«Les variants de l’enciclopèdia reflecteixen les seves societats», diu l’autor.
La Viquipèdia s’ha convertit en una web tan ubiqua, tan important, tan citada i enllaçada, que els estudis sobre l’enciclopèdia virtual estan a prop de convertir-se en una disciplina independent. La mare de tots els treballs és el que va publicar el 2005 la revista Nature, que confrontava els articles científics de la Viquipèdia i la Britannica per concloure que la primera no era gaire menys rigorosa que la segona, però després hi ha hagut comparacions entre la Viquipèdia i la Brockhaus germànica (va guanyar la Viquipèdia), tesis sobre els paràmetres per avaluar la qualitat dels seus articles, estudis sobre si ha de ser una eina periodística, sobre com hi queden retratats els filòsofs respecte a altres fonts tradicionals o sobre si és o no un lloc fiable per informar-se sobre el càncer. Ahir se’n va presentar un de nou. Diu que la versió espanyola de la Viquipèdia és més imprecisa i farragosa que l’alemanya i l’anglesa.
Manuel Arias Maldonado, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Màlaga, ha comparat centenars d’entrades en les tres variants de l’enciclopèdia feta per i per a internautes. Tal com ell ho veu, no hi ha color. «Espanya i Llatinoamèrica estan subdesenvolupades culturalment i tecnològicament respecte a Alemanya i el món anglosaxó. Això explica que la versió espanyola tingui molts menys articles que l’anglesa o germànica –va dir ahir Arias per telèfon–. Les versions de la Viquipèdia són un reflex de les societats que les porten a terme». I, per tant, la Viquipèdia en espanyol és imprecisa i confusa perquè els hispanoparlants són confusos i imprecisos.