LA VEU DE L’ALUMNAT

Per saber quina valoració feia l’alumnat del projecte “Com és que diuen que hem de protegir les abelles?”, vam fer una assemblea  amb la tècnica del bon debat amb tot el grup-classe on van poder transmetre les seves opinions.

La tutora feia de moderadora i s’encarregava de donar pas als portaveus de cada grup, que eren els encarregats de recollir els diferents punts de vista dels membres del seu equip de treball. Prèviament, amb la tècnica del llapis en mig de la taula, cada equip s’havia posat d’acord per poder fer les seves aportacions.

Sobretot, vam incidir molt en quins aspectes voldrien millorar de cara al curs vinent i què era el que més els hi havia agradat o valoraven positivament. En aquest sentit, la majoria van coincidir en el fet que els aprenentatges que es van realitzar al llarg del projecte van ser molt vivencials, especialment quan van anar al Centre Apícola de Múria i van poder posar-se a la pell d’un apicultor.  També, van afegir que utilitzar les noves tecnologies com a eina d’aprenentatge suposa una motivació afegida, sobretot quan van programar un PRO BOT per dibuixar els hexàgons, figura geomètrica de les cel·les de les abelles.

L’AVALUACIÓ

La major part de les activitats del projecte es van portar a terme a partir d’una metodologia basada en el descobriment guiat. Cada membre del grup cooperatiu de treball va aportar les seves idees a la resta i amb la participació de cada integrant van donar resposta a les preguntes. El paper de la mestra va ser en tot moment el d’orientar i guiar a l’alumnat en la recerca de les seves investigacions.

Quan cada grup acabava la tasca a realitzar, cada portaveu exposava els seus descobriments a tot el grup-classe. Es van aprofitar els errors i els dubtes per aprendre millor i, finalment després d’una reflexió conjunta, es va elaborar una resposta final a l’activitat proposada.

L’alumnat en tot moment va ser coneixedor i conscient del paper que havia de realitzar dins del seu grup de treball i a l’acabar el projecte es van avaluar, de manera individual i grupal, com van portar a terme l’aprenentatge cooperatiu. També, es va promoure la coavaluació entre grups a l’hora d’exposar oralment els conceptes treballats a l’alumnat de 3r curs.

L’autoavaluació s’ha portat a terme en diferents moments del projecte, com ara a meitat del projecte a partir d’un QÜICK per parlar sobre quins aspectes calien treballar més i quins quedaven prou clars per a la major part de l’alumnat.

Així mateix, es van recollir diferents activitats per evidenciar els aprenentatges realitzats per part de l’alumnat:

  • L’activitat inicial
  • El mapa mental del projecte
  • Les maquetes
  • L’activitat de síntesi

mapa mental del projecte

PRODUCTE FINAL

La intenció educativa del projecte “Com és que hem de cuidar les abelles?” era que l’alumnat conegués la funció pol·linitzadora de les abelles i sensibilitzar als nois i noies de la vital importància d’aquests insectes en la producció d’aliments.

El nostre objectiu també era esbrinar fins a quin punt l’existència o no de les abelles modifica el nostre entorn.

L’acció final es va dur a terme a diferents nivells:

  • A nivell individual: l’alumnat va representar en volum un tipus d’abella intentant reproduir tot allò que havien après sobre la seva morfologia.
  • A nivell grupal: l’alumnat va elaborar unes maquetes representant l’ecosistema de les abelles i les relacions que s’estableixen. Les abelles que van crear individualment, van formar part d’aquest treball.

Una exposició oral posterior a la resta de grups explicant cada maqueta va ser una evidència d’aprenentatge. D’aquesta manera es va regular també el procés d’aprenentatge.

A més, cada grup cooperatiu de treball va elaborar unes presentacions digitals sobre cadascun dels temes del projecte, que van acabar exposant oralment a l’alumnat de tercer curs, vist que en el seu projecte treballaven la pol·linització de les plantes.

 

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE “Com és que diuen que hem de protegir les abelles?”

Vam realitzar el projecte sobre aquest ésser viu arrel de la formació que vam rebre a l’escola,  per part de la formadora Teresa Pigrau, sobre el treball per projectes a partir del model d’ésser viu aplicat a animals i plantes.

Un cop teníem clar el tema que volíem treballar, tot l’equip de mestres que intervenia en el projecte va dissenyar preguntes per incentivar processos d’investigació, que suposen cercar, seleccionar i interpretar informació a través de fonts diverses, formular nous dubtes i noves preguntes i establir relacions amb altres problemes. D’aquesta manera, ens vam asegurar activar la comunicació, el diàleg i la discussió en petit i gran grup per construir coneixement de forma compartida.

Guió anàlisi

model sistèmic

Quina ha estat la gestió de l’aula?

El projecte “Com és que diuen que hem de protegir les abelles?” s’ha portat a terme a partir de la metodologia de l’aprenentatge cooperatiu (grups heterogenis amb els rols de controlador del temps, del soroll, portaveu i coordinador/a).

Cada grup de treball es va identificar amb el nom científic d’una planta mel·lífera. A partir d’aquí, cada grup va investigar quin era el nom comú de la planta i el temps de floració. Tot seguit, es va fer una posada en comú de la recerca d’informació i sobre el concepte PLANTA MEL·LÍFERA i l’alumnat es va adonar de la importància de les abelles per les plantes.

La major part de les activitats es van portar a terme a partir d’una metodologia basada en el descobriment guiat. Cada membre del grup cooperatiu va aportar les seves idees a la resta i amb la participació de cada integrant van donar resposta a les preguntes del projecte. El paper de la mestra va estar en tot moment el d’orientar,guiar, reconduir i supervisar l’alumnat en la recerca de les seves investigacions i descobriments.

Quan cada grup acabava la tasca a realitzar, cada portaveu exposava els seus descobriments a la resta de grups. Es van aprofitar els errors i els dubtes per aprendre millor i, finalment després d’una reflexió conjunta, es va elaborar una resposta final a l’activitat proposada.

 

 

Com és que diuen que hem de protegir les abelles?

El projecte interdisciplinari  “Com és que diuen que hem de protegir les abelles?” està adreçat a l’alumnat de 5è de primària. Aquest projecte s’ha portat a terme al segon trimestre i ha tingut una durada de 3 setmanes. El tema s’ha treballat de manera transversal a partir de totes les àrees d’aprenentatge.

L’objectiu principal era conèixer millor a les abelles i d’aquesta manera ampliar els límits de la percepció de l’alumnat, és a dir, intentar canviar la mirada que tenen els nois i noies cap a aquests éssers vius. En general, hi ha desconeixement i un sentiment de por cap a elles, atès que són insectes que piquen quan es troben en perill o amenaça. La canalla acostuma a sortir corrents quan les senten a prop i la realitat és que les abelles són unes grans desconegudes, aquests insectes no només proporcionen productes com la mel, són una peça vital dins els nostre ecosistema pel manteniment de la biodiversitat i producció d’aliments.

El projecte es va presentar a l’alumnat en un context real d’aprenentatge:

 “La Mariona és una nena d’11 anys, que durant l’estiu passat va estar al mas del seu avi, que es situa al Perelló. L’avi, ha treballat durant tota la seva vida els conreus, però ara que els seus  70 anys no li permeten fer massa esforç, es dedica a l’apicultura, perquè des de ben petit li ha fascinat la vida de les abelles.

La Mariona va poder gaudir de prop de com es crien les abelles i va viure com una aventura posar-se el vestit d’apicultor del seu avi i anar al camp a descobrir com feinegen les abelles.

Malgrat tot, la Mariona nota a l’avi preocupat perquè les abelles es troben en perill d’extinció i entre les principals causes de la seva desaparició es troba l’acció humana”.

 L’alumnat va reflexionar, de manera cooperativa, sobre la pregunta:

Què podria passar si les abelles desapareguessin definitivament o no n’hi haguessin prou? 

 

L’ESCOLA MIQUEL MARTÍ I POL

L’escola Miquel Martí i Pol de Viladecans és una escola oberta i per a tothom. La mirem des de la seva globalitat, per això distribuïm  els recursos, tant materials com humans, des de l’equitat.

El valor que aporta el recurs de suport a l’educació especial del centre ens ajuda a consolidar mecanismes d’atenció a la diversitat per assegurar-nos l’èxit educatiu de tothom.

“La inclusió és un procés sense fi que cerca maneres més eficaces de respondre a la diversitat present en l’alumnat”

Les tasques d’atenció a la diversitat es desenvolupen dins l’entorn habitual dels grups de referència, incorporant els recursos i materials facilitadors de l’aprenentatge.

Entenem l’educació inclusiva emmarcada en una societat digital, que implica necessàriament tenir en compte la inclusió digital.

Treballem al voltant de dos àmbits:

  • Accessibilitat als recursos educatius digitals.
  • Ús d’eines digitals al servei de l’escola inclusiva.

La detecció de les necessitats dels/ de les nostres alumnes és un constant. La figura del tutor/a és present al llarg de la jornada escolar i durant un temps considerable d’atenció al propi grup classe, la qual cosa permet conèixer l’alumnat i fer un seguiment prou acurat del seu procés d’aprenentatge, obert, flexible i personalitzat.

La nostra línia pedagògica està fonamentada en una estructuració cooperativa de l’aprenentatge – on el protagonista és el/ la nen/a – que permet al nostre alumnat, aprendre més coses i aprendre-les millor. El/la mestre/a és la persona que guia, orienta, supervisa i recondueix tot aquest procés.

Els nous entorns d’aprenentatge que hem dissenyat i estem implementant a la nostra escola, estan centrats en tres dimensions:

  • Ambiental: centrada en el benestar de l’alumnat.
  • Pedagògica: centrada en els principis d’aprenentatge basats en la recerca científica.
  • Digital: centrada en l’aprenentatge i la presència  transparent i ubiqua de les eines i entorns digitals.

La metodologia emprada, l’organització dels grups de l’alumnat, la visió que tenim de l’avaluació com a procés de millora i la participació activa de la comunitat educativa ens garanteixen l’èxit educatiu.