AVALUACIÓ

L’avaluació serà una eina per poder avaluar tot el procés i prendre decisions de millora, a l’igual que ajudarà a detectar els diferents nivells d’implicació que han mostrat  els alumnes durant tot el desenvolupament del projecte.

S’ha elaborat conjuntament amb els infants una rúbrica de coavaluació  perquè  els alumnes puguin valorar  quines eines han fet servir.

La mestra durant tot el procés anirà prenent nota de totes les evidències que es vagin produint durant el seu desenvolupament.

A partir del treball que s’ha produït en equip els infants avaluaran la  seva implicació personal  durant la seva realització:  el que més els ha motivat,  el que han treballat i el que han après  durant el procés de la creació del projecte.

 

METODOLOGIA

Triar el nom de la classe és significatiu i funcional pels infants. La metodologia emprada ha estat centrada en la participació, buscant la motivació dels alumnes, intentant donar-li un enfocament  globalitzat.  Les demandes i interessos dels infants s’han prioritzat així com també propostes de la mateixa tutora.

Per tal de treballar les activitats, hem utilitzat diferents agrupacions:

– Gran grup  (converses i decisions, votació, invenció del conte…),

– Individuals (preparació a casa i presentació davant del grup de la dona triada) (elaboració

a casa del llibre “La meva vida”) (il·lustració del conte inventat)

– Petit grup (il·lustració del conte inventat)

– Parelles ( explicació i mostra del conte inventat als companys de P4A, coavaluació)

L’elecció de la formació dels grups ha estat lliure per tant heterogènia.

Les tasques o activitats s’han dissenyat entorn a  un tema prou atractiu i motivador pels infants  com són els contes, per tant el fil conductor sempre serà aquest centrant-nos en la professió dels il·lustradors. La intenció és que siguin el màxim engrescadores i participatives i activar el procés creador: elaboració del conte i posterior il·lustració.

Processos per arribar a la resolució de situacions (com podem arribar a la biblioteca…)

Aquestes activitats han anat sorgint dels propis infants i també proposades per la tutora.

Introduïm la recerca partint de l’ofici  dels il·lustradors i totes les activitats proposades són, en certa mesura, guiades.

 

Durant el projecte han sorgit algunes derivacions  segons els interessos dels infants. Per exemple, durant el procés d’elecció del nom de la classe els alumnes van fer diferents propostes derivades de les altres opcions que portaven de casa.

 

El projecte s’ha anat portant a terme durant diferents moments dins  de l’horari setmanal i en diferents espais de l’escola on s’han compartit informacions, dubtes i processos.

 

 

Com hem treballat?

La majoria de continguts s’han intentat treballar de manera competencial exposant situacions reals de la vida quotidiana i d’interès pels alumnes.

Les activitats segueixen un fil conductor en quant a la temàtica però han estat seqüenciades seguint l’horari de les assignatures de l’aula degut a l’organització general  de l’escola.

Hi ha un equilibri entre les activitats individuals i en grup ja que cada alumne té el seu propi dossier, però aquest dossier en algunes activitats es pot treballar de forma cooperativa. Per altra banda, hi ha certes activitats que formen part de l’avaluació individual de cada alumne. Per últim, el producte final de grup s’ha avaluat col·lectivament.  Per obtenir la nota final s’ha fet una ponderació de les tasques realitzades individualment i en grup.

Al llarg del projecte s’han planificat activitats de diferents tipologies (cerca d’informació, exercitació, aplicació, anàlisi, reflexió, síntesi…) així com de diferent grau de dificultat.

L’alumnat esdevé protagonista del seu aprenentatge en el moment de la creació del producte final, on després de l’adquisició dels continguts treballats, és lliure d’escollir el format i el contingut que li donarà a aquest producte final que exposaran als alumnes de 5è. Tant és així que hi ha hagut productes finals ben diferents: exposicions amb power point, genially, kahoot, experimentacions, jocs de taula, demostracions…

L’alumne és conscient del que va aprenent a través de la realització de les activitats del dossier, de les diferents rúbriques de coavaluació i autoavaluació, de les activitats individuals entregades al mestre/a  i d’altres dinàmiques com ara els qüestionaris de socrative i kahoot. Els alumnes també han treballat amb les seves tauletes snappet on han pogut reforçar els continguts principals treballats en el projecte en les àrees de llengües i matemàtiques. Cap al final del projecte els alumnes van respondre un qüestionari jClick sobre les energies.

