L’estil del professor ha d’encaixar en una acció socialitzadora. Ha de crear un clima per tal que els alumnes puguin raonar, opinar, reflexionar, construir el seu pensament, desenvolupar la seva sensibilitat i habilitats.
Un dels nostres objectius com a educadors és entendre que conèixer els nostres alumnes significa interessar-nos per ells: per les seves idees, gustos, preocupacions, permetre l’expressió de sentiments per tal d’ajudar-Ios a construir el seu propi coneixement, impulsar les seves elaboracions i reconstruccions progressives sobre la idea de sí mateixos, alhora de valorar la realitat, les vivències, objectius de forma significativa.
Per tal de poder adaptar-nos a les necessitats dels alumnes cal també identificar els seus elements de percepció, per exemple: el sistema de representació preferit per a percebre la realitat: el visual, auditiu o kinèstesic (sistema VAK) perquè aquesta preferència es trasllada també ala seva conducta, forma d’aprenentatge, interessos,… Així com els seus hàbits i tècniques d’estudi, actituds envers l’estudi, etc.. És bo saber discriminar en quins moments cal personalitzar I’atenció, donar suport afectiu i emocional com a eines per tal d’afavorir I’autoregulació personal.
Igualment, no podem oblidar el moment vital del docent i el de l’organització educativa. Per tal de controlar aquestes variables cal unificar uns criteris mínims d’intervenció, entorn als temes següents:
– Treballar el principi d’autoritat com a model de comportament just, més lligat a la funció de mediador: creador d’ambients de .confiança i efectivitat, regulador de processos, de control de I’intercanvi de missatges (saber escoltar el que preocupa, mostrant interes real per les seves coses), ajudar a definir posicions, interessos a través de fármules assertives: del dialeg, del reforç positiu, elogi… que no pas d’aconsellar o de valorar situacions.
-Transmetre un model professional, vital, positiu; acceptant el grup i les persones que en formen part, prendre consciència individual de com i quan ens afecta la pressió i ser capaçps de detectar aquests moments de pressió coneixent els nostres propis indicadors d’estrés i mantenint la distancia apropiada.
-Posar límits com a model d’acompanyament de I’alumne. Amb fármules negociades, amb empatia, tolerancia i de forma coherent de bon principi.
-Cal prioritzar i potenciar espais cognitíus, estímulant idees, percepcions; introduint creatívitat, varietat i riquesa de recursos.
La importància del grup classe com a laboratori d’aprenentatges cognitius, socials i emocionals fan que sigui essencial conèixer les dinàmiques i processos que es donen en el grup classe. Cal identificar l’aula com una microsocietat que presenta una intensa dinàmica en factors comunicatius i actitudinals. Per tant, en molts casos, es desaprofita la fórmula social del grup classe com a eina d’aprenentatge on es poden simular de forma molt significativa I’aprenentatge social i el creixement personal. Cal tenir presents els principis i activitats de dinàmica de grups, per ajudar a desenvolupar les habilitats socials, personals i facilitar la cohesió de grup.
