Analitza el següent cas i intenta proposar alguna solució al Martí.
A l’institut on dono classes durant tot aquest curs, el problema fonamental que estic tenint amb quatre dels cinc grups que porto és el mal comportament que tenen els alumnes. M’agradaria poder resoldre’l, pel bé de tot l’alumnat que m’ha estat confiat i pel meu propi bé, però reconec que encara no me’n surto i no sé si a aquestes alçades de curs encara sóc a temps per aconseguir-ho.
Per culpa de la qüestió de la gestió d’aula, enguany estic passant una avaluació interna de centre, extraordinària, no prevista. I tinc sort que, en aquest aspecte concret, la Direcció del centre, en veure que jo el curs passat vaig superar positivament l’avaluació d’Inspecció corresponent al meu primer nomenament com a interí per tot un any acadèmic, va decidir fer-me confiança i no posar en marxa cap procediment sancionador contra mi.
En general, tinc molts alumnes que habitualment no fan cas de les indicacions del professor i se’ls ha d’avisar diverses vegades perquè a l’aula es comportin com s’espera d’ells. Això suposa tenir moltes interrupcions de tota mena (parlar amb els companys, aixecar-se per llençar papers a la paperera quan els ve de gust, fer una altra assignatura que no toca durant aquella hora de classe, menjar xiclet, utilitzar el telèfon mòbil, escoltar música amb els auriculars, etc…) que fan més lentes les explicacions del temari a l’aula i fa que fins i tot els que tenen ganes d’aprendre s’acabin avorrint.
Durant el primer trimestre, reconec que vaig posar molt d’esforç i temps en intentar corregir aquestes actituds no apropiades de l’alumnat. Com que era usual que no fessin cas de les meves instruccions, això es va traduir en fulls d’incidències. Però això em va comportar dos problemes: d’una banda, a Direcció no va agradar el fet que, en acabar el primer trimestre, jo fos el “campió” de fulls d’incidències de tot el claustre de professors; de l’altra, van arribar queixes a Direcció per part de pares i mares d’alumnes (suposadament els que tenen interès per aprendre) dient que “a la classe del Martí no es pot fer classe“.
Durant el segon i el tercer trimestre, el comportament dolent de molts alumnes ha continuat existint (i fins i tot hi ha hagut alguns estudiants que m’han comentat que s’alegraran si a partir del proper mes de setembre em destinen a un altre centre). Per la meva banda, continuo utilitzant el diàleg com a primera eina per resoldre els conflictes, però ara he diversificat les mesures que adopto per intentar resoldre’ls quan el diàleg fracassa: fer fora de l’aula per 5 – 10 minuts l’estudiant que molesta, per veure si es calma; enviar l’alumne a la sala d’expulsats però no omplir cap full d’incidències, perquè així aconsegueixo no tenir-lo a classe molestant i que no arribin a Direcció excessius fulls d’incidència de part meva; posar alguna nota a l’agenda dirigida als pares dels estudiants; deixar sense pati els alumnes alguna vegada; etc…
Malgrat tot, tinc la sensació que les coses continuen sense funcionar. Em fa la impressió que, sobretot els alumnes de 1r ESO que tinc, m’han perdut el respecte, si és que algun cop l’han tingut.
Des de Direcció del centre, amb l’objectiu que les sessions de classe amb mi a 1r ESO anessin millor, des de fa uns mesos m’han posat a dins de l’aula un professor extra per “reforçar” durant algunes hores a la setmana (aquest professor extra, en les hores en les quals m’ajuda, feia atencions individualitzades que ara fa una altra persona o no es fan). I, sí, l’ambient a l’aula ha millorat una mica, tot i que hi ha dies (i no pocs!) en què, malgrat la presència del professor de “reforç”, els estudiants continuen anant a la seva.
Però el que noto (i ho dic amb tristesa) és que, molts dels dies en què comparteixo aula amb el professor de “reforç”, si jo arribo abans que ell a l’aula, encara que jo comenci a donar instruccions a l’alumnat perquè vagin seient, callant, traient el llibre i la llibreta, etc…, no és fins que arriba el professor de “reforç” que fan cas. Talment em sembla com si passessin completament del que jo dic i amb l’altre professor reaccionessin correctament perquè li tenen “por”, “respecte”, … Aquesta és la meva situació. El cas que jo volia debatre.