Es contemplen les mesures i suports universals per atendre els diversos estils d’aprenentatge oferint la informació en diferents formats (textos, imatges, vídeos, mapes conceptuals…), graduant la dificultat de les diferents activitats realitzades i fent una atenció individualitzada per part del mestre en aquells alumnes amb més dificultats. El fet de treballar en grups heterogenis promou l’aprenentatge entre iguals, que també és una mesura de suport universal.

Hi han hagut espais per l’auto i la coavaluació i els instruments utilitzats han estat rúbriques, bases d’orientació i qüestionaris online.

A continuació us deixem alguns enllaços proporcionats pels mestres per a poder portar a terme la implementació d’aquest projecte:

Jclick les energies renovables

https://clic.xtec.cat/projects/ener_re/jclic.js/index.html

 Jclick l’energia

https://clic.xtec.cat/projects/energia2/jclic.js/index.html

Kahoot Fonts d’energia

https://create.kahoot.it/share/fonts-d-energia/af937353-dbcd-4bd0-bae3-398973b5e385

kahoot L’energia

https://create.kahoot.it/share/l-energia/f483ef87-099a-470f-a883-a70517b1b755

Kahhot Les energies renovables i no renovables

https://create.kahoot.it/share/les-energies-renovables-i-no-renovables/3820cdcd-8d31-4f6f-97ff-dc15647b6a7a

Questionari socrative pel·lícula Wall-E

https://b.socrative.com/teacher/#import-quiz/38440309

Després de realitzar el projecte els mestres que l’han portat a terme han fet una sèrie de reflexions a tenir en compte en projectes futurs com ara:

  • No es poden elaborar les activitats de forma tancada, ja que mentre dura el projecte sorgeixen noves preguntes i nous temes. Com per exemple el haver introduït la campanya de “Fem les coses bé” de Gavà.
  • També ha estat un èxit i es podria haver treballat més el fet de fer venir un “especialista” per a poder fer-li preguntes per a treballar el tema. Si això s’introdueix abans d’acabar el producte final pot afavorir la incorporació de noves idees o solucionar els dubtes existents.
  • Quan els alumnes preparen el seu producte final, els costa molt organitzar-se, per tant s’ha de preveure una reflexió al final de cada sessió. Fent-los entendre com s’han organitzat i què han aconseguit fer en el temps que han tingut.
  • El fet de deixar-los buscar informació és clau però han de preveure que no sempre Internet és la millor font d’informació. De vegades és més ràpid un llibre del tema ja que buscar a internet té les seves dificultats i les seves pèrdues de temps (engegar, buscar, contrastar, sintetitzar, carregar pàgines, etc.)

Com vam fer l’avaluació al projecte d’Egipte de 1r ESO?

Per avaluar el projecte d’Egipte s’han fet servir rúbriques per valorar els diferents productes que els/les alumnes havien d’entregar. S’ha fet avaluació, coavaluació i autoavaluació en diferents moments del projecte.

També, per a cada producte, s’ha fet una avaluació formativa. Els professors hem fet aquesta avaluació i hem fet propostes de millora als alumnes per tal que millorin els seus productes finals.

Les rúbriques que hem fet servir han estat:

