Quae fabula in hac pictura est? 1

eccepictura Seguint l’exemple de la Margalida Capellà al seu bloc “el fil de les clàssiques” , us deixo aquest enigma mitològic que hi ha en aquest quadre una miqueta “mogut”. Cerqueu-lo i espero les vostres respostes.
A continuació cerqueu a la xarxa un o més representacions artístiques del mateix tema mitològic i poseu el nom de l’autor/rs i el títol.

7 thoughts on “Quae fabula in hac pictura est? 1

  1. INS d' Aurorpoyato Post author

    Minerva golpeando a Aracne. (1636) Oleo sobre tabla. Peter Paul Rubens

    Aracne era molt admirada pels seus teixits. La fama que tenia, va fer-la tornar vanitosa. Tant, que fins i tot va arribar a dir que era millor que la deessa Atena. Es creia tan bona que la va retar a un concurts per comprovar qui era la més bona.
    Atena, en forma de sàvia anciana, se li apareix i li adverteix que sigui més modesta i no pretengui ofendre la deessa, però Aracne, supèrbia i insolent, no fa cas a la suposada dona. Atena, es revela davant seu i comença la competició.
    Al tapís de la deessa, apareixen esplèndidament brodats els dotze déus de l’olimp, amb tota la seva majestat. Encara espera corregir a la jove, ja que a més, teixeix quatre episodis que mostren les terribles desgràcies que pateixen els humans que s’atreveixen a desafiar els déus.
    Quan Aracne mostra el seu treball, Atena es posa furiosa: ha representat, en una obra perfecta, els amors deshonrosos dels déus, com els de Zeus i Europa, o el de Zeus i Dànae.
    Atena colpeja a Aracne, aquesta, desesperada, intenta suïcidar-se, però la Deessa ho impedeix. Com a càstig, la condemna a penjar d’un fil i teixir eternament, convertida en aranya.

    Un altre autor que també va tractar el mite i el va representar és el pintor espanyol Velázquez en el quadre: “Las hilanderas”

  2. INS d' Aurorpoyato Post author

    -Representació de Palas i Aracne.
    <>.

    -Explicació:

    [Aracne teixeix un tapís que ridiculitza als déus (Inclou els amors de Zeus amb diferents mortals: Europa, Leda, Dànae, així com els de Posidó, Apolo, Dionís i Crono)].

    No podria Pales, no podria l’Enveja posar objeccions a aquella obra, a la varonil donzella rossa li va doldre aquell èxit, i va trencar les robes brodades que eren càrrecs contra els déus, i conforme tenia a la mà una llançadora va colpejar tres o quatre vegades en el front a Aracne. La va regar amb els sucs d’una herba. Com aranya treballa [Aracne] seves antigues teles.

    -Mite d’Atena i Aracne:

    Una altre mite relacionat amb Atena té a veure amb la gelosia. El déus eren molt gelosos de la seva superioritat envers els mortals i s’ofenien molt fàcilment quan aquests pretenien superar-los. Això és el que va fer una teixidora anomenada Aracne. El seu art era exquisit. Un dia va exhibir un tapís tan ben elaborat que tant ella com tothom que el veia opinava que la seva destresa superava fins i tot la de la deessa Atena. Aquesta, incrèdula, baixà a la terra a veure el tapís en persona i el que va veure la va meravellar i horroritzar a la vegada. Efectivament, aquell tapís superava qualsevol de les seves obres. Furiosa per la gelosia, destruí el tapis. Quan Aracne veié la seva obra mestra perduda, se suïcidà penjant-se d’un arbre. Atena tenia prou sentit comú per adonar-se de la injustícia de la seva mort, de manera que perdonà parcialment Aracne. Li retornà la vida però convertint-la en aranya, de manera que tant ella com els seus descendents podrien teixir i teixir per sempre, però una obra que ningú mai no admiraria.

    -Un altre autor important que va crear algun quadre del mite era J. R. Tintoretto, ca. 1475-1485 amb el títol de <>.

    Ari. 2n Batxillerat

  3. INS d' Aurorpoyato Post author

    Autor: Rusbens

    Atena i Aracne:
    Aracne era de les millors teixidores. Tothom mirava les seves obres fins el punt de dir que teixia millor que Atena. Atena va baixar a la terra per retar a Aracne a un concurs de teixir. Després va anar Atena vestida de dona i li va dir que no podia retar mai als Déus perquè sempre acaben perdent els mortals. Aracne va teixir els defectes dels déus i Atena va espatllar el quadre. Després Aracne es va voler suicidar i Atena la va convertir en aranya així teixiria per sempre més una obra que ningú l’observaria.

    Altre quadres: “Las hilanderas” Quadre de Velazquez al Prado de Madrid

    Marc Culebras (2n Bat)

  4. INS d' Aurorpoyato Post author

    És un quadre que representa el mite d’Atena i Aracne, és un oleo de Peter Paul Rubens de 1636, està al museu de Virgínia.
    El mite tracta de que Aracne era de la regió de Lídia. era una gran teixidora, tan bona que va arribar a dir que era millor que la deessa Atena, la deessa en sentir això va baixar a la terra converida en una velleta per advertir a Aracne de que no fes enfadar als déus , però Aracne no en va fer cas i llavors Atena se li va mostrar amb la seva forma original i van començar una competició per a veure qui era millor. Atena va fer un tapís on estaven representats els déus en els seus trons, i Aracne hi representava els déus en les seves aventures. El tapís d’aracne era millor que el de la deessa, i Atena envejosa va destrossar el tapís d’Aracne, la noia embogida va anar a penjar-se. Atena adonant-se del seu error la va resucuitar, però la va convertir en una aranya per tal de que sempre estigueix teixint, però ningú li donés importància.

    – un altre quadre que representa aquest mite és “les filadores” de Diego Velazquez i el quadres està al museu del Prado.

    Laia Cendra 2n BAT

  5. INS d' Aurorpoyato Post author

    Atena va tenir un enfrontament amb Aracne amb l’art de teixir.
    Aracne era una donzella que era molt bona en l’art de teixir. Això li era reconegut per tothom i era tan orgullosa que no reconeixia la superioritat d’Atena i va reptar la deesa en un concurs. Atena se li va aprèixer sota l’aspecte d’una vella per advertir-la que no es podia igualar als immortals i que li calia més modèstia i menys supèrbia. Aracne la va insultar i, llavors la deesa es va aparèixer sota la seva veritable figura. La noia es va mantenir desafiant i el concurs va començar. Atena va teixir els dotze déus olímpics, asseguts als seus trons i Aracne les aventures dels déus.
    Atena,irada davant aquest treball perfecte,va esquinçar el tapís d’aracne ilava colpejar al cap amb la llançadora. Aracne va voler fugir, però la deesa la va aixecar i li va dir que viuria sostinguda enlaire per sempre més.La va transformar en aranya i la va condemnar a teixir un fil eternament.
    La pintura és “Atena colpejant Aracne´´ de Peter Paul Rubens.
    Unaltra és el de “Las hilanderas´ de Velázquez.

    Ferran. 2n BAT

  6. INS d' Aurorpoyato Post author

    El quadre es diu Minerva pegant a Aracne, ies obra del pintor flamenc barroc Peter Paulus Rubens.
    El mite tracta dfel següent. Aracne era una gran teixidora, fins al punt de considerar que les seves obres eren millors que las d’Atena, que era la teixidora de l’Olimp.
    Així doncs la deessa va desafiar a Aracne i aquesta va acceptar el repte. Es van col·locar les dues cara a cara i es van posar a teixir. ATena va fer un maravellós tapís però el treball d’Aracne no es quedava enrere, per no dir que era millor. Això va enfurismar de molt mala manera a la divinitat, que va malmetre la tela de la noia i la va colpejar al cap. La humiliació que va sofrir Aracne va ser tal, que la noia es va suicidar penjant-se. Atena, arrepentida, va voler convertir a Aracne en una aranya, perquè així pogués seguir teixint tota l’eternitat.

    Miquel COll

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *