Entre el 4 i el 8 de maig, sis bombes d’una tona d’explosius van esclatar sota terra en una línia imaginària de 350 quilòmetres entre les serralades de l’Atles i el Sàhara septentrional, al Marroc. Més de 900 estacions sísmiques repartides en una línia encara més llarga, d’uns 700 quilòmetres, van auscultar com reaccionava la terra.
«Per a l’escorça terrestre van ser poc més que pessigolles», explica Ramon Carbonell, investigador de l’Institut Jaume Almera, del CSIC, que coordina, juntament amb Antonio Teixell, de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’experiment Seismic Imaging of Morrocan Atlas (SIMA). «Les dades que s’obtenen corresponen a un terratrèmol de magnitud un», però són suficients per recollir la informació necessària per dibuixar un mapa detallat del subsòl.
EL MISTERI DE L’ATLES / El gran objectiu de l’experiment, un dels més grans d’aquest tipus portat a terme fins ara al món, és desentranyar el misteriós origen de la serralada de l’Atles, que té uns cims que arriben als 4.000 metres. «Les serralades se solen trobar on dues plaques xoquen i arruguen l’escorça terrestre –diu Teixell–, però l’Atles no té res d’això per sota». Els interessos locals també van contribuir a impulsar l’assaig. El Marroc, que el 1960 va perdre milers de vides al terratrèmol d’Agadir, està desenvolupant en l’actualitat la seva política antisísmica. Les empreses de fosfats i petroli que operen al país també volen tenir una idea més clara de l’estructura del subsòl.