  1. Rúbrica d’avaluació i qualificació de l’exposició del projecte: feta servir per avaluar l’exposició del mural de cadascun del temes d’Egipte. Els alumnes ja estan acostumats, la major part d’ells, a fer exposicions oral. L’objectiu de fer servir aquesta rúbrica, era ajudar-los a saber quins aspectes tenim més en compte a l’hora d’avaluar. Per aquest motiu, possiblement la rúbrica que fem servir és massa complicada i no és del tot adequada ja que els/les alumnes no l’acaben d’entendre.
  2. Rúbrica d’avaluació pel visionat de les obres de teatre (alumne) i rúbrica avaluació dramatització (professorat): és la que fan servir els alumnes fer avaluar la dramatització que han fet els seus companys i la que fem servir els/les professors/es pel mateix. És més senzilla que l’anterior i creiem que més fàcil de fer servir.
  3. Rúbrica d’autoavaluació i qualificació del treball cooperatiu (grup): els propis alumnes autoavaluen si han treballat cooperativament durant el projecte. També s’explica i s’especifica a cada part què és el que han d’avaluar, però potser també podria ser una mica més curta i precisa.
  4. Rúbrica avaluació general: aquí queden reflectides les notes (cadascuna marcada amb el seu percentatge dintre de la nota global) de tots els productes avaluats al projecte. Aquesta la fem servir només el professorat, per la qual cosa creiem que no comporta cap problema per entendre-la.
  5. Rúbrica valoració diària: es marca a cada hora d’una manera molt senzilla (+ si hi ha un bon comportament i una bona feina, = si el comportament és normal i la feina justa, i – si hi ha un mal comportant i no es treballa) el que va fent cada alumnes a cada hora. Això marca la nota del comportament diari de l’alumnat.

Excepte la rúbrica de valoració diària, les avaluacions es feien a tot el grup cooperatiu per igual. En algun cas excepcional en què hi havia algun alumne que es diferenciava molt dels altres (en la presentació o en la dramatització), se’l va valorar diferent.

Cadascuna de les valoracions d’aquests ítems els vam anar introduint en un full de dades compartit al qual tenien accés tots els professors de l’equip docent.

Després de valorar aquest procediment d’avaluació ferm les següents propostes de millora:

  • Ja que es comparteixen objectius i criteris amb els alumnes, també estaria bé pactar amb ells alguna de les rúbriques que els avaluaran per fer-los conscients del seu procés d’autoaprenentatge.
  • Simplificar rúbriques perquè sigui una eina més útil per l’alumnat. Creiem que es fan servir poc perquè no les entenen del tot.
  • Fer servir bases d’orientació més pautades: volem l’autonomia de l’alumnat a l’hora de treballar, però unes bones bases d’orientació servirien perquè tinguin molt clar quina és la feina que se’ls demana, i aquesta part és molt important.
  • També s’hauria de preguntar què han aprés: fer un KPSI previ al projecte i fer una revisió del que han aprés al final d’aquest, a més de parlar de les dificultats que han trobat per fer-lo.

Investiguem amb el QR.

El primer contacte que van tenir amb els llocs d’interès que anàvem a treballar, va ser fent  una gimcana pel poble en petits grups internivells.

Ens havíem d’orientar amb un mapa de la població que cada grup portava imprès.

Cada grup feia la visita a un lloc d’interès del nostre poble: Gavà. Allà mateix vam començar a recollir les primeres informacions mitjançant els diferents  codis QR.

A partir de la informació recollida, a l’ aula van començar a sortir preguntes sobre el què volien conèixer.

 

Planifiquem el nostre projecte. Escola Montserratina

A l’escola Montserratina cada curs treballem un Eix Transversal, amb la intenció d’aprofundir en matèries i aspectes diversos. Aquest curs el tema escollit és “Dones que fan Història”. Amb aquest tema la intenció de l’equip docent és donar visibilitat a aquelles figures femenines que han sigut importants en el seu àmbit i no són prou conegudes.

Es va assignar a cada cicle una àrea de coneixement:

EI – dones artistes

CI – dones activistes

CM – dones revolucionàries

CS – dones científiques

Al setembre a cada tutoria es va demanar als alumnes que portessin propostes des de casa.

Les opcions han estat molt variades …

A P4:

– es va enviar una carta informativa a les famílies

– els infants van portar una proposta, amb fotografies i una petita explicació, imprès de casa.

– cada infant va explicar davant del grup de companys/es la dona artista que havien triat i per quin motiu

– quan es van mostrar i explicar totes les propostes es va fer una votació.

– un cop escollida la Pilarín Bayés, l’alumne que havia portat la proposta va donar informació i els companys li feien preguntes.

Iniciem el projecte.

La mare de l’Hugo treballa a la biblioteca de Gavà i li demanem que ens porti alguns llibres o contes de la Pilarín. D’entre molts  que ens porta hi ha un escrit i il·lustrat per ella mateixa sobre la seva vida “La meva vida

Em sembla prou interessant que els infants facin també un llibre sobre la seva vida i el puguin il·lustrar. Ho fan a casa amb les famílies. Es prou motivador perquè es tracta de recordar esdeveniments importants i rellevants de la seva vida per tant forma part d’un context real. A mida que ho tenen acabat ho porten a l’escola i ho mostren i expliquen als companys/es i els exposem.

