Els antics romans veneraven una mena d’esperits divins que regien la natura, eren els numina. Aquestes forces divines no tenien aparença física i no calia un lloc específic per posar-hi la seva imatge. Els llocs de culte més antics foren els boscos. El poble romà, per guanyar-se la seva protecció i benevolència, va crear una sèrie de ritus, cerimònies, pregàries i ofrenes.. La llista d’aquests esperits era molt llarga: els que protegien els infants ( Lucina, Cunina…), els que protegien la vida del pagès, els que vetllaven per la família…i tot els que us podeu imaginar.
Amb la influència dels etruscs i dels grecs, aquests numinavan agafar forma humana i els romans van construir temples ( templa ) , les cases dels déus i de les deesses.
El temple romà era un epai sagrat, edificat sobre una base elevada ( Podium ), amb una escala d’accés frontal que conduïa al vestíbul envoltat d’una filera de columnes, i des d’aquí s’entrava a la cella, on hi havia l’estàtua de la divinitat ( influència etrusca ). Normalment era de planta rectangular i com la cella ocupava tota la grandària del podium, van simular unes columnes laterals adossant-les als murs dels costats i de la part posterir de la cella. Per influència grega van construir columnes al voltant del tot el podium i van utilitzar els seus ordres arquitectònics ( dòric, jònic i corint), a més van crear dos més, el toscà ( semblat al dòric ) i el compost ( combinació del jònic i corint ). Un temple que segueix aquestes característiques és el temple romà de Vic.
Els alumnes de 4t d’ESO han estudiat el tema i han fet la seva maqueta, que ha servit per a que els alumnes de 1r i 2n de batx. l’estudien i ho visquen in situ. Aquí teniu algunes imatges: