Pintem el Twister i … juguem!

Un cop ja hem decidit com volíem el nostre Twister ens decidim a pintar-lo perquè ens quedi ben bonic i finalment aconseguim el nostre objectiu. Volem que sigui un joc pel pati que el poguem compartir amb tots els nens i nenes de l’escola.

Mica en mica el nostre Twister va agafant forma.

Per finalitzar el projecte del Twister convidem les famílies a jugar amb nosaltres, així com també el presentem a la resta d’infants de l’escola. Ara sí que tenim un joc ben divertit per l’estona del pati!

Pensem com podem distribuir els colors del Twister (Projecte Twister)

Quan ens plantegem com hem de distribuir els colors del Twister acabem decidint que no pot haver-hi el mateix color ni en les línies horitzontals ni en les verticals.

Ens costa molt aconseguir que no es repeteixin els colors en les mateixes línies. Al final descobrim que fent baixar l’últim color de la línia, els colors es repeteixen igual però en diagonal. Comencem a descobrir REGULARITATS.Decidim que farem coincidir les línies perpendiculars com a diàmetres dels cercles.

Què podem fer per tenir els cercles alineats? (Projecte Twister)

Per poder alinear tots els cercles decidim posar-los a terra i que entre punt i punt del mig de cada cercle deixarem una distància de 25 cm.

Tot i això ens adonem que els cercles no ens queden alineats.Què podem fer per tenir els cercles alineats?

Necessitem fer una quadrícula amb 7 línies verticals i 6 línies horitzontals.

Aquest grup fa servir els quadrats que s’han format i hi dibuixen diagonals per tenir un punt del mig que els permeti dibuixar els cercles.

Aquest altre grup decideix fer servir un dels punts del mig que se li generen per fer els cercles. S’adonen que no surten 42 cercles i que queden massa junts.

Aquest grup ha sentit el que parlaven els dos grups anteriors i han decidit fer els cercles de dues maneres diferents (busquen un punt del mig traçant diagonals dels quadrats i busquen la meitat del costat del quadrat).

Quan ve el pare de la Sabina ens fa veure que les quadrícules que hem creat són vàlides i ens fa adonar que tenim 42 punts que seran els que han d’utilitzar com a punt del mig dels cercles. Ell s’encarrega de fer-nos una plantilla amb una fusta.

Ens disposem a dissenyar la quadrícula a terra traçant línies paral·leles i perpendiculars. La distància entre línies serà de 25 cm (cada cercle tindrà un diàmetre de 20 cm).

Ara haurem de decidir com col·loquem els colors…

Fem ús del compàs per fer plantilles (Projecte Twister)

Comencem a fer ús del compàs per confegir les plantilles del Twister. Acordem fer una organització de 6×7; per tant hem de fer 42 cercles en total.

Acordem pintar els cercles amb els colors de l’Arc de Sant Martí, sabem que necessitem 7 colors en total.

Si tenim 42 cercles en total, com els pintarem si l’arc de Sant Martí té 7 colors?

La Judit s’ajuda d’una llegenda per anar repartint els colors.Comencen a pintar i s’adonen que hi ha massa cercles de color vermell.

Els colors s’han de repetir 6 vegades.

Exemple de 6×5

 

 

La conversa com a eina per contextualitzar els aprenentatges: el projecte del Twister

La conversa és una eina que ens permet contextualitzar els aprenentatges. A partir d’una conversa sorgida a l’aula veurem com es va teixint mica en mica el projecte del Twister.

  • MESTRE: Hem de pensar com farem el twister. Quants cercles hi posarem? Com estaran col·locats? Al terra hi ha unes cintes mètriques de 3 metres que ens poden ajudar a tenir referències de les distàncies. Què necessitem per fer els cercles?
  • TY: Primer hem de fer la base.
  • MESTRE: On és la base?
  • TY: On pintarem els cercles.
  • MESTRE: Quina mida hauria de tenir?
  • TY: 3 metres.
  • MESTRE: I quina forma?
  • LA MAJORIA: Quadrada.
  • SAM: Rectangle.
  • MESTRE: Com és un rectangle?
  • SAM: És un quadrat allargat.
  • MESTRE: I els quadrats són igual que els rectangles?
  • TOTHOM: No!
  • MESTRE: Quina és la diferència entre un rectangle i un quadrat?
  • DANIELA: Un és més llarg que l’altre.
  • SAM: El quadrat té tots els costats iguals.
  • MESTRE: I un rectangle té tots els costats iguals?
  • DANIELA: No, només en té dos d’iguals. Jo el faria molt gran.
  • YANIS: Per què tan llarg?
  • DANIELA: Perquè hi càpiga més gent per jugar.
  • MESTRE: Mireu quant són 3 metres. El voleu així?
  • TOTHOM: No!!! Més curt.
  • MESTRE: Quants cercles hi posem i de quina manera?
  • POL: 5 x 5
  • MESTRE: Què vols dir amb 5 x 5?
  • POL: Que hi hagi 5 columnes i 5 cercles.
  • MESTRE: Ho pots dibuixar? Què passa amb els cercles?

  • POL: N’hi ha de més grans i de més petits.
  • MESTRE: Han de ser tots els cercles iguals? Estan alineats els cercles?
  • POL: Sí, però no cal que els cercles siguin del mateix color.
  • MESTRE: I què podem fer perquè siguin de la mateixa mida?
  • QUERALT: Amb un metre.
  • MESTRE: Però com?
  • QUERALT: Posant el metre recte.
  • POL: Amb regles.
  • ABRIL: Poden fer un cercle a terra amb la cinta mètrica.
  • MESTRE: I entre els cercles hi deixarem la mateixa separació?
  • TOTHOM: Sí!
  • ONA: Podem agafar un cartró i tallar-lo en forma de rodona i després enganxar-lo al terra i dibuixar-lo.
  • ANDREA: Amb una plantilla.
  • MESTRE: Fer una plantilla i pintar-ho a terra? Aquesta és la idea?
  • TOTHOM: Sí!
  • MESTRE: I les plantilles seran cercles o ous?
  • PABLO: No poden ser òvals!
  • ABRIL: Què vol dir òval?
  • PABLO: és un cercle, però més allargat.
  • SABINA: És el mateix que li passa als rectangles i als quadrats, un és més allargat que l’altre.

ENS DISPOSEM A CREAR CERCLES

Alguns diuen que sortirà amb forma d’òval.

Alguns fan servir plantilles amb el rellotge, el rotlle de paper de cuina i fins i tot amb les barres de pegament.

La Sabina i l’Èlia elaboren el cercle dibuixant dues línies perpendiculars.

D’altres agafen la cinta mètrica i busquen la longitud de la circumferència per dibuixar un cercle. Però no aconsegueixen que sigui exacte.

  • MESTRE: Què tenen en comú el rellotge de la classe i el dibuix de la Sabina i l’Èlia?
  • JUDIT: La forma.
  • POL: Els quarts, les agulles.
  • MESTRE: Hi ha alguna altra cosa en comú? Tanqueu els ulls i penseu en algun objecte que s’assembli al dibuix de la Sabina i l’Èlia.
  • TY: un reloj, la rueda de una bici.
  • MESTRE: A veure Èlia, dibuixa una roda de bici a la pissarra.Veieu alguna altra cosa en comú? Per què es mou la roda de la bicleta?
  • PABLO: Per la cadena.
  • SAM: Pel punt del mig.
  • MESTRE: Doncs a veure si podem dibuixar una circumferència sense utilitzar cap plantilla.
  • SABINA: Però és quasi impossible que surti exacta.
  • PAU: Si hem de fer una circumferència exacta, primer haurem de saber quant mesura.
  • MESTRE: Quant mesura el què?
  • PAU: El cercle.
  • SABINA: No fa falta que sigui exacte com el meu.
  • MESTRE: Per fer una circumferència exacta necessitem mesurar algo?
  • DANIELA: Sí, la rodona.
  • MESTRE: I com mesurem la rodona?
  • DANIELA: Amb un metre.
  • SAM: Amb un regle també es pot fer.
  • MESTRE: Com creieu que és més fiable? Amb un metre o amb un regle?
  • YANIS: Com ho fa el Sam, amb un regle.
  • MESTRE: Com ho ha fet el Sam és com ho dibuixava la Sabina?
  • TY: Sí, la creu.
  • MESTRE: És necessari fer una creu per fer una circumferència?
  • ABRIL: Sí.
  • TY: Si fem la creu tenim el punt del mig.
  • MESTRE: I com fem la circumferència amb el punt del mig?
  • YANIS: Mesurant les línies iguals.
  • ONA: Jo he fet com el Yanis, però he fet una línia vertical i amb la mateixa mesura he dibuixat una recta horitzontal i no em surten iguals.
  • TY: Dibuixant un quadrat. I després una rodona dins i borres el quadrat.

