Planificació dels projectes de l’INS Gabriela Mistral

A l’institut Gabriela Mistral vam iniciar-nos amb una formació de metodologies cooperatives fa cinc anys, formació interna que ens va permetre identificar diverses metodologies cooperatives. Durant aquest curs hem tornat a fer una formació interna de centre FIC donat que una part important del nostre claustre és nou.

El curs passat, per decisió del claustre, vam adherir-nos a la plataforma d’Escola Nova 21 i també vam implementar el primer projecte globalitzat amb un horari fix per a la seva realització.

El treball per projectes no és una novetat en el nostre centre: tenim una trajectòria que ens identifica en aquesta línia de treball, tot i que es realitzaven en les diferents hores de matèria. També dissenyem projectes de centre en moments determinats del curs, com són els tallers que l’alumnat de batxillerat realitza als alumnes d’ESO en la Jornada d’Educació en Valors, entre molts d’altres.

El salt més significatiu s’ha realitzat en el moment que el curs passat vam establir un espai comú del treball per projectes de 6 hores fixes a l’horari de l’alumnat.

El curs 2016-17 vam realitzar un primer projecte a 1r d’ESO durant el segon trimestre. Va ser un projecte que es va coordinar inicialment amb professorat d’experimentals, ciències socials i visual i plàstica però amb la idea que no es vinculés directament amb les matèries, sinó que tingués un sentit global d’aprenentatge i procurant que l’alumnat pogués potenciar la seva creativitat. El resultat va ser molt satisfactori i, aprenent dels nostres errors, vam implementar l’experiència a 1r i 2n d’ESO. Actualment hem realitzat dos projectes globalitzats a cada nivell.

El proper curs seran tots els nivells de l’ESO els que participaran d’aquestes estratègies d’aprenentatge.

Actualment estem valorant els possibles projectes que es portaran a termini durant el curs 2018-19, als cursos superiors de l’ESO, i els nous projectes per als cursos inicials de l’ESO.

Les característiques comunes dels nostres projectes globalitzats són que partim d’una pregunta o situació motivadora i a partir d’aquest primer moment, són els alumnes, distribuïts en grups cooperatius, els que realitzen la seva cerca i indagació de l’aprenentatge.

Tot el procés d’aprenentatge finalitza amb una presentació de resultats a la resta de companys/es i a les famílies, que estan convidades a veure el resultat de les indagacions d’aprenentatge.

METODOLOGIA I IMPLEMENTACIÓ

ACTIVITATS DE DIFERENTS ÀMBITS

  • El treball de “Junts contra la por” de l’info K ens porta a diferenciar conceptes que els alumnes han extret del video i que no acaben de tenir clar.

Àrab    musulmans

Terrorisme       Islam     Estat islàmic

  • La paraula Islam ens durà a conèixer i a identificar  les principals religions. Analitzem que tenen en comú i que les diferencia. Fem una taula multi entrada de les cinc religions majoritàries. Primer en petit grup i després posada en comú amb gran grup.

 

  • Lectura comprensiva de Tahar Ben Jelloun “El racisme explicat a la meva filla”
  • El nom de Tahar ben Jelloun escrit en àrab els motiva a aprendre l’ abecedari i conèixer els grafismes de la llengua semítica.
  • ENIGMA…1212 ENS HAN VENÇUT!!!La màquina del temps que tenim a l’escola per treballar l’eix transversal d’aquest curs va treure un enigma, amb “1212 ens han vençut i una paraula en àrab”.La paraula escrita en àrab és descodificada i endevinen que significa Al-Àndalus. La data de l’ enigma ens dura a  identificar-nos com  musulmans vençuts a la Batalla de les Naves de Tolosa l’ any 1212. Per tant som musulmans.
  • Ens situem a la historia.

Cartografia Al·Àndalus

  • Conquesta musulmana, elaborant mapes de diferents moments, veient els protagonistes, dates i fets importants…
  • Etapes polítiques (emirat, califat, taifes, nazarites…)

Triem el nom de la classe i la mascota

  • Triem el nom de la classe (almohades i bereberes)
  • Qui som, quan hem arribat, com som, quin llegat deixem…
  • Cerca d’informació i elaboració d’un perfil.
  • Creació de la mascota de la classe

INTRODUCCIÓ A L’ÀMBIT ARQUITECTÒNIC

  • Disseny d’una rajola andalusí, respectant els cànons marcats i les formes geomètriques pròpies de la època.
  • Disseny d’una porta d’estil andalusí amb les rajoles elaborades a classe.Elaboració plàstica de l’eix cronològic de l’aula
    • Treballem l’escala (cm=anys) i fem les etapes polítiques en diferents colors.
    • Situem les autoritats político-religioses, la capital, fets importants, llegat artístic
    • Treballem numeració romana, i posem els segles a l’eix.
    • Treballem l’àmbit matemàtic, de medi social i el plàstic.

Societat Al-Àndalus

    • Conèixer els diferents estaments segons la religió i la classe social.
    • Relació religiosa entre conquistadors i conquerits (conversions)
    • Rols de cada sector dins la política, economia… (oficis)
    • Construcció d’un personatge a partir del seu rol social (els meus relats)

Berenar Al-Àndalus: La chubarquía

Planificació del projecte “LES PLANTES AROMÀTIQUES”

A l’hora de fer el plantejament de projecte el grup impulsor va decidir crear un mapa conceptual dels conceptes que creia que podien interessar als alumnes i que ens agradaria treballar amb els infants. Aquests són:

  • Què necessiten les plantes per viure?
  • Les plantes poden curar?
  • Quin ús tenen les plantes aromàtiques a la nostra vida?
  • Quines són les plantes aromàtiques del nostre entorn?
  • Quins usos li hem donat a les plantes aromàtiques?

Es contempla la possibilitat que no es donin tots aquests temes i en canvi, puguin sorgir d’altres que no s’han previst.

La primera activitat que es farà amb els alumnes és “ Què sabem?” i després “Què volem saber” per així desenvolupar el guió de treball. Aquesta informació es recollirà en un mural que es penjarà al vestíbul de cicle inicial.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Robòtica i lectoescriptura, incompatiles?

La robòtica ens ha ajudat a desenvolupar les competències de l’àmbit lingüístic. A cicle infantil i a inicial hem fet ús dels Blue-bots per treballar aspectes com la seqüenciació, la lateralitat, la noció espacial… ara bé, perquè no aprofitar aquest recurs tant enriquidor per treballar altres continguts?

A 1r treballem la comprensió lectora i l’ortografia per mitjà d’activitats com ara: l’associació de paraules molt curtes amb imatges. Aprofitant que disposem de Blue-bots a l’escola, vam creure que podria ser molt interessant utilitzar-los per incidir en aquests aspectes lingüístics.

Com podeu observar a la imatge, la tasca es realitza a sobre d’una quadrícula. Els alumnes, després de llegir la paraula, han de donar al Blue-Bot les ordres clares per tal de conduir-lo fins la imatge que li correspon. L’avantatge d’aquesta activitat és que, poc a poc, pots anar proposant reptes als alumnes: arribar a més d’una imatge, plantejar diferents rutes per arribar-hi, afegir obstacles dins la quadrícula, etc.

Creiem que aquesta experiència d’aprenentatge ens permet que la pràctica sigui molt més estimulant i motivadora pels nostres alumnes.

La robòtica i la lectoescriptura NO són incompatibles.

FEM XARXES DE RELACIONS

Dins del treball per projectes, els nens i nenes de cicle inicial realitzen les xarxes de relacions.

Què són les xarxes de relacions? Es tracta d’anar donant rellevància a les paraules clau que van apareixent en el camí de l’aprenentatge i com es relacionen aquestes entre sí.
Com ho fan els nens i nenes? Inicialment en el gran grup, van apareixent les paraules clau i es fa una posada en comú d’aquestes, contrastant si tenen prou rellevància o no com per formar part de la xarxa. Un cop es tenen les paraules, en petit grup, i a mode d’esborrany, es va decidint com les organitzen i amb quin sentit. Posteriorment es fa una posada en comú de com pensen relacionar els conceptes i s’acaba generant una xarxa general.

Explicar la xarxa i tenir-la visualment present els facilita la comprensió i recordar allò que han treballat.

1. Triem paraules clau

Amb aquesta activitat s’intenta millorar el treball en equip i veure que de les aportacions dels altres podem treure un gran profit.
La xarxa de relacions serveix per vincular els conceptes, però considereu que pot servir per establir una xarxa de relacions socials entre iguals?

2. Classifiquem les paraules

3. Establim les relacions

4. Cada grup planteja com explicarà la xarxa

5. Presentem la nostra xarxa de relacions a la resta de grups

6. Establim una xarxa general per a la classe amb les idees comunes de tots

QUAN POSEM EN MARXA ELS DIFERENTS ROLS, L’EQUIP CAMINA

“Jo dibuixo molt bé”, “Sé escriure i amb bona lletra”, “M’agrada molt llegir”, “Sóc genial amb la tablet i l’ordinador”… són algunes de les frases que escoltem dins l’aula a cicle inicial.

És aleshores quan plantegem que si treballem en equip, la suma de tots els nostres punts forts fan que assolim integralment l’objectiu plantejat.

Durant una tasca en equip, cada alumne pot desenvolupar una funció en concret: portaveu (per exposar en públic o comunicar als altres), il·lustrador/a (per fer representacions, dibuixos, esquemes…), fotògraf/a (que documenti amb fotografia o en faci recerca fotogràfica), cercador/a d’informació (que busqui informació de diferents fonts per obtenir respostes), editor/a (que pugui redactar, confegir…) tot depenent del que es necessiti en cada activitat específica. Aquests hàbits interpersonals que els alumnes van construint permeten treballar d’una manera plenament competencial.

Hem trobat que cadascú pot demostrar el seu potencial, sense sentir-se exclòs ni avorrit. A més a més, tothom forma part de manera igualitària dins l’equip i en la confecció de la tasca, sabent que gràcies al seu granet de sorra el que estan construint és possible.

