La crisis redujo las emisiones de dióxido de carbono

Un estudio efectuado por expertos en clima del Global Carbon Project (GCP) y publicado por la revista Nature Geoscience revela que las emisiones de dióxido de carbono (CO2) por combustión de energías fósiles (petróleo, gas, carbón) aumentarán en más de un 3% en 2010 si las previsiones de crecimiento económico del 4,8% se confirman.

El análisis también muestra que en 2009 las emisiones de CO2 experimentaron una bajada de un 1,3% respecto al año anterior, situándose en 30.800 millones de toneladas. Sin embargo, esta reducción fue menor de lo previsto debido a que las grandes economías emergentes, como China e India, crecieron a pesar de la crisis financiera. China consolidó así su posición de primer emisor mundial de CO2 (24%) a partir de la utilización de energías fósiles, mientras Estados Unidos se mantuvo en el segundo puesto con un 17% del total.
(continua llegint…)

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Ciències per al món contemporani | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Leer modifica tu cerebro

Aprender a leer, un fenómeno muy reciente como para haber influido en la evolución genética, tiene un impacto importante sobre el cerebro, que se adapta y utiliza, con independencia de la edad de alfabetización, regiones cerebrales destinadas a otras funciones.

No hay un sistema cerebral innato especializado en la lectura, tenemos que hacer bricolaje, utilizar sistemas que ya existen”, explica Laurent Cohen, investigador del Instituto Nacional de la Salud y de la Investigación Médica de Francia (INSERM) y uno de los responsables del estudio, publicado por la revista Science. Usando Resonancia Magnética, los investigadores midieron la actividad cerebral de 63 adultos voluntarios con diferentes índices de alfabetización: 10 analfabetos, 22 personas alfabetizadas en edad adulta y 31 personas escolarizadas desde la infancia. La investigación se realizó en Portugal y Brasil, países en los que hasta hace unas décadas, era relativamente frecuente que los niños no fueran escolarizados.
(llegeix més…)

Publicat dins de Biologia | Deixa un comentari

Esllavissada translacional espectacular

Una esllavissada translacional espectaular ha tingut lloc a Itàlia. De fet, es veu com una muntanya llisca pendent avall a prop d’unes cases. És material tou. No se’n saben els detalls, però el vídeo és molt gràfic.

Já Viram Desmoronar uma Montanha?

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Geologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Arrenca la cimera del Clima de Cancún

indigenes-bolivians-cimera-clima-cancun_araima20101128_0109_16Si la cimera no aconsegueix un pacte eficient per reduir seriosament les emissions de CO2, l’escalfament global podria afectar centenars de milions de persones que viuen en les àrees més pobres del món i hi ha un gran perill que puguin els nivells del mar, la sequera i la fam.Els experts i les ONGs alerten els delegats a la conferència de la urgència d’arribar a un compromís.Les decisions de la cimera de l’any passat a Copenhagen no va ser suficient ni tant sols per assolir la meitat dels objectius per mantenir l’escalfament a 2 graus centígrads en 100 anys. Si continuem com fins ara, diuen els científics, les temperatures pujaran entre 3 i 4 graus.

Publicat dins de Biologia, Ciències per al món contemporani | Etiquetat com a | Deixa un comentari

El trànsit aeri vist des de l’espai

El blog Dot Earth del New York Times recull vídeos d’animacions fetes a partir de les dades de trànsit aeri durant 24 hores als Estats Units i a nivell mundial. És especialment impressionant veure com flueixen els vols segons les hores del dia.És una manera sorprenent de veure l’empremta humana al planeta; jutgeu-ho vosaltres mateixos.Si voleu veure més gràfics de l’estil del primer vídeo, Aaron Koblin n’és l’autor. Un altre que també dóna vida a dades estàtiques és Adam Nieman, que representa xifres amb volums esfèrics

Publicat dins de Física | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Com fotografiar una bomba atòmica

Aquesta galeria del New York Times mostra 23 imatges espectaculars dels centenars de proves nuclears que va fer l’exèrcit dels Estats Units entre el 1945 i el 1962. Les fotografies provenen del llibre How to Photograph an Atomic Bomb (Com fotografiar una bomba atòmica), de Peter Kuran. Les podeu mirar mentre escolteu els comentaris de George Yoshitake, un dels pocs càmeres vius dels que van capturar aquestes armes destructives en plena acció.

