Arxiu de la categoria: Implementació

En aquest apartat trobareu articles que responen a preguntes com: Com i a on s’obté la informació? Com es relaciona la nova informació amb els coneixements previs? Com es relacionen i sistematitzen els resultats que van obtenint els alumnes per crear coneixement? Com s’autoregulen els alumnes? Com documenten els alumnes el propi procés de producció?…

IMPLEMENTACIÓ

Publicat el per
Respon

EP, NOSALTRES TAMBÉ SOM IL·LUSTRADORS!! P4

La persona que dona nom a la nostra classe és la Pilarín Bayés. Després de buscar informació sobre ella els infants es comencen a engrescar amb la professió dels il·lustradors.

Mostren interès per les il·lustracions dels llibres que tenim a classe i se n’adonen que hi ha estils i diferents maneres de il·lustrar depenent de la persona…. Mateix conte, diferent il·lustració. 

Plantejo si volen conèixer més i proposen anar a una biblioteca més gran, la municipal.

Plantejo novament, on és la biblioteca? com podem arribar-hi? Proposen buscar a Google. És una eina que hem utilitzat per trobar altres coses. Ara concretament busquem a Google maps. A la PDI visualitzem el mapa i situem l’escola i la biblioteca… Ens situem en el món! 

Truquem a la biblioteca per preguntar quan podem anar-hi. Prèviament preparem un guió per plantejar què és el que volem preguntar i com ho farem… Valorar la importància de la comunicació.

La bibliotecària és també il·lustradora i ens fa una excel·lent explicació i mostra de llibres i contes il·lustrats per artistes reconeguts. També ens ensenya el material i algunes tècniques dels professionals i les portem a la práctica in situ.
Compartir amb els altres. Els infants han explicat als companys de P4 el conte inventat i il·lustrat per ells mateixos.

 

PRODUCTE FINAL

Publicat el per
Respon

La intenció educativa del projecte “Com és que hem de cuidar les abelles?” era que l’alumnat conegués la funció pol·linitzadora de les abelles i sensibilitzar als nois i noies de la vital importància d’aquests insectes en la producció d’aliments.

El nostre objectiu també era esbrinar fins a quin punt l’existència o no de les abelles modifica el nostre entorn.

L’acció final es va dur a terme a diferents nivells:

  • A nivell individual: l’alumnat va representar en volum un tipus d’abella intentant reproduir tot allò que havien après sobre la seva morfologia.
  • A nivell grupal: l’alumnat va elaborar unes maquetes representant l’ecosistema de les abelles i les relacions que s’estableixen. Les abelles que van crear individualment, van formar part d’aquest treball.

Una exposició oral posterior a la resta de grups explicant cada maqueta va ser una evidència d’aprenentatge. D’aquesta manera es va regular també el procés d’aprenentatge.

A més, cada grup cooperatiu de treball va elaborar unes presentacions digitals sobre cadascun dels temes del projecte, que van acabar exposant oralment a l’alumnat de tercer curs, vist que en el seu projecte treballaven la pol·linització de les plantes.

 

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE “Com és que diuen que hem de protegir les abelles?”

Publicat el per
Respon

Vam realitzar el projecte sobre aquest ésser viu arrel de la formació que vam rebre a l’escola,  per part de la formadora Teresa Pigrau, sobre el treball per projectes a partir del model d’ésser viu aplicat a animals i plantes.

Un cop teníem clar el tema que volíem treballar, tot l’equip de mestres que intervenia en el projecte va dissenyar preguntes per incentivar processos d’investigació, que suposen cercar, seleccionar i interpretar informació a través de fonts diverses, formular nous dubtes i noves preguntes i establir relacions amb altres problemes. D’aquesta manera, ens vam asegurar activar la comunicació, el diàleg i la discussió en petit i gran grup per construir coneixement de forma compartida.

Guió anàlisi

model sistèmic

Com hem treballat?

Publicat el per
Respon

La majoria de continguts s’han intentat treballar de manera competencial exposant situacions reals de la vida quotidiana i d’interès pels alumnes.

Les activitats segueixen un fil conductor en quant a la temàtica però han estat seqüenciades seguint l’horari de les assignatures de l’aula degut a l’organització general  de l’escola.

Hi ha un equilibri entre les activitats individuals i en grup ja que cada alumne té el seu propi dossier, però aquest dossier en algunes activitats es pot treballar de forma cooperativa. Per altra banda, hi ha certes activitats que formen part de l’avaluació individual de cada alumne. Per últim, el producte final de grup s’ha avaluat col·lectivament.  Per obtenir la nota final s’ha fet una ponderació de les tasques realitzades individualment i en grup.

Al llarg del projecte s’han planificat activitats de diferents tipologies (cerca d’informació, exercitació, aplicació, anàlisi, reflexió, síntesi…) així com de diferent grau de dificultat.

L’alumnat esdevé protagonista del seu aprenentatge en el moment de la creació del producte final, on després de l’adquisició dels continguts treballats, és lliure d’escollir el format i el contingut que li donarà a aquest producte final que exposaran als alumnes de 5è. Tant és així que hi ha hagut productes finals ben diferents: exposicions amb power point, genially, kahoot, experimentacions, jocs de taula, demostracions…

L’alumne és conscient del que va aprenent a través de la realització de les activitats del dossier, de les diferents rúbriques de coavaluació i autoavaluació, de les activitats individuals entregades al mestre/a  i d’altres dinàmiques com ara els qüestionaris de socrative i kahoot. Els alumnes també han treballat amb les seves tauletes snappet on han pogut reforçar els continguts principals treballats en el projecte en les àrees de llengües i matemàtiques. Cap al final del projecte els alumnes van respondre un qüestionari jClick sobre les energies.

Es contemplen les mesures i suports universals per atendre els diversos estils d’aprenentatge oferint la informació en diferents formats (textos, imatges, vídeos, mapes conceptuals…), graduant la dificultat de les diferents activitats realitzades i fent una atenció individualitzada per part del mestre en aquells alumnes amb més dificultats. El fet de treballar en grups heterogenis promou l’aprenentatge entre iguals, que també és una mesura de suport universal.

Hi han hagut espais per l’auto i la coavaluació i els instruments utilitzats han estat rúbriques, bases d’orientació i qüestionaris online.

A continuació us deixem alguns enllaços proporcionats pels mestres per a poder portar a terme la implementació d’aquest projecte:

Jclick les energies renovables

https://clic.xtec.cat/projects/ener_re/jclic.js/index.html

 Jclick l’energia

https://clic.xtec.cat/projects/energia2/jclic.js/index.html

Kahoot Fonts d’energia

https://create.kahoot.it/share/fonts-d-energia/af937353-dbcd-4bd0-bae3-398973b5e385

kahoot L’energia

https://create.kahoot.it/share/l-energia/f483ef87-099a-470f-a883-a70517b1b755

Kahhot Les energies renovables i no renovables

https://create.kahoot.it/share/les-energies-renovables-i-no-renovables/3820cdcd-8d31-4f6f-97ff-dc15647b6a7a

Questionari socrative pel·lícula Wall-E

https://b.socrative.com/teacher/#import-quiz/38440309

Després de realitzar el projecte els mestres que l’han portat a terme han fet una sèrie de reflexions a tenir en compte en projectes futurs com ara:

  • No es poden elaborar les activitats de forma tancada, ja que mentre dura el projecte sorgeixen noves preguntes i nous temes. Com per exemple el haver introduït la campanya de “Fem les coses bé” de Gavà.
  • També ha estat un èxit i es podria haver treballat més el fet de fer venir un “especialista” per a poder fer-li preguntes per a treballar el tema. Si això s’introdueix abans d’acabar el producte final pot afavorir la incorporació de noves idees o solucionar els dubtes existents.
  • Quan els alumnes preparen el seu producte final, els costa molt organitzar-se, per tant s’ha de preveure una reflexió al final de cada sessió. Fent-los entendre com s’han organitzat i què han aconseguit fer en el temps que han tingut.
  • El fet de deixar-los buscar informació és clau però han de preveure que no sempre Internet és la millor font d’informació. De vegades és més ràpid un llibre del tema ja que buscar a internet té les seves dificultats i les seves pèrdues de temps (engegar, buscar, contrastar, sintetitzar, carregar pàgines, etc.)

Implementació del projecte d’Egipte de 1r ESO

Publicat el per
Respon

Per tal de portar a terme el projecte calia tenir molt clars diversos aspectes. El més important de tots vam considerar que era el rol del professor dins de l’aula. Com que un dels objectius importants era potenciar l’autonomia dels alumnes, el professor passava de tenir un rol instructiu a tenir un rol més de dinamitzador.

Per aquest motiu, vam dissenyar la documentació de forma clara i completa per tal que els alumnes poguessin treballar sense l’ajut del professor. En aquests cas, doncs, el professor a l’aula cal que orienti els grups que no s’aclareixen i asseguri que els alumnes estan fent la feina correctament. Vam remarcar molt que si els alumnes feien alguna pregunta que estava explicada a la documentació, calia no respondre’ls, sinó remetre’ls a la mateixa. Així, només havien de recórrer a l’ajut del professor si realment ja havien intentat fer-ho per sí mateixos i no s’havien ensortit.

Els alumnes estaven asseguts en grups de 4, amb les taules prou separades entre els grups per tal de tenir prou espai i no molestar-se entre sí. Excepte en una classe on la diversitat era més alta i els grups eren de 5 alumnes. Durant la fase de recerca d’informació, cada grup disposava d’una tauleta i un ordinador.