  • SABINA: Mesurem amb regle quant fa d’ample i de llarg, amb la mesura de la creu (passant pel mig).
  • SAM: Jo tinc un truc. Primer mesures la rodona per dins i si és senar no es pot fer. Si és parell sí que es pot fer. Primer has de saber quina és la meitat del parell i després fas un punt just a la meitat.
  • MESTRE: I els senars no tenen meitats?
  • SAM, TY: No.
  • SABINA: Els números senars sí que tenen meitat, però no són iguals.
  • PABLO: Perquè sigui la meitat han de ser números iguals.
  • POL: El que passa és que els senars tenen meitats amb números decimals.
  • MESTRE: Una vegada teniu el punt del mig, com feu la circumferència?
  • POL: Ajuntant punta amb punta.
  • MESTRE: I com podem ajuntar punta amb punta?
  • ONA: Hi ha uns aparells que és com un llapis i un punxó, has de donar la volta.
  • SABINA: Per fer la circumferència hem de trobar el punt del mig exacte.
  • SAM: Dibuixant moltes diagonals.
  • ABRIL: Utilitzant els radis, però no sé com dir-ho. Utilitzant el pam de la mà, com un compàs.

 

D’on surt la idea de fer un Twister?

A l’escola Sant Climent tenim clar que no hi ha una única manera d’iniciar un projecte. A continuació exposarem el context d’on ha sorgit el projecte sobre el Twister amb l’alumnat de 3r de Primària.

Arrel de la planificació setmanal una nena es formula la pregunta “Què vol dir educació en valors?”. A partir d’aquí s’inicia una conversa on els companys i companyes expliquen què és el que entenen per valors, comencen a compartir significats sobre un tema que volen investigar. En aquesta conversa, la nena que ha fet la pregunta, connecta amb un vídeo que ha vist a casa sobre una botiga de joguines on trata el tema de la coeducació.

Després de veure el vídeo els infants tenen moltes ganes de crear una botiga de joguines. Aquesta idea de fer una botiga evoluciona fins a decidir fer un banc de jocs on els infants de l’escola puguin agafar en préstec simulant el funcionament d’una biblioteca. Una vegada han creat peluixos, jocs de cartes i baldufes, s’adonen que els jocs es poden perdre o trencar i acaben decidint buscar un joc que perduri en el temps. És en aquest moment que sorgeix la idea de confegir el twister.

Convidem les famílies a visitar l’exposició!

La Laia comenta un matí que podríem convidar les famílies a veure totes les feinetes que hem fet sobre la nostra excursió. Decidim convocar-les un dia per poder mostrar tot allò que hem fet.

Decidim que seria bo preparar una petita exposició oral per parelles per explicar moltes més coses…

I arriba la tarda en que…

CONVIDEM LES FAMÍLIES A VISITAR LA NOSTRA EXPOSICIÓ!

Pintem amb tinta de calamar

Com ja vam acordar la tarda en que vam fer l’observació del calamar i vam trobar que hi tenia tinta a dins, dediquem una tarda a dibuixar amb ella. Hem investigat i hem sabut que els calamars la fan servir per escapar-se dels animals que se’ls volen menjar.

OLOREM: A través de l’olfacte descobrim que la tinta fa una corta olor de mar…

PINTEM: Fem servir la tinta per plasmar un dibuix lliure…

ELS NOSTRES DIBUIXOS