Casos Pràctics. Les Guàrdies

Analitza el següent cas i fes una proposta  a aquesta companya

El cas que jo voldria que m’ajudéssiu a entomar és el de les guàrdies de secundària. Us situo.

Em toca anar a fer una guàrdia d’un docent absent a un grup que no tinc jo. Ens coneixem de vista només. Tu els portes les tasques encomanades pel professor absent. Arribes a classe i et trobes:

  • primer, que t’ignoren.
  • després, (en general) es neguen a fer les tasques que ha demanat el professor absent (diuen que ja les faran a casa).
  • et demanen fer servir el mòbil, o escoltar música (només es pot fer servir a l’hora de l’esbarjo).
  • et demanen canviar-se de lloc.
  • alguns et demanen per anar al lavabo (només s’hi pot anar a l’hora del pati).
  • xerren, criden, juguen, alguns es barallen, s’aixequen… has d’estar posant ordre durant tota l’hora.
  • no reconeixen la teva autoritat (en realitat, no ets el seu profe).

Us he de dir que sí que els pots sancionar amb una incidència o un informe escrit o fer algú fora de classe o… però la situació sol ser tan tensa i tan estressant! I si els sanciones, s’enfaden amb tu! I alguns munten un sidral! (algun cas extrem).

També us he de dir que no totes les guàrdies són així, però el que em preocupen són aquests tipus de guàrdies que us descric.

Moltes gràcies d’antuvi a tothom!

Mal comportament dels alumnes o ineficaç gestió de l’aula?

Analitza el següent cas i intenta proposar alguna solució al Martí.

A l’institut on dono classes durant tot aquest curs, el problema fonamental que estic tenint amb quatre dels cinc grups que porto és el mal comportament que tenen els alumnes. M’agradaria poder resoldre’l, pel bé de tot l’alumnat que m’ha estat confiat i pel meu propi bé, però reconec que encara no me’n surto i no sé si a aquestes alçades de curs encara sóc a temps per aconseguir-ho.

Per culpa de la qüestió de la gestió d’aula, enguany estic passant una avaluació interna de centre, extraordinària, no prevista. I tinc sort que, en aquest aspecte concret, la Direcció del centre, en veure que jo el curs passat vaig superar positivament l’avaluació d’Inspecció corresponent al meu primer nomenament com a interí per tot un any acadèmic, va decidir fer-me confiança i no posar en marxa cap procediment sancionador contra mi.

En general, tinc molts alumnes que habitualment no fan cas de les indicacions del professor i se’ls ha d’avisar diverses vegades perquè a l’aula es comportin com s’espera d’ells. Això suposa tenir moltes interrupcions de tota mena (parlar amb els companys, aixecar-se per llençar papers a la paperera quan els ve de gust, fer una altra assignatura que no toca durant aquella hora de classe, menjar xiclet, utilitzar el telèfon mòbil, escoltar música amb els auriculars, etc…) que fan més lentes les explicacions del temari a l’aula i fa que fins i tot els que tenen ganes d’aprendre s’acabin avorrint.

Durant el primer trimestre, reconec que vaig posar molt d’esforç i temps en intentar corregir aquestes actituds no apropiades de l’alumnat. Com que era usual que no fessin cas de les meves instruccions, això es va traduir en fulls d’incidències. Però això em va comportar dos problemes: d’una banda, a Direcció no va agradar el fet que, en acabar el primer trimestre, jo fos el “campió” de fulls d’incidències de tot el claustre de professors; de l’altra, van arribar queixes a Direcció per part de pares i mares d’alumnes (suposadament els que tenen interès per aprendre) dient que “a la classe del Martí no es pot fer classe“.

Durant el segon i el tercer trimestre, el comportament dolent de molts alumnes ha continuat existint (i fins i tot hi ha hagut alguns estudiants que m’han comentat que s’alegraran si a partir del proper mes de setembre em destinen a un altre centre). Per la meva banda, continuo utilitzant el diàleg com a primera eina per resoldre els conflictes, però ara he diversificat les mesures que adopto per intentar resoldre’ls quan el diàleg fracassa: fer fora de l’aula per 5 – 10 minuts l’estudiant que molesta, per veure si es calma; enviar l’alumne a la sala d’expulsats però no omplir cap full d’incidències, perquè així aconsegueixo no tenir-lo a classe molestant i que no arribin a Direcció excessius fulls d’incidència de part meva; posar alguna nota a l’agenda dirigida als pares dels estudiants; deixar sense pati els alumnes alguna vegada; etc…

Malgrat tot, tinc la sensació que les coses continuen sense funcionar. Em fa la impressió que, sobretot els alumnes de 1r ESO que tinc, m’han perdut el respecte, si és que algun cop l’han tingut.

Des de Direcció del centre, amb l’objectiu que les sessions de classe amb mi a 1r ESO anessin millor, des de fa uns mesos m’han posat a dins de l’aula un professor extra per “reforçar” durant algunes hores a la setmana (aquest professor extra, en les hores en les quals m’ajuda, feia atencions individualitzades que ara fa una altra persona o no es fan). I, sí, l’ambient a l’aula ha millorat una mica, tot i que hi ha dies (i no pocs!) en què, malgrat la presència del professor de “reforç”, els estudiants continuen anant a la seva.

Però el que noto (i ho dic amb tristesa) és que, molts dels dies en què comparteixo aula amb el professor de “reforç”, si jo arribo abans que ell a l’aula, encara que jo comenci a donar instruccions a l’alumnat perquè vagin seient, callant, traient el llibre i la llibreta, etc…, no és fins que arriba el professor de “reforç” que fan cas. Talment em sembla com si passessin completament del que jo dic i amb l’altre professor reaccionessin correctament perquè li tenen “por”, “respecte”, … Aquesta és la meva situació. El cas que jo volia debatre.

Casos Pràctics. Callum

Mira el vídeo que trobaràs a continuació.

Aqui tens la transcripció i traducció del vídeo

Teacher:  Where do you think you’re going, Callum?

Professora: A on penses que vas, Callum?

Callum:  My pen don’t work, Miss. I just need to borrow a pen.

Callum: El meu boli no funciona senyoreta. Necessito demanar un boli

Teacher:  Hurry up and sit back down now. [Pause] Callum, I thought I told you to get back to your seat.

Professora: Donat pressa i seu ara mateix (Pausa). Callum, crec que t'he dit que tornis al teu lloc

Callum:  Keep your hair on, Miss. I’m just getting a pen.

Callum: Tranquila senyoreta. Només estic demanant un boligraf

Teacher:  But I thought you just got a pen, Callum.  Callum, where are you going now?

Professora: Pero pensava que ja tenies un boligraf, Callum. Callum, a on vas ara?

Callum:  The pen’s broken, Miss. I’m just getting a new one.

Callum: El boli esta trencat senyoreta. Necessito un de nou

Teacher:  Callum, I’ve had enough of this behaviour. Do you hear me?  You’ve just gone on too far. Now sit back down!

Professora: Callum, ja he tingut prou d'aquest comportament. M'has escoltat? Has anat massa lluny. Seu ara mateix!

Callum:  You’re mental.  I was just getting a pen. This is bollocks.

Callum: Estás boja! Només volia un boligraf. Quina gilipollada!

 

Un cop vist el vídeo, pensa en la forma d’actuar de la professora. Analitza quins canvis podria haver fet per tal de millorar la situació resultant tant pel professor, com per l’alumne com per la resta de la classe.

Inadaptació i conflictivitat

INADAPTACIÓ I CONFLICTIVITAT

Entendre el conflicte i la conducta inadaptada passa per entendre el significat i a la persona implicada, per això passa per entendre al nen difícil, a l’adolescent inadaptat, a l’adult inflexible, negligent…, és a dir conèixer els elements que influeixen en l’estructuració de la personalitat de l’individu i en el seu desenvolupament social.

En aquest apartat ens centrarem a conèixer alguns dels condicionants que poden produir inadaptació i conflictivitat.

Condicionants d’inadaptació i conflictivitat

Els condicionants més rellevant són:

  • Relacions en els primers anys de vida deficitàries i conflictives.
  • Figures d’inclinació (“apego”) inexistents o no disponibles (provocant inseguretat, desconfiança i retard en el desenvolupament cognitiu)
  • Inclinacions (“apegos”) desorganitzades, caòtics i d’evitació
  • Models i patrons de conducta disfuncionals
  • Episodis de maltractament i/o negligència
  • Privació i manques bàsiques, tant personals, emocionals, socials, materials
  • Ambients poc motivadors, fràgils, sense estímuls, contradictoris…
  • Contextos socials, familiars, educatius, tibants, estressants
  • Contextos aglutinants (no hi ha límits interns, però si límits rígids amb l’exterior; gran proximitat entre els membres, amb regles pròpies rígides; ambigüitat, coalicions, triangulacions…)
  • Contextos deslligats, no contenidors (aïllament social, falta de fronteres amb l’exterior, límits laxos, no hi ha sentit de pertinença, ni d’identificació amb el grup de convivència; no hi ha regles compartides, caos, el més important és la independència…)
  • Contextos sobreprotectors, preocupació exagerada impedint que es desenvolupin competències i autonomia
  • Contextos rígids, bloquejants, no admeten evolució i canvis
  • Contextos basats en l’anonimat, la solitud, la falta de suport
  • Contextos hipernormatizadors, hiperexigents (tendències depressives)
  • Contextos hiponormativizadores, sense exigències, sense límits, sense normes (tendència a sociopaties)
  • Desfasament entre els objectius i les expectatives que la societat exigeix i les possibilitats reals de l’individu
  • Desfasament entre els interessos i necessitats de l’individu i el que se li ofereix educativa i socialment
  • Respostes de vegades permissives i altres vegades excessivament estrictes
  • Càstigs amb absència de raonaments explicatius
  • Respostes no predibles o falta de resposta

TRETS D’INADAPTACIÓ

Els alumnes inadaptats, els “problemàtics”, en general són aquells infants i joves que no han pogut madurar i créixer en condicions adequades. Amb el seu comportament inadaptat provoquen en els altres respostes de rebot i/o arraconament i això pot provocar més marginalitat.

En general són infants i joves amb mancances afectives, amb experiències i expectatives socials de fracàs; relacionats amb entorns fràgils i mancats de límits clars; amb dificultats en les relacions interpersonals, com conseqüències de les seves vivències i del seu dèficit en els pensaments bàsics (causal, alternatiu, *conseqüèncial, de perspectiva, de mitjans-fins…)

CARACTERISTIQUES EN COMPORTAMENTS PROBLEMÀTICS

Els trets i característiques que podem observar en aquests joves amb problemes d’inadaptació i comportament conflictiu en les aules són:

  • dèficit en el desenvolupament de la sociabilització
  • dèficit en l’adopció de la perspectiva social (Selman)
  • dificultats en la reflexió sobre  sí mateix
  • dificultats en la internalització dels mecanismes de control
  • dificultats a assumir pautes, patrons morals i de comportament  interactiu adaptatiu
  • inseguretat en sí mateixos i en els altres
  • baixa autoestima i un baix autoconcepte
  • dèficit en el desenvolupament d’habilitats i capacitats socials
  • impulsivitat, actuen de manera precipitada, sense pensar, no valoren diferents alternatives ni les possibles conseqüències dels seus actes
  • dèficit en el pensament reflexiu analític i abstracte
  • pensament rígid, inflexible, tancat a canvis
  • dificultat per a reflexionar sobre ells mateixos i establir relació entre les motivacions, les emocions i les seves accions
  • dificultats en superar l’etapa egocèntrica, en posar-se en la situació de l’altre, comprendre les emocions dels altres
  • dificultats en establir relacions vinculants
  • algunes vegades sobrevaloració de sí mateix com mecanisme de defensa
  • absència de sentiments de culpabilitat, la responsabilitat o les culpes recauen en els altres
  • dificultats a assumir la història personal
  • dificultats per a seqüenciar, establir plans a llarg termini, programar, necessitat de la immediatesa i de la satisfacció ràpida
  • respostes contradictòries, passivitat, desmotivació, hiperactivitat…
  • recerca de situacions límits
  • necessitat de cridar l’atenció
  • incorporació en bandes, grups marginals
  • vulnerabilitat
  • dificultats per a acceptar un “NO”, dificultats per a acceptar límits poca tolerància a la frustració
  • desarrelament i solitud, indiferència afectiva
  • dèficit en els aprenentatges teòrics
  • conductes lligades a la indisciplina i a la transgressió de normes: baralles, desobediència, rebequeries, impertinència, mentides, robatoris, agressions, fugides, conductes incendiàries…
  • conductes relacionades amb el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (*TDAH): desatenció, excitabilitat, falta d’autocontrol, impulsivitat, negativisme
  • conductes relacionades amb símptomes depressius: la rebequeria, l’agressió encobreix una inadaptació no superada, un sentiment que no valen gens, encobreixen una queixa, un maltractament

 

Hem de tenir present que molts d’aquests dèficits es converteixen indirectament en capacitats, doncs l’infant o el jove inadaptat desenvolupa altres habilitats per a poder sobreviure, i en molts casos trobem a infants i joves inadaptats molt desperts i experimentats en la vida del carrer.

En el nostre treball a l’aula serà molt important conèixer els trets d’inadaptació que predominen en el grup classe, i intentar buscar el tipus d’habilitats que cada individu posa en joc. Aquest coneixement paral·lel és indispensable i ajudarà a buscar estratègies d’adaptació i convivència.

Per exemple: un noi que sempre crida l’atenció i s’exposa a situacions conflictives, a part de veure’l com un jove conflictiu, el podem veure com un jove hàbil per movilitzar als altres. Si treballem amb les dues opcions podem començar a desenvolupar aquesta habilitat i traslladar-la a una dimensió positiva que l’ajudi a gestionar d’una altra manera els conflictes.

El Rol del professorat en la gestió dels conflictes

EL ROL DEL PROFESSORAT

L’estil del professor ha d’encaixar en una acció socialitzadora. Ha de crear un clima per tal que els alumnes puguin raonar, opinar, reflexionar, construir el seu pensament, desenvolupar la seva sensibilitat i habilitats.

Un dels nostres objectius com a educadors és entendre que conèixer els nostres alumnes significa interessar-nos per ells: per les seves idees, gustos, preocupacions, permetre l’expressió de sentiments per tal d’ajudar-Ios a construir el seu propi coneixement, impulsar les seves elaboracions i reconstruccions progressives sobre la idea de sí mateixos, alhora de valorar la realitat, les vivències, objectius de forma significativa.

Per tal de poder adaptar-nos a les necessitats dels alumnes cal també identificar els seus elements de percepció, per exemple: el sistema de representació preferit per a percebre la realitat: el visual, auditiu o kinèstesic (sistema VAK) perquè aquesta preferència es trasllada també ala seva conducta, forma d’aprenentatge, interessos,…  Així com els seus hàbits i tècniques d’estudi, actituds envers l’estudi, etc.. És bo saber discriminar en quins moments cal personalitzar I’atenció, donar suport afectiu i emocional com a eines per tal d’afavorir I’autoregulació personal.

Igualment, no podem oblidar el moment vital del docent i el de l’organització educativa. Per tal de controlar aquestes variables cal unificar uns criteris mínims d’intervenció, entorn als temes següents:

– Treballar el principi d’autoritat com a model de comportament just, més lligat a la funció de mediador: creador d’ambients de .confiança i efectivitat, regulador de processos, de control de I’intercanvi de missatges (saber escoltar el que preocupa, mostrant interes real per les seves coses), ajudar a definir posicions, interessos a través de fármules assertives: del dialeg, del reforç positiu, elogi… que no pas d’aconsellar o de valorar situacions.

-Transmetre un model professional, vital, positiu; acceptant el grup i les persones que en formen part, prendre consciència individual de com i quan ens afecta la pressió i ser capaçps de detectar aquests moments de pressió coneixent els nostres propis indicadors d’estrés i mantenint la distancia apropiada.

-Posar límits com a model d’acompanyament de I’alumne. Amb fármules negociades, amb empatia, tolerancia i de forma coherent de bon principi.

-Cal prioritzar i potenciar espais cognitíus, estímulant idees, percepcions; introduint creatívitat, varietat i riquesa de recursos.

La importància del grup classe com a laboratori d’aprenentatges cognitius, socials i emocionals fan que sigui essencial conèixer les dinàmiques i processos que es donen en el grup classe. Cal identificar l’aula com una microsocietat que presenta una intensa dinàmica en factors comunicatius i actitudinals. Per tant, en molts casos, es desaprofita la fórmula social del grup classe com a eina d’aprenentatge on es poden simular de forma molt significativa I’aprenentatge social i el creixement personal. Cal tenir presents els principis i activitats de dinàmica de grups, per ajudar a desenvolupar les habilitats socials, personals i facilitar la cohesió de grup.

El Clima a l’aula

CLIMA D’AULA

Per aconseguir un bon clima d’aula i dissenyar estratègies d’intervenció hem de partir d’una perspectiva integradora i complexa que tingui present els processos de socialització i d’aprenentatge i les diferents variables que intervenen en aquests processos.

Hem de partir d’una visió multidimensional tant dels individus i sistemes que intervenen i de les relacions que estableixen, com de les conductes, els comportaments i les actituds que manifesten.

El professorat ha d’identificar i analitzar els diferents factors que influeixen en la tasca educativa.

Entre les variables i/o factors que intervenen podem destacar:

  • L’alumne, amb un moment evolutiu, cognitiu i socioafectiu singular.
  • El mestre-professor, amb al seu propi estil i amb diferents rols.
  • El grup classe, com microsocietat amb diferents dinàmiques.
  • L’organització educativa i els criteris docents.
  • Els objectius, metodologies i estratègies utilitzades.
  • El propi procés d’aprendre i ensenyar.
  • Les característiques del conflicte.
  • El context social

Elements a tenir en compte per afavorir un bon clima d’aula

Podem definir el clima d’aula com el conjunt d’actituds generalitzades envers el professorat i els aprenentatges, que els alumnes comparteixen per damunt de les seves diferències individuals. Aquestes actituds poden canviar segons el moment maduratiu del grup a nivells afectius i efectius.

Aconseguir un bon clima d’aula és bàsic per els processos de socialització i d’aprenentatge,  i intervenen moltes variables. Per això quan dissenyem estratègies per afavorir un ambient positiu hem de partir d’un prisma complex i multidimensional.

D’ENTRE ALTRES VARIABLES A CONSIDERAR PODEM DESTACAR:

Els processos evolutius, les variables contextuals, les interrelacions, el grau de domini en les dinàmiques organitzatives grupals i de creació de grup, les característiques i ritmes individuals, tipus d’activitats i els objectius educatius, la metodologia i pedagogia utilitzades, l’estil del professor, els estils de lideratges emprats, els processos de regulació, l’organització i dinàmica del centre educatiu, etc.

Hem de tenir sempre presents les etapes evolutives, cognitives i emocionals per les que passen els nostres alumnes, són bàsiques per entendre el que li està passant, per resituar-nos .en els seus ritmes i moments i adequar-nos a les seves necessitats, demandes i possibilitats reals.

Cada etapa evolutiva és diferent i en cadascuna es produeixen canvis que afecten a la manera de ser, d’actuar, de relacionar-se i a la demanda que fa a l’entorn. Per tant les necessitats, els objectius í les estratègies educatives han d’anar adaptant-se als diferents nivells de compromís cognitiu i emocional en el que es mouen els alumnes en les diferents etapes psicoevolutives.

Cal una reflexió prèvia entorn aquests elements per tal d’identificar el camí a seguir. Això ens permetrà conèixer generalitats sense deixar de banda les individualitats dels alumnes i la identitat del grup.

Afrontament i gestió dels conflictes

L’afrontament i gestió dels conflictes consisteix en el conjunt d’idees i procediments eficaços per abordar els conflictes evitant l’aparició de respostes negatives i que poden servir guia per a tractar-los de forma cooperativa.

La gestió de conflictes no és una simple solució de conflictes. La solució de conflictes enfoca el conflicte com un fet negatiu que ha de finalitzar al més aviat possible. La gestió de conflictes els entén com un factor crític (en el context dels canvis social continus, de l’aparició de la diversitat cultural, etc.) i com una oportunitat de creixement individual i col·lectiu.

L’afrontament i la gestió dels conflictes parteix, necessàriament, de la implicació de totes les parts involucrades i de la idea que “no fer res” és de fet  una opció d’acció concreta – no abordar el problema- que també té conseqüències.

Naturalment, per afrontar i gestionar els conflictes és imprescindible la voluntat de gestionar-lo de manera activa, i l’empatia i el respecte han de ser posicions bàsiques de partida.

El comportament assertiu és una de les eines principals per gestionar conflictes. En la gestió dels conflictes, es pot considerar també la importància d’analitzar la interpretació de la realitat que fa cada part implicada, el paper de l’autoestima i de la comunicació efectiva.

Premisses per afrontar els confictes

  • Voluntat de gestió del conflicte i de cercar possibles sortides.
  • Actituds d’empatia i de respecte.
  • Convenciment que podem fer front a les situacions conflictives: som competents per generar idees i buscar camins de solució.

