Aenigmata
View more presentations from rooocio44
Hic uobis aenigmata in lingua latina relinquo. Solutiones praemia habent atque omnia animalum sunt. Age discipuli !!!!!!
Aenigmata animalum
5 Replies
Tag Archives: General
Retallable Gladiatoris
Una companya-amiga ( Auda ) em va donar aquest dibuix de gladiador, que jo he fet servir com els “recortables” d’abans. Els alumnes de 4t d’ESO han creat d’altres a partir d’aquest.
La “colecció “, la propera setmana.
Narcís, home egoista, i Eco, nimfa rebutjada.
S’acosta Sant Valentí, un dia d’ amor, d’alegria i sobretot per estar amb la teva parella, la persona important que és al teu costat als bons i mals moments de, aquesta persona sempre t’ajudarà i farà que visquis la vida de la forma més especial del món.
He triat el mite de Narcís i Eco, perquè me’l conec molt bé ja que té a veure molt amb l’ amor, però amb l’ amor no correspost, perquè Narcís és una persona que no creu en l’ amor de les dones, ell no hi vol saber res d’elles i també, s’ha de dir ,que és una mica egoista. Però Eco ,la nimfa més alegre i més bonica de les nimfes, estava enamoradíssima d’ell, només veia ulls per ell, i Narcís no volia saber res de ella, i la pobre Eco es va consumir d’amor cada vagada més i més, i tampoc podia transmetre el seu amor o neguit perquè Hera, esposa de Zeus i deessa del matrimoni, la va castigar ( va descobrir que Eco l’ entretenia mentre el seu marit Zeus estava amb les seves amants ) ,Eco només podia repetir les darreres paraules del que deia als altres, i quan veia a Narcís, ella li volia transmetre el seu amor, però no podia, llavors Narcís no li feia cas, pensava que estava una mica boja i que el seu amor era interressat perquè ell es considerava el més formós.
Un bon dia Narcís es va apropar a una bassa d’aigua, on ell es va veure reflectit i se’n va enamorar bojament, no volia marxar de la bassa, ell s’havia enamorat d’ell mateix i quan va voler abraçar la imatge reflectida a l’aigua va caure i els déus el van “castigar” convertint-lo en la flor que porta el seu nom, Narcís.
Jo he explicat aquest mite perquè es un amor no correspost i hi ha molta gent que està en aquesta situació; no és el meu cas, però si el de moltes persones i ens hem de posar a vegades a la pell dels altres per veure com se senten, ja que ara arriba el dia de Sant Valentí , ens mamatxuquen per totes bandes ( tele, ràdio, publicitat…)i molta gent està sola, trista i molt desanimada.
Tard o d’hora arriba el teu amor a la teva vida.
Dalila Espinosa, 1è Batx.
Ο ΕΦΙΑΛΤΗΣ ΤΗΣ ΠΕΡΣΕΦΟΝΗΣ / ΨΥΧΗΣ “El malson de Persèfon”
Aquesta cançó parla del desencant de la Grècia moderna, del trencament amb el “Món Clàssic” molt idealitzat, dels mites i dels temples, del seu passat cèlebre i millor, del conflicte que hi ha amb la Grècia actual, dels turistes, etc. Al refrany li diuen a Persèfon que s’adormi als braços de la Mare Terra i que no surti més al balcó de l’Univers.
El vídeo mostra moltes imatges relacionades amb la deessa… Quines?
Aquí teniu la lletra de la cancó…Identifiqueu alguns termes?
Εκεί που φύτρωνε φλισκούνι κι άγρια μέντα
κι έβγαζε η γη το πρώτο της κυκλάμινο…
τώρα χωριάτες παζαρεύουν τα τσιμέντα
και τα πουλιά πέφτουν νεκρά στην υψικάμινο!
Κοιμήσου Περσεφόνη
στην αγκαλιά της γης,
στου κόσμου το μπαλκόνι
ποτέ μην ξαναβγείς!
Εκεί που σμίγανε τα χέρια τους οι μύστες,
ευλαβικά πριν μπουν στο θυσιαστήριο…
τώρα πετάνε αποτσίγαρα οι τουρίστες
και το καινούργιο παν να δουν διϋλιστήριο.
Κοιμήσου Περσεφόνη
στην αγκαλιά της γης,
στου κόσμου το μπαλκόνι
ποτέ μην ξαναβγείς!
Εκεί που η θάλασσα γινόταν ευλογία
κι ήταν ευχή του κάμπου τα βελάσματα…
τώρα καμιόνια κουβαλάν στα ναυπηγεία
άδεια κορμιά σιδερικά παιδιά κι ελάσματα.
Κοιμήσου Περσεφόνη
στην αγκαλιά της γης,
στου κόσμου το μπαλκόνι
ποτέ μην ξαναβγείς!
Aquesta actuació és de Spiros Sakkas.
Hola a tothom, he trigat una mica, però per fí tinc la traducció de la cançó. Crec que mostra la desesperació per la pèrdua o degradació del passat gloriós.
Allí, on el poliol i la salvatge menta van créixer
i la terra va germinar el primer cicle,
ara els pagesos regategen pel ciment
i els ocells cauen morts als forns.
Dorm, Persèfone
en els braços de la Terra,
al balcó del món
no sortiràs mai més…
Allí on els místics es donaren la mà
amb respecte a l’entrar al lloc sagrat,
ara els turistes llencen burilles
i miren fixament la nova refineria de benzina.
Dorm, Persèfone
En els braços de la Terra,
al balcó del món
no sortiràs mai més…
Allí on el mar fou beneït
i el belar de les cabres fou una pregària,
ara els camions duen a les drassanes
cossos buits, nens fets de trossos de metall i xapa.
Dorm, Persèfone
en els braços de la Terra,
al balcó del món
no sortiràs mai més…
El Temple romà de Vic
Els antics romans veneraven una mena d’esperits divins que regien la natura, eren els numina. Aquestes forces divines no tenien aparença física i no calia un lloc específic per posar-hi la seva imatge. Els llocs de culte més antics foren els boscos. El poble romà, per guanyar-se la seva protecció i benevolència, va crear una sèrie de ritus, cerimònies, pregàries i ofrenes.. La llista d’aquests esperits era molt llarga: els que protegien els infants ( Lucina, Cunina…), els que protegien la vida del pagès, els que vetllaven per la família…i tot els que us podeu imaginar.Amb la influència dels etruscs i dels grecs, aquests numinavan agafar forma humana i els romans van construir temples ( templa ) , les cases dels déus i de les deesses.
El temple romà era un epai sagrat, edificat sobre una base elevada ( Podium ), amb una escala d’accés frontal que conduïa al vestíbul envoltat d’una filera de columnes, i des d’aquí s’entrava a la cella, on hi havia l’estàtua de la divinitat ( influència etrusca ). Normalment era de planta rectangular i com la cella ocupava tota la grandària del podium, van simular unes columnes laterals adossant-les als murs dels costats i de la part posterir de la cella. Per influència grega van construir columnes al voltant del tot el podium i van utilitzar els seus ordres arquitectònics ( dòric, jònic i corint), a més van crear dos més, el toscà ( semblat al dòric ) i el compost ( combinació del jònic i corint ). Un temple que segueix aquestes característiques és el temple romà de Vic.
Els alumnes de 4t d’ESO han estudiat el tema i han fet la seva maqueta, que ha servit per a que els alumnes de 1r i 2n de batx. l’estudien i ho visquen in situ. Aquí teniu algunes imatges:
Les lletres gregues parlen !!!
Les lletres gregues han parlat als alumnes i … alguns han trobat la resposta. Repassem?
1.És un idiota, però no del tot. ____ ____ ____ ____
2.Quan puc ballo la “lambada”. ____ ____ ____ ____ ____ ____
3.Sóc la primera de la llista . ___ ____ ____ ____
4.Sóc una e més llarga que el teu nas. ___ ____ ____
5.Encara que sóc l’última, sempre seré la primera.____ ____ ____ ____ ____
6.El meu nom fa referència a una part del cos femení molt visible. ___ ___ ___ ___
7.La xocolata és més dolça amb la meva lletra. ____ ____
8.Volar en “ ala…” és al•lucinant. ____ ____ ____ ____ ____
9. 3,1416 són les meves mides. ____ ____
10.El millor del món com jo té una… ____ ____ ____ ____ ____ ____
11.Tinc doble vida, una al principi i al mig de la paraula i l’altra al final, però el meu nom és el mateix per les dues. ____ ____ ____ ____ ____
12. L’Arc de Sant Martí te una “gama” de colors divins. ____ ____ ____ ____ ____
13. Quan menjo molt sóc un tres molt rodonet. ____ ____ ____ ____ ____ ____
14- Ni és per mi ni per tu, i ja te ho he dit. ____ ____
15. Les meves mides són daurades i perfectes. ____ ____
16. Tinc forma de forquilla i m’agrada punxar als psicòlegs. ____ ____ ____
17. Sóc mol catalana i sonora. ____ ____ ____ ____
“El Cant de la Sibil·la” per Maria del Mar Bonet
Maria del Mar Bonet va interpretar aquest cant declarat patrimoni de la humanitat la nit de Nadal passada, feta a la parròquia Mare de Déu de la Bonanova de Barcelona. Des de l’any 2000, cada nit de Nadal, Maria del Mar Bonet canta la Sibil·la en aquesta parròquia barcelonina de manera desinteressada. Els diners recollits en la col·lecta de la missa són a benefici del Casal dels Infants.
La Sibil·la és un cant d’origen medieval que forma part de les matines de Nadal. El text recull un poema sobre el judici final que reproduïa les profecies de la Sibil·la d’Eritrea. Es va representar a tot Europa durant l’edat mitjana, però a les esglésies de Mallorca i l’Alguer s’ha mantingut viva al llarg dels segles. Us poso el cant en català que es reprodueix ara:
A Mallorca:
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà.
Daran los peixos horribles crits
perdent los seus naturals delits.
Ans del Judici l’Anticrist vindr�
i a tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir,
i qui no el crega farà morir.
Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.
Lo sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Als mals dirà molt agrament:
—Anau, maleits, en el turment!
anau-vos-ne en el foc etern
amb vòstron príncep de l’infern!
Als bons dirà:—Fills meus, veniu!
benaventurats posseïu
el regne que us he aparellat
des que lo món va esser creat!
Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vòstron Fill vullau pregar
que de l’infern vulla’ns lliurar!
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.
Aquest personatge és molt conegut a partir del llibre VI de l’ENEIDA de Virgili. Esbrineu qui és, quin protagonisme pren en aquest llibre i indiqueu si havia més Sibil.les.
Hola, món.
Benvinguts al món de les “Clàssiques”. Aquest és un bloc obert als alumnes de llatí i grec, de l’humanisme en general. Adreçat a estimar una llengua i una cultura.