LLEI D’EDUCACIÓ

La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació té per objecte regular el sistema educatiu de Catalunya, que es regeix pels principis específics de formació integral de les capacitats intel·lectuals, ètiques, físiques, emocionals i socials dels alumnes que els permeti el ple desenvolupament de la personalitat, amb un ensenyament de base científica i laic; de vinculació entre pensament, emoció i acció que contribueixi a un bon aprenentatge i condueixi els alumnes a la maduresa i la satisfacció personals; de capacitació cultural, científica i tècnica que permeti als alumnes la plena integració social i laboral; d’habilitació per a l’aprenentatge permanent; d’estímul i reconeixement de l’esforç i la valoració del rigor, l’honestedat i la constància en el treball; de capacitació per a exercir activament la ciutadania; d’aplicació general de criteris i procediments d’avaluació; de competència per a la utilització autònoma i creativa dels sistemes digitals, i de competència per a l’anàlisi i la contrastació de tota la informació, sigui quin sigui el mitjà de transmissió.

EDUCACIÓ BÀSICA

El Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica té com a objectiu desplegar en clau catalana la LOMLOE, Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per a l’educació primària (de 6 a 12 anys), l’educació secundària obligatòria (de 12 a 16 anys) i els cicles formatius de grau bàsic (de 16 a 18 anys).

Aquest nou decret defineix 6 vectors que han de permetre avançar cap a un model educatiu de qualitat:

Font: El Nou Currículum. Una oportunitat per aprendre amb sentit

Podem completar aquesta infografia amb altres elements rellevants que apareixen al decret:

  • Dotar l’alumnat d’habilitats que els permeti arribar a ser el que volen, transformar el seu context i aprendre a aprendre al llarg de la vida.
  • Assolir una cultura àmplia i sòlida que habiliti per comprendre, interpretar i intervenir.
  • Desenvolupar aprenentatges significatius per a l’alumnat a través de metodologies globalitzadores.
  • Potenciar l’anàlisi, l’esperit crític i creatiu, l’argumentació, la negociació i la comunicació.
  • Promoure que cada alumne pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats des de la personalització dels aprenentatges.
  • Coeducar des de la perspectiva de gènere, d’igualtat de tracte i de no-discriminació de les persones.
  • Crear espais de convivència que promogui el benestar emocional.
  • Respectar la diversitat i la multiculturalitat com un valor per a la construcció d’estils de vida més lliures, justos i saludables.
AQUEST CURRÍCULUM NO ENS HA DE MANTENIR
ANCORATS EN ALLÒ QUE FÈIEM PERQUÈ TRANSFORMA
EL ROL DEL DOCENT I EL CONCEPTE DE RESULTATS

 

Molts aspectes de l’articulat d’aquest decret són clarament transformadors, i orienten als centres i als docents cap a un canvi de mirada pel que fa al propòsit de centre, a la seva organització i gestió, a les pràctiques d’aprenentatge, a la vinculació de l’aprenentatge amb l’entorn, i a l’avaluació. Posem l’accent en allò més destacat:

Art. 2. ELEMENTS DEFINIDORS