Considereu que Teresa de Calcuta tenia raó en aquesta frase? :”Jo faig el que vostè no pot, i vostè fa el que jo no puc. Junts podem fer grans coses.”

FEM DE LA CLASSE…UNA MEDINA

PRODUCTE FINAL

Demanem als altres cursos del centre que realitzin una visita guida per una ciutat musulmana (decorarem l’aula com una medina), fent coneixer als altres alumnes del centre allò que hem après al llarg de la unitat.

La visita comporta el muntatge d’escenes teatrals que animaran cada sector de la medina que hem anat construint al llarg del treball.

La publicitat de l’ event requerirà confeccionar unes guies pels alumnes visitants; Els grups classe veuen que el tríptic ha de ser atractiu a fi de provocar l’interés dels alumnes visitants.

Les guies s’ escriuen en les tres llengües que fem servir al centre. Treball conjunt entre tutors i la especialista de llengüa estrangera.

 

Presentació del tema de l’eix transversal “La Sireneta”

Prèviament a la implementació del projecte, es va fer la presentació de l’eix transversal a partir d’activitats engrescadores, converses… Així vam descobrir conjuntament el conte i el tema que ens acompanyaria fins el dia del carnestoltes.

Els alumnes van rebre  una capsa motivadora amb sis pistes. Amb aquestes van haver d’esbrinar que el conte que es treballaria: era “La Sireneta”. En aquesta capsa vam trobar:

  • Pista 1: un mapa de Dinamarca.
  • Pista 2: un pop i un tritó.
  • Pista 3: una frase del conte.
  • Pista 4: petxines,sorra i una estrella mar.
  • Pista 5: a cicle mitjà i superior un  fragment del conte i a infantil i cicle inicial, un trencaclosques.
  • Pista 6: i un mapa del tresor.

Dins del tresor vàrem trobar contes, la biografia de l’Andersen, un conte plastificat de l’Andersen i Disney, contes de diferents editorials i de les dues versions (Disney i Andersen) i una ampolla on vam trobar l’endevinalla del personatge del que aniríem disfressats al carnestoltes.

 

 

A partir d’aquest bagul es va iniciar una conversa per esbrinar els coneixements previs dels alumnes en relació al conte, l’autor, el món de les sirenes….

 

Els dies següents i per cursos vam llegir en gran grup i de manera individual els contes mirant les il·lustracions, comparant els finals i els contes amb l’original. També vam visionar la pel·lícula.

Aquest va ser el punt de partida per a la implementació dels tallers.

Us deixem l’enllaç per si voleu veure unes quantes fotografies!

Fotos presentació de l’eix transversal

Metodologia emprada

La metodologia a seguir en el projecte “Salvem el zoo” és activa que parteix dels interessos dels alumnes malgrat que els mestres que participem d’ell ens hem coordinat per construir conjuntament una xarxa de conceptes que preveiem que ens poden interessar treballar amb els infants. És una primera reflexió que ens pot ser útil per guiar-nos al llarg del projecte. Simplement és una recollida d’idees, no un camí tancat que ens obliga a treballar uns conceptes concrets.
El projecte es presenta de forma conjunta a tota l’educació infantil amb l’arribada d’una carta del Director del Zoo de Barcelona on se’ns demana ajuda en la construcció del nou Zoo.

Es realitza una presentació conjunta amb els tres nivells on es reparteix la tasca per cada aula. En una conversa col·lectiva amb els infants de cada grup fem una pluja d’idees dels coneixements que tenim sobre la pregunta plantejada: P-3 sobre els animals de granja, P-4 animals aquàtics i P-5 animals salvatges. Aquestes idees es recullen en un mural. És molt important partir dels coneixements previs dels infants per poder seguir construint coneixement sobre una base sòlida.

A continuació en format de treball cooperatiu , tècnica 2,4 (a P.-4 i P-5) fem un recull d’idees del que volem descobrir, dels dubtes que tenim i volem resoldre, del que creiem que hem d’investigar…

En aquest punt es comença a buscar informació per resoldre els reptes plantejats. Durant la primera fase els alumnes recopilen les informacions necessàries per a la resolució del problema o tasca plantejada. Utilitzem diferents fonts d’informació: internet, llibres tècnics, revistes especialitzades, manuals, pel·lícules de vídeo, etc… També preguntem a la família, altres persones, busquem experts que ens puguin respondre les nostres preguntes…

La fase de planificació es caracteritza per l’elaboració del pla de treball, l’estructuració del procediment metodològic i la planificació dels instruments i mitjans de treball. Aquesta planificació es construeix conjuntament i és orientativa, s’anirà adaptant contínuament segons les necessitats que es detectin. Els membres del grup han de decidir conjuntament quines estratègies desitgen seguir i en quin ordre.

Cal tenir en compte que el projecte pretendrà anar encaminant a fer la maqueta del nou zoo que és el producte final. Per tal de poder arribar a realitzar aquesta maqueta haurem d’anar responent i descobrint les altres preguntes que ens hem plantejat. Aquestes preguntes s’aniran entrellaçant entre elles i ens aniran aportant informació que necessitarem per poder resoldre el nostre repte i crear una xarxa de coneixements