ODA AL PAPER DEL WATER
Pa, pa, pa, pa,
paper paper,
paper paper esterilitzat,
paper paper higienitzat,
paper paper enrotllat.
Paper paper
de color groc, color rosat, color vermell o color blau
et demanem, paper estimat, que sobretot siguis suau.
Tu sempre alerta al servei del poble,
i et fa servir l’analfabet, l’intel·lectual,
el soldat ras, el general,
el gran burgès i el menestral,
per què en això d’evaquar lluita de classes no n’hi ha.
El teu destí fatal,
màrtir de la societat,
que quan t’ha utilitzat
estira de la cadena
i tu t’en vas al darrera,
de cap a la claveguera.
Però en acte de “rebeldia”
embusses la “cañería”
i ho deixes tot fet un nyap.
Paper enrotllat de cel·lulosa i satinat,
t’han destrossat i despreciat,
vilipendiat i deshonrat.
Paper abnegat,
paper estimat de l’excusat,
la humanitat t’ha maltractat
i ara et volem reivindicar:
t’han estripat, empastifat
i rebregat i rebutjat.
Pobre paper,
com t’han deixat.
Ens has lliurat del neguit
d’haver-nos d’embrutar el dit,
per això et cantem amb afany,
que et considerem el nostre company
i sempre et trobarem al cuarto de bany
Endavant !, endavant !, endavant !, endavant !
Que el nostre clam arribi fins el cel,
que de tots els amics
tu ets el més fidel,
modest paper de wàter immortal.
Paper, paper…
Glòria al paper … al paper.
* Col·laboració especial: Ludwing van Beethoven
Encara que ha passat molt de temps entre tots quatre protagonistes, la Trinca i Plaute, trobeu semblances entre els seus estils? Escolteu el vídeo, mireu les imatges, llegiu la lletra de la cançó, repaseu els apunts de Plaute i la comèdia llatina… i segur que en trobeu ! Espero.
Molt ben trobat! Estaria bé posar-ho a L’empremta d’Orfeu. Us hi animeu?
La relació que es pot establir entre l’estil de la Trinca i el de Plaute és que tots dos fan critica social a través de l’humor, una altre semblança seria que els dos no ‘sho inventen tot ells, Plaute agafava parts d’altres obres i acabava formant la seva, i la Trinca agafa la musica de diferents cançons i se’n inventa la lletra.
L’estil de la Trinca tenia moltes semblances amb la manera d’escriure obres de Plaute. La principal diferencia i la més evident, és que tan Plaute i la Trinca agafen obres (o cançons en el cas de la Trinca) d’altres autors i ells en fan una altre versió, tot i axò, La trinca només agafava una obra d’un altre autor i li canviava la lletra, i en canvi Plaute agafava 2 o més obres i en feia un “potipoti”. A més els dos parlaven personatges que feien riure (en el cas de la Trinca el paper de Wàter”), i finalment, els 2 feien crítica social de molts acontessiments (com per exemple Plaute amb la segona guerra púnica).
Així doncs, tenim un altre exemple de supervivència clàssica
Marc
en aquesta cançó conreta la trinca utilitza la melodia de bethoven, que es una cançó culta i la ridiculitza amb la lletra del paper de water.
La relació que hi ha entre el grup de La Trinca i les obres de Plaute és que, el grup de la Trinca agafa la melodia de una cançó que ja existeix i s’inventa per aquesta, una lletra humorística i ridícula, això és el què fa Plaute amb les seves obres, és a dir, agafa trossos de varies històries, ja escrites, i aquests trossos els ajunta i en forma una, i aquesta queda humorística.Aquest és l’estil que utilitzen.
En aquesta cançó concreta la Trinca fa servir una cançó de Bethoween.
Ari
És obvi, que moltes característiques d’aquest grup tant representatiu al nostre país durant el franquisme i la transcisió, i especialment diversos trets característics de la cançó en concret, els podem comparar amb la obra de l’autor que estem estudiant, Plaute.
En primer lloc, he pogut detectar que la música és un peça de música clàssica, em sembla que de bethoween, i la trinca hi col·loca una lletra pròpia. Així, el grup compòn la seva cançó a partir de més obres, tal i com feia Plaute amb les seves comèdies (Contaminattio). També, en moltes cançons del trio català, es fa una crítica social i els artistes es posicionen davant d’una problemàtica, així com ridiculitzen personatges o empren un tracte irònic sobre objectes, com ara bé el paper de wàter. Totes aquestes són característiques també definidores de Plaute, així doncs, si ens hi esforcem una mica, podem relacionar estretament l’obra d’ambdós autors, Plaute i La Trinca.
Les semblances: les obres de Plaute es formen agafant fragments d’altres, i així, adquirint la composició desitjada com a la cançó de la Trinca que la formen diferents estils i formes; a les obres de Plaute el protagonista és l’esclau (persona insignificant) i a la cancó aquesta es fa lloança al paper de water, cosa totalment ridícula; a les obres de Plaute es tenen en compte les classes socials i aquí també; els personatges de Plaute són plans, el de la Trinca també…