Per tal de tenir una visió del comportament de cada alumne al llarg del dia, teníem una graella de comportament horari on hi havia el nom de cada nen. Cada hora, el professor de l’aula valorava tant el comportament com el treball de cada alumne. Aquesta graella els servia als alumnes com a element regulador, i als professors per tal de prendre mesures reguladores que ajudessin als alumnes que els costava més treballar.

Un altra punt important per al bon desenvolupament del projecte és la reflexió personal.La darrera mitja hora al final de cada dia la dedicàvem a la reflexió personal escrita sobre el treball propi i dins del grup per tal de trobar la forma de fer-ho millor al dia següent. Després d’omplir el full, posaven en comú les seves reflexions a tot el grup i entre tots afegíem propostes de millora per tal que les apliquessin al dia següent. Els vam proposar les següents preguntes per reflexionar:

  • He treballat avui?
    — Sí, he pogut treballar. He fet….
    — No, no he pogut treballar perquè….
  • He ajudat algú a fer la feina? Com? Per què?
  • He molestat els companys? Com? Per què? Canviaré la meva actitud demà?
  • Al meu grup, hem treballat organitzats?
    — Sí. Com us heu organitzat?
    — No. Què ha passat?
  • Hi ha hagut algun problema per fer la vostra feina?
    — No. Per què creus que tot ha anat bé?
    — Sí. Quin ha estat el problema?
  • Quina nota et posaries tenint en compte la feina que has fet i com has treballat en grup?      1 –  2 –  3 –  4       Justifica la teva resposta.

 

Investiguem amb el QR.

Publicat el per
Respon

El primer contacte que van tenir amb els llocs d’interès que anàvem a treballar, va ser fent  una gimcana pel poble en petits grups internivells.

Ens havíem d’orientar amb un mapa de la població que cada grup portava imprès.

Cada grup feia la visita a un lloc d’interès del nostre poble: Gavà. Allà mateix vam començar a recollir les primeres informacions mitjançant els diferents  codis QR.

A partir de la informació recollida, a l’ aula van començar a sortir preguntes sobre el què volien conèixer.

 

Publicat el per
Respon

Per tal de descobrir els espais verds de la nostra ciutat hem fet una sortida a Mas Ratés així també podrem identificar la flora i la fauna típica de la zona. Mas Ratés és un parc forestal de la vila amb boscos de pi blanc, pi pinyoner i alzina.

La pujada a Mas Ratés té un desnivell de 200 m i hem aprofitat per mesurar la freqüència cardíaca abans i després de fer la pujada. Per aquest motiu hem intentat porta un ritme al caminar el més continu possible evitant aturades innecessàries.

Els alumnes fan servir una aplicació del mòbil per mesurar la freqüència cardíaca

Pujada a Mas Ratés

Els alumnes de 1r ESO fan observació de la biodiversitat de Mas Ratés

Grups de 1r ESO treballant cooperativament a l’aula

Implementació. Institut Viladecans VI

Publicat el per
Respon

A nivell de coordinació, aquest curs ja s’adjudica un docent responsable a cada projecte. En aquest cas, Francesc, el professor de català.

Es realitzen diverses reunions d’equip docent per coordinar-nos. Aquest curs estem creant una estructura comuna amb la pàgina web, plantilla d’avaluació i  certs elements indispensables.

Indispensable es la valoració de l’actitud dels alumnes a l’aula (formulari), autoavaluació i avaluació entre iguals diària (corubrics), reflexió diària de l’alumnat (diari online), criteris d’avaluació generals, de les tasques i del producte final (rúbriques) i reflexió i valoració del projecte per part dels alumnes i dels docents.

En aquest projecte els alumnes de 1r d’ESO valoren el producte final dels alumnes de 2n i els alumnes de 2n d’ESO valoren els productes finals dels alumnes de 1r.

Implementació (Projecte Aquàrium)

Publicat el per
Respon

Moltes i moltes preguntes 412309808-PROJECTE-AQUARIUM-2 Implementació ens fan reflexionar per poder assolir els objectius proposats… Es va iniciar una recerca d’informació dels animals del mar que volíem en el nostre aquàrium. I lògicament necessitàvem també, saber les mesures per poder comprovar si ens hi cabien per fer-los en tamany real.

 

Pensem com podem distribuir els colors del Twister (Projecte Twister)

Publicat el per
Respon

Quan ens plantegem com hem de distribuir els colors del Twister acabem decidint que no pot haver-hi el mateix color ni en les línies horitzontals ni en les verticals.

Ens costa molt aconseguir que no es repeteixin els colors en les mateixes línies. Al final descobrim que fent baixar l’últim color de la línia, els colors es repeteixen igual però en diagonal. Comencem a descobrir REGULARITATS.Decidim que farem coincidir les línies perpendiculars com a diàmetres dels cercles.