Publicat dins de Física | Deixa un comentari

Milions de píxels

2635998005_17c58686192La tecnologia permet fer centenars de fotografies alhora i crear, amb totes elles juntes, vistes panoràmiques gegants i ampliables fins al més mínim detall. La ciència se n’ha aprofitat, és clar, per estudiar des d’organismes microscòpics fins a afloraments volcànics. Aquests en són exemples recents.La visió microscòpica també s’ha desenvolupat tant que ara les imatges d’organismes o materials tenen tanta qualitat i bellesa que alguns científics estan flirtejant amb l’art. Més imatges aquí.

Publicat dins de Física | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Una teoria darwiniana de la bellesa

Les coses que anomenem boniques són del tot variades. Què tenen en comú? O en altres paraules, què és la bellesa? I com podem explicar l’evolució del nostre gust estètic?En aquest curiós i educatiu vídeo, l’animador Andrew Park ha col·laborat amb Denis Dutton, filòsof nord-americà, per il·lustrar els arguments d’aquest sobre la bellesa, com recull el Guardian. Dutton diu que les coses boniques del món (l’art, la música, la literatura) estan al nucli de la naturalesa humana i s’expliquen amb la teoria de l’evolució de Darwin.

Denis Dutton: A Darwinian theory of beauty

Publicat dins de Biologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Un macroprojecte científic espanyol produirà tomàquets amb més aroma i sabor

Tindran, per fi, els tomàquets gust de tomàquet?

Tindran, per fi, els tomàquets gust de tomàquet?

Un macroprojecte espanyol, en el qual participen diversos grups d’investigació, universitats i empreses, generarà noves varietats de tomàquets amb més gust i olor. El projecte vol produir tomàquets dotats de propietats més saludables, és a dir, més rics en sucres, àcids orgànics i vitamina C. El pressupost de la iniciativa, anomenada Calitom 2010-2015, és de gairebé 2,5 milions d’euros, dels quals una mica més del 20% procedeixen del programa InnoCash, impulsat per la Fundació Genoma Espanya, institució que depèn del Ministeri de Ciència i Innovació.
En el projecte hi participen, entre altres institucions, l’Institut de Biologia Mol·lecular i Cel·lular de les Plantes (IBMP-CSIC), l’estació experimental La Mayora (EELM-SCIS), la Universitat d’Almeria (UAL), i l’empresa de llavors Zeta seeds, així com diverses empreses productores.

L’objectiu d’aquest projecte científic és produir varietats millorades dels tipus de tomàquets més demanats, els tomàquets pera o cherry. Fins aquest moment, la investigació en el sector del tomàquet s’havia centrat especialment en la millora des del punt de vista de la producció, però no tant des del consumidor. Fins ara, s’havien generat tomàquets més grossos, vistosos, duradors en el temps i resistents als patògens, però bàsicament insípids.

Segons els experts, reforçar el gust dels tomàquets és complicat d’aconseguir, ja que el procés involucra molts gens i tècniques complexes. Antonio Granell, de l’Institut de Biologia Mol·lecular i Cel·lular de les Plantes, ha recordat que el sabor del tomàquet es vincula sobretot als continguts de sucre i àcids, i a la relació entre ells, així que una part important de la investigació se centrarà en els aspectes del genoma associats que hi estan associats.

(Continua llegint la notícia…)

Publicat dins de Biologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Unas ‘catedrales’ hidráulicas

moli_salt_benillobaLa escasez de agua ha agudizado el ingenio y la técnica para su máximo aprovechamiento desde tiempos remotos en las comarcas de Alicante, que atesora más de 1.200 monumentos hidráulicos: presas, azudes, norias, aljibes, acequias o embalses.Ahora la arquitecta y doctora en geografía Ágata Marquiegui, bajo la tutela del geógrafo Antonio Gil Olcina, ex rector de la Universidad de Alicante, ha catalogado, por primera vez y tras ocho años de trabajo, todo este patrimonio. “Son unas catedrales hidráulicas y me extraña que no sean declaradas Patrimonio de la Humanidad”, confesó Gil Olcina durante la presentación de estos dos volúmenes que recogen detallada información de estas construcciones “únicas y excepcionales”. Para Olcina el conjunto de la presa de Tibi, construida en 1593 y en servicio en la actualidad, y los embalses de Elche y de Relleu, del siglo XVII y XVIII, “no tienen parangón a nivel mundial”. Son obras de ingeniería singulares que “difícilmente podemos proteger si no las conocemos”, agregó Marquiegui, quien con el inventario El patrimonio hidráulico de la provincia de Alicante. Catálogo ilustrado de mildoscientas obras y actuaciones, pretender poner a disposición de los Ayuntamientos “un instrumento útil para valorarlas y evitar su derribo”. (continua llegint l’article…)

Publicat dins de Biologia, Geologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari