Inadaptació i conflictivitat

INADAPTACIÓ I CONFLICTIVITAT

Entendre el conflicte i la conducta inadaptada passa per entendre el significat i a la persona implicada, per això passa per entendre al nen difícil, a l’adolescent inadaptat, a l’adult inflexible, negligent…, és a dir conèixer els elements que influeixen en l’estructuració de la personalitat de l’individu i en el seu desenvolupament social.

En aquest apartat ens centrarem a conèixer alguns dels condicionants que poden produir inadaptació i conflictivitat.

Condicionants d’inadaptació i conflictivitat

Els condicionants més rellevant són:

  • Relacions en els primers anys de vida deficitàries i conflictives.
  • Figures d’inclinació (“apego”) inexistents o no disponibles (provocant inseguretat, desconfiança i retard en el desenvolupament cognitiu)
  • Inclinacions (“apegos”) desorganitzades, caòtics i d’evitació
  • Models i patrons de conducta disfuncionals
  • Episodis de maltractament i/o negligència
  • Privació i manques bàsiques, tant personals, emocionals, socials, materials
  • Ambients poc motivadors, fràgils, sense estímuls, contradictoris…
  • Contextos socials, familiars, educatius, tibants, estressants
  • Contextos aglutinants (no hi ha límits interns, però si límits rígids amb l’exterior; gran proximitat entre els membres, amb regles pròpies rígides; ambigüitat, coalicions, triangulacions…)
  • Contextos deslligats, no contenidors (aïllament social, falta de fronteres amb l’exterior, límits laxos, no hi ha sentit de pertinença, ni d’identificació amb el grup de convivència; no hi ha regles compartides, caos, el més important és la independència…)
  • Contextos sobreprotectors, preocupació exagerada impedint que es desenvolupin competències i autonomia
  • Contextos rígids, bloquejants, no admeten evolució i canvis
  • Contextos basats en l’anonimat, la solitud, la falta de suport
  • Contextos hipernormatizadors, hiperexigents (tendències depressives)
  • Contextos hiponormativizadores, sense exigències, sense límits, sense normes (tendència a sociopaties)
  • Desfasament entre els objectius i les expectatives que la societat exigeix i les possibilitats reals de l’individu
  • Desfasament entre els interessos i necessitats de l’individu i el que se li ofereix educativa i socialment
  • Respostes de vegades permissives i altres vegades excessivament estrictes
  • Càstigs amb absència de raonaments explicatius
  • Respostes no predibles o falta de resposta

TRETS D’INADAPTACIÓ

Els alumnes inadaptats, els “problemàtics”, en general són aquells infants i joves que no han pogut madurar i créixer en condicions adequades. Amb el seu comportament inadaptat provoquen en els altres respostes de rebot i/o arraconament i això pot provocar més marginalitat.

En general són infants i joves amb mancances afectives, amb experiències i expectatives socials de fracàs; relacionats amb entorns fràgils i mancats de límits clars; amb dificultats en les relacions interpersonals, com conseqüències de les seves vivències i del seu dèficit en els pensaments bàsics (causal, alternatiu, *conseqüèncial, de perspectiva, de mitjans-fins…)

CARACTERISTIQUES EN COMPORTAMENTS PROBLEMÀTICS

Els trets i característiques que podem observar en aquests joves amb problemes d’inadaptació i comportament conflictiu en les aules són:

  • dèficit en el desenvolupament de la sociabilització
  • dèficit en l’adopció de la perspectiva social (Selman)
  • dificultats en la reflexió sobre  sí mateix
  • dificultats en la internalització dels mecanismes de control
  • dificultats a assumir pautes, patrons morals i de comportament  interactiu adaptatiu
  • inseguretat en sí mateixos i en els altres
  • baixa autoestima i un baix autoconcepte
  • dèficit en el desenvolupament d’habilitats i capacitats socials
  • impulsivitat, actuen de manera precipitada, sense pensar, no valoren diferents alternatives ni les possibles conseqüències dels seus actes
  • dèficit en el pensament reflexiu analític i abstracte
  • pensament rígid, inflexible, tancat a canvis
  • dificultat per a reflexionar sobre ells mateixos i establir relació entre les motivacions, les emocions i les seves accions
  • dificultats en superar l’etapa egocèntrica, en posar-se en la situació de l’altre, comprendre les emocions dels altres
  • dificultats en establir relacions vinculants
  • algunes vegades sobrevaloració de sí mateix com mecanisme de defensa
  • absència de sentiments de culpabilitat, la responsabilitat o les culpes recauen en els altres
  • dificultats a assumir la història personal
  • dificultats per a seqüenciar, establir plans a llarg termini, programar, necessitat de la immediatesa i de la satisfacció ràpida
  • respostes contradictòries, passivitat, desmotivació, hiperactivitat…
  • recerca de situacions límits
  • necessitat de cridar l’atenció
  • incorporació en bandes, grups marginals
  • vulnerabilitat
  • dificultats per a acceptar un “NO”, dificultats per a acceptar límits poca tolerància a la frustració
  • desarrelament i solitud, indiferència afectiva
  • dèficit en els aprenentatges teòrics
  • conductes lligades a la indisciplina i a la transgressió de normes: baralles, desobediència, rebequeries, impertinència, mentides, robatoris, agressions, fugides, conductes incendiàries…
  • conductes relacionades amb el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (*TDAH): desatenció, excitabilitat, falta d’autocontrol, impulsivitat, negativisme
  • conductes relacionades amb símptomes depressius: la rebequeria, l’agressió encobreix una inadaptació no superada, un sentiment que no valen gens, encobreixen una queixa, un maltractament

 

Hem de tenir present que molts d’aquests dèficits es converteixen indirectament en capacitats, doncs l’infant o el jove inadaptat desenvolupa altres habilitats per a poder sobreviure, i en molts casos trobem a infants i joves inadaptats molt desperts i experimentats en la vida del carrer.

En el nostre treball a l’aula serà molt important conèixer els trets d’inadaptació que predominen en el grup classe, i intentar buscar el tipus d’habilitats que cada individu posa en joc. Aquest coneixement paral·lel és indispensable i ajudarà a buscar estratègies d’adaptació i convivència.

Per exemple: un noi que sempre crida l’atenció i s’exposa a situacions conflictives, a part de veure’l com un jove conflictiu, el podem veure com un jove hàbil per movilitzar als altres. Si treballem amb les dues opcions podem començar a desenvolupar aquesta habilitat i traslladar-la a una dimensió positiva que l’ajudi a gestionar d’una altra manera els conflictes.