Aquest serà el punt de partida. Aquí se’n adonen que ells també poden ser il·lustradors!

Plantejo si volen conèixer més il·lustradors a part de la Pilarín i la resposta és afirmativa. Aleshores després d’una conversa de grup arriben a la conclusió que hem d’anar a una biblioteca gran per trobar-ne molts perquè amb de l’escola no en tenim prou.

Els plantejo novament unes altres qüestions: .

  • com podem arribar fins la biblioteca municipal? Els infants van fent propostes (en autocar, caminant…)
  • Algú sap el camí? Com podem arribar sense perdre’ns?
  • Podem anar sense avisar?

A la biblioteca ens ha rebut la Chus que és il·lustradora i ens ensenya molts llibres interessants i unes quantes tècniques professionals.

Per poder posar a la pràctica algunes d’aquestes tècniques plantejo una activitat amb el grup sencer que consisteix en inventar un conte a partir d’uns personatges determinats. Un cop elaborat els infants il·lustraran cadascú el seu conte.

Comparteixen el que han fet amb els companys i companyes de la classe paral·lela mostrant la feina realitzada mitjançant una petita exposició

Avaluarem el procés utilitzant una rúbrica de coavaluació. Ens fixarem en l’ús de les tècniques emprades (dibuix, aquarel·la, collage…)

 

PRODUCTE FINAL

L’aquàrium 412494959-Projecte-Aquarium-Copia-3 ja és una realitat. Tota la comunitat educativa ha pogut gaudir del resultat final on els objectius proposats han estat realitzats.

 

 

 

 

 

 

 

 

D’una forma semblant, els interessos de l’alumnat del CS ha propiciat que es pugui portar a terme una difusió molt enriquidora amb un format molt semblant al que podria tenir un programa radiofònic, Ràdio Escola Amat i Targa, que està sent conduït per l’alumnat del CS i en el qual tenim previst que hi participin tots els nivells de Primària i en algun moment també l’alumnat d’Educació Infantil.

Com és que diuen que hem de protegir les abelles?

El projecte interdisciplinari  “Com és que diuen que hem de protegir les abelles?” està adreçat a l’alumnat de 5è de primària. Aquest projecte s’ha portat a terme al segon trimestre i ha tingut una durada de 3 setmanes. El tema s’ha treballat de manera transversal a partir de totes les àrees d’aprenentatge.

L’objectiu principal era conèixer millor a les abelles i d’aquesta manera ampliar els límits de la percepció de l’alumnat, és a dir, intentar canviar la mirada que tenen els nois i noies cap a aquests éssers vius. En general, hi ha desconeixement i un sentiment de por cap a elles, atès que són insectes que piquen quan es troben en perill o amenaça. La canalla acostuma a sortir corrents quan les senten a prop i la realitat és que les abelles són unes grans desconegudes, aquests insectes no només proporcionen productes com la mel, són una peça vital dins els nostre ecosistema pel manteniment de la biodiversitat i producció d’aliments.

El projecte es va presentar a l’alumnat en un context real d’aprenentatge:

 “La Mariona és una nena d’11 anys, que durant l’estiu passat va estar al mas del seu avi, que es situa al Perelló. L’avi, ha treballat durant tota la seva vida els conreus, però ara que els seus  70 anys no li permeten fer massa esforç, es dedica a l’apicultura, perquè des de ben petit li ha fascinat la vida de les abelles.

La Mariona va poder gaudir de prop de com es crien les abelles i va viure com una aventura posar-se el vestit d’apicultor del seu avi i anar al camp a descobrir com feinegen les abelles.

Malgrat tot, la Mariona nota a l’avi preocupat perquè les abelles es troben en perill d’extinció i entre les principals causes de la seva desaparició es troba l’acció humana”.

 L’alumnat va reflexionar, de manera cooperativa, sobre la pregunta:

Què podria passar si les abelles desapareguessin definitivament o no n’hi haguessin prou?