Tag Archives: 4t d’ESO

Un llibre per l’estiu.

Aquest dies que descansem perquè no en tenim exàmens, gràcies segurament als déus, m’he dedicat a passejar i a mirar. Eureka, Rocío i companys, he trobat un llibre de la Maria Roca que es diu “Escollida pels déus”, el llibre es desenvolupa a la ciutat grega d‘Emporion i crec que val molt la pena afegir-lo com a lectura d’estiu i col·locar-lo al nostre “Racó de lectura”. Bones vacances.

Odisseamus, secunda pars…

La segona part de l‘Odissea va ser interpretar les aventures d’Ulisses. Encara que va ser un treball voluntari, estic contenta perquè en David, Judit Alarcón ,Judit Subiñas, Mariona, Anna, David Trias, Cristina, Cristobal , els dos Sánchez i el Cain han fet aquesta presentació força bona.

Manel i Roma


Quina cançó més bonica, i actual , i del passat , del nostre, del que vivim cada dia, dels turistes àvids de emocions, d’imaginar-se històries, de representar-les, i de viure-les !
Aquesta és la lletra:

Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys,
viuríem en un Imperi, tindríem un esclau.
I àmfores al pati plenes d’oli i vi.
I una estàtua de mabre dedicada a mi.

Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys.
No faria olor a xampú el teu cabell daurat.
I oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats.
I ens despertaria un carro, pujant per l’empedrat.

I els turistes es fan fotos, on tu i jo vam esmorzar.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.

I el guia els ensenya el mosaic del menjador.
Es retraten i passegen per la nostra habitació.

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,
el braçalet de maragdes que t’embolicava el vel.
I un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats.
Són les coses bones de passar a l’eternitat
.

Feu memòria i poseu noms a les imatges,  Manel s’ho mereixen !!!!!

Horatius Sala o Pep Flaccus?

Molts considerem que els cantants són els heralds de l’era moderna, que les seves lletres són versos, que la seva música és poesia… L’estrès és el final d’una carrera on has de  fer-ho tot, has de ser el millor… En aquesta lletra-versos-poesia  veureu alguns” tòpics literaris” creats per Horaci i estudiats fa uns dies a classe. Cerqueu i comenteu a la següent cancó de Pep Sala  tots els tòpics literaris que trobareu als versos d’Horaci. 

 

CARPE  DIEM

Jo no vull tenir pressa         “Dum loquimur, fugerit invida          
per no arribar mai enlloc,     aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.” 
jo no vull tenir riquesa,                                                            Horaci ,Odes, I-XI
tampoc vull ser el millor.

Jo no vull estar al dia,
ni vull viure del passat,
jo no vull jutjar els altres,
ni estar pendent del demà.

Tu em deies carpe diem,          (…) quod non imber edax, non Aquilo impotens
que el temps passa volant,         possit diruere aut innumerabilis
que només són quatre dies,       annorum series et fuga temporum.”
i els haurem d’aprofitar.                                               Horaci, Odes, III, XXX

Jo no vull anar a la moda,
que han pensat per mi aquest any,
ni estar pendent de les notícies,
ni tant sols dels titulars.

Jo no vull viure de pressa,
ni vull viure pels diners,
ni estar pendent de la política,
ni que em diguin el que haig de fer.

Tu em deies carpe diem,
que el temps passa volant,
que només són quatre dies,
i els haurem d’aprofitar.

Jo només vull viure al dia,
i oblidar el temps perdut,
que la vida no s’atura,
i només et tinc a tu.

Música i lletra : Pep Sala

Narcís, home egoista, i Eco, nimfa rebutjada.

S’acosta Sant Valentí, un dia d’ amor, d’alegria i sobretot per estar amb la teva parella, la persona important que és al teu costat als bons i mals moments de, aquesta persona sempre t’ajudarà i farà que visquis la vida de la forma més especial del món.

He triat el mite de Narcís i Eco, perquè me’l conec molt bé  ja que té a veure molt amb l’ amor, però amb l’ amor no correspost, perquè Narcís és una persona que no creu en l’ amor de les dones, ell no hi vol saber res d’elles i també, s’ha de dir ,que és una mica egoista.  Però  Eco ,la nimfa més alegre i més bonica de les nimfes, estava enamoradíssima d’ell, només veia ulls per ell, i Narcís no volia saber res de ella, i la pobre Eco es va consumir d’amor cada vagada més i més, i tampoc podia transmetre el seu amor o neguit perquè Hera, esposa de Zeus i deessa del matrimoni, la va castigar ( va descobrir que Eco l’ entretenia mentre el seu marit Zeus estava amb les seves amants ) ,Eco només podia repetir les darreres paraules del que deia als altres, i quan veia a Narcís, ella  li volia transmetre el seu amor, però no podia, llavors Narcís no li feia cas, pensava que estava una mica boja i que el seu amor era interressat perquè ell es considerava el més formós.

Un bon dia Narcís es va apropar a una bassa d’aigua, on ell es va veure reflectit i se’n va enamorar bojament, no volia marxar de la bassa, ell s’havia enamorat d’ell mateix i quan va voler abraçar la imatge reflectida a l’aigua va caure i els déus el van “castigar” convertint-lo en la flor que porta el seu nom, Narcís.

Jo he explicat aquest mite perquè es un amor no correspost i hi ha molta gent que està en aquesta situació; no és el meu cas, però si el de moltes persones i ens hem de posar a vegades a la pell dels altres per veure com se senten, ja que ara arriba el dia de Sant Valentí , ens mamatxuquen per totes bandes ( tele, ràdio, publicitat…)i molta gent està sola, trista i molt desanimada.
Tard o d’hora arriba el teu amor a la teva vida.

Dalila Espinosa, 1è Batx.