Creació d’un clima positiu i facilitador que permeti:

  • La confiança mútua
  • L’afirmació personal i el respecte per la pròpia postura
  • L’expressió de sentiments i l’intercanvi d’informacions i experiències
  • El suport social. [Elena, no enten]
  • L’aprenentatge de les formes per a afrontar conflictes i buscar solucions

Habilitats i recursos implicats en el procés de gestió dels conflictes    

  • Habilitats d’autocontrol
  • Habilitats per afrontar les situacions estressants
  • Habilitats de pensament creatiu
  • Habilitats de comunicació
  • Habilitats de treball en equip

Fases per a la gestió de conflictes

Definició i formulació del problema

  • Des d’una perspectiva global.
  • De forma operativa, obrint possibilitats a l’actuació.
  • Exercici d’empatia: Anàlisi de fets rellevants, emocions, sentiments i pensaments de les parts implicades.

Plantejament d’objectius

  • Objectius i solucions com a realitats diferents.
  • Diferència entre actuacions possibles i consecució d’interessos.

Recerca d’alternatives que totes les parts puguin acceptar

  • Pluja d’idees

Valoració d’alternatives i presa de decisions

  • Pertinença i viabilitat
  • Aspectes positius i negatius
  • Conseqüències a curt i llarg termini
  • Canvis necessaris, resistències previsibles i pla d’actuació
  • Recursos: materials, humans i funcionals
  • Coherència amb el context
  • Postures de suport i d’oposició que es puguin dona

Disseny de l’estratègia d’actuació

  • Establir prioritats
  • Dissenyar un pla d’actuació concret
  • Consensuar responsabilitats i compromisos
  • Planificar la revisió de resultats
  • Deixar oberta la possibilitat de tornar-ho a intentar

Definició de conflicte

DEFINICIÓ CONFLICTE

EL CONFLICTE

El conflicte  és una realitat consubstancial a les relacions entre les persones. De fet, la manca de conflictes hauria de ser interpretada com un possible senyal d’alerta, de manca de “creixement”.

El conflicte es produeix quan hi ha un enfrontament d’interessos (real o percebut), a causa d’un desacord en relació amb les actuacions, les idees… Té a veure amb la pròpia convivència i és un element comú a totes les organitzacions. El conflicte és una oportunitat per madurar, per dotar-se de recursos i competències i una possibilitat per a l’aprenentatge emocional, intel·lectual i social. Per això és tan important treballar els conflictes a l’aula  i utilitzar-los per al creixement tant individual com grupal.

En tot conflicte podem observar diferents dimensions: la personal i subjectiva, la contextual, la interrelacional, la cognitiva, la pragmàtica…

El conflicte en sí pot provocar respostes extremes, conductes problemàtiques, comportaments disruptius, però s’ha de diferenciar entre un enfrontament d’interessos, un conflicte, i les conductes inadaptades, els intents d’imposició per la força d’un individu o grup a la resta del grup.

Les conductes problemàtiques, els comportaments antisocials estan lligats a la indisciplina, a comportaments que van en contra de les normes i tant el poden produir alumnes difícils, indisciplinats, caracterials, inadaptats com el professorat amb un estil de relació i docència especials.

Per poder gestionar els conflictes a l’aula és important analitzar les respostes, la conducta en sí, sense generalitzar ni personalitzar.

ASPECTES FONAMENTALS EN ELS CONFLICTES

En qualsevol tipus de relació o situació de convivència o situació d’enfrontament o conflicte, es poden identificar uns elements claus que ens ajuden a donar significat dimensional a les relacions, conductes i comportaments que es donen en els conflictes i en la convivència.

Dimensió personal.

  • Les persones que intervenen: Cal tenir en compte les seves carecteristiques personals, prejudicis, manies, realitat cultural, les conseqüencies (guanys, pérdues, premis, castigs, recompenses…)  i els seus estats emocionals així com la rellevància o importància que té per cada persona.
    • protagonistes (els que estan directament implicats)
    • personatges secundaris (els que acompanyen, animen o provoquen ..)
    • afectats (els que es veuran afectats d’una manera o altra pel conflicte)
  • Les relacions.
    • Posicions jeràrquiques entre els agents o parts del conflicte
    • Relació emocional entre les persones.
    • Sentiments i emocions que apareixen en el conflicte

Dimensió fets.

  • Definir el conflicte desde cada punt de vista. Què ha passat?
    • les condicions.
    • els antecedents
    • estimació de la freqüència, durada i intensitat.
  • On ha passat?
  • Quan ha passat?
  • Com?
  • Per què ha passat?
  • Interessos, necessitats i posicions

Dimensió voluntat d’acord.

  • Es vol solucionar?

TRES POSSIBLES POSICIONS: