte és un punt important en la metodologia, al projecte que ens ocupa s’haurien de plantejar contextos reals a partir dels quals s’haguessin de realitzar les tasques, com per exemple que els alumnes rebessin una carta d’una arqueòleg demanant-los que facin una recerca per a una exposició o alguna cosa similar, que els motivi a treballar amb un objectiu clar.

La metodologia d’aquest projecte es basa en la cooperació, ja que les tasques es reparteixen entre els alumnes per tal d’arribar a un producte final. No obstant això, s’hauria d’implementar el diari de treball per fomentar també la recerca i la reflexió personal.
En el cas del projecte que ens ocupa, la distribució dels alumnes es fa per grups tenint en compte el tipus de tasca a realitzar. S’ofereix als alumnes l’opció de crear els grups per afinitats, però són els tutors els que garanteixen que els grups creats siguin heterogenis i compensats. En cap cas es fan els grups per nivells de coneixements ni per rendiment acadèmic.

Després d’observar el procés i els resultats d’aquest projecte, es pot determinar que els dos objectius principals d’aquesta metodologia consisteixen en fomentar l’autonomia i la creativitat.

Quant a l’autonomia, un dels punts més importants és treballar el traspàs d’informació tant entre el docent i els alumnes com entre els propis alumnes (comunicació entre iguals). Per aconseguir aquest objectiu, no se’ls dóna la informació directament, sinó que aquesta està repartida entre la plataforma Moodle del curs i el dossier de treball que se’ls entrega a l’inici del projecte en format paper. Amb això s’aconsegueix que sigui el propi alumne qui trobi les eines necessàries per solucionar els dubtes i saber quina tasca ha de realitzar en cada moment amb l’acompanyament del professor.

Quant a la creativitat, l’objectiu del projecte no és pautar el producte final, sinó que se’ls plantegen situacions amb múltiples solucions per fomentar la discussió entre els alumnes i la presa de decisions diverses que donin lloc a productes finals oberts i originals.
El projecte és cooperatiu, però hauríem d’arribar a plantejar-lo de manera col·laborativa.

Metodologia. Institut Viladecans VI

Els alumnes s’organitzen en grups de 5 alumnes. Aquest alumnes trien els rols d’organització de projecte i rol de producte final.

Realitzen tasques individuals però gairebé totes són grupals.

El professorat fa una explicació sobre el projecte. Es posen per grups i farem l’elecció de rols. Fan un kahoot sobre història. El grup que tregui més puntuació podrà triar el període històric. Cada grup farà l’activitat Situa’t, per tal de saber més coses del període històric que els ha tocat treballar. Començarem a pensar de què anirà la seva llegenda, haurem de fer les tres tasques de Comencem a redactar. Si acabem tot això poden començar la resta de tasques. Cada dia abans de marxar emplenen el quadern de classe.

Així fan la seva llegenda, fabriquen el seu escenari, fan el seu cartell promocional en castellà, epilogue in english, vestuari i el seu producte final.

Han d’anar revisant tasques, repartiment de tasques del projecte i el producte final i assaig i el divendres fan la representació teatral.

Metodologia

Lògicament arribem a la conclusió que treballar per projectes és una metodologia basada en oferir canals que puguin ajudar als nens/es a pensar per ells mateixos, a investigar, a aprendre dels seus errors i dels seus encerts i d’aquesta manera a ser crítics. Aquests projectes tenen aplicacions en la nostra vida més enllà de l’aula i busquen crear una educació interdisciplinària amb un significat, en comptes de lliçons curtes i aïllades com s’ha fet sempre a l’escola tradicional.

Com ja hem explicat a la presentació, som conscients que estem immersos en un canvi metodològic que ens ha d’ajudar a assolir uns objectius que facin possible que l’alumnat  sigui totalment competent en una societat en constant canvi i evolució. És una feina veritablement apassionant que ens motiva per continuar treballant i millorar la nostra tasca.

Actualment quan obrim les portes a la Comunitat Educativa parlem d’una metodologia activa, integral i vivencial. Ens basem en una línia d’escola on els aprenentatges han de ser significatius, funcionals i relacionats amb l’entorn. Volem doncs que el nostre treball sigui totalment competencial.

Ens hem adonat que tenim continguts que es presenten integrats i no fragmentats per àrees de coneixement. Hem observat que les activitats contenen molts elements d’indagació i recerca i serà normal que puguin sortir més preguntes que no pas respostes. Però sobretot tenim molt clar que les tasques estaran contextualitzades i es basaran en contextos reals o que podrien ser-ho i això serà la base per crear coneixement.

Pensem que treballar per projectes fomenta l’autonomia de l’alumnat i per tant esdevindrà el protagonista dels seus aprenentatges.

Com a mestres, proposarem, regularem, preguntarem i introduirem els continguts que siguin necessaris.

I per suposat, intentarem arribar a un producte final que podrà tenir formes diverses: un dossier d’aprenentatge, un bloc, una presentació audiovisual, un objecte, qualsevol esdeveniment: una proposta del mestre, una idea o vivència dels infants, esdeveniments relacionats amb l’aula.

En aquest sentit ens hem engrescat en diversos projectes tant a Infantil com a Primària. Per exemple, després de la visita a l’Aquàrium de Barcelona,  la classe París (I4) ha mantingut varies converses i d’aquestes va sorgir la necessitat de realitzar un aquàrium dins l’aula.

D’una forma semblant, els interessos de l’alumnat del CS ha propiciat que es pugui portar a terme una difusió molt enriquidora amb un format molt semblant al que podria tenir un programa radiofònic, Ràdio Escola Amat i Targa, que està sent conduït per l’alumnat del CS i en el qual tenim previst que hi participin tots els nivells de Primària i en algun moment també l’alumnat d’Educació Infantil.

S’utilitzarà  una avaluació formativa, és a dir, compartirem amb els alumnes els objectius i criteris d’aprenentatge i es fomentarà l’autoregulació.

S’atendrà la diversitat, ja que els alumnes poden treballar a ritmes diferents i donaran el màxim que puguin dins les seves possibilitats.

Estem davant d’un repte apassionant que a poc a poc anirà prenent forma amb el treball conjunt de tota la Comunitat Educativa.

Metodologia projecte: Viladecans. Coneix la teva ciutat

Per desenvolupar el projecte hem treballat en equip. Hem fet servir una estructura cooperativa anomenada Equips d’investigació.

 Aquesta tècnica consta de tres fases:

  • Fase 1: Recerca d’informació sobre el tema ( individual)
  • Fase 2: Anàlisi i síntesi de la informació recollida (compartim informació)
  • Fase 3: Presentació del tema a la resta de la classe  (exposició)

La formació dels grups dins de la classe ha estat a càrrec dels tutors de 1r d’ESO, aquests grups han estat el més heterogenis possible i el nombre de components de cada grup ha estat entre 4 i 5.

Els membres de cada grup han triat i s’han distribuït el temes a treballar segons les seves aptituds o preferències.

Amb l’ajut del professor/a han planificat els objectius concrets de cada activitat i els procediments que faran servir per assolir-los, al mateix temps que distribueixen les tasques a realitzar (recerca de la informació, sistematitzar-la, esquematitzar-la, etc.)

Un cop planificades les tasques les alumnes han desenvolupat el pla descrit. El professor/a ha seguit el progrés de cada equip i els ha guiat quan ha estat necessari.

Han analitzat i sintetitzat  la informació recollida els tres primers dies i l’han avaluat fent una posada en comú dins de cada grup.

A la quarta sessió han organitzat la presentació final del treball fent servir l’aplicació genial.ly.

La presentació dels treballs ha tingut lloc el 5è dia. Cada equip ha presentat el treball realitzat i , una vegada exposat, s’han plantejat preguntes, dubtes que han sorgit en aquests dies.

L’avaluació del projecte i de l’exposició  es fa per part del professor/a però també es fa autoavaluació i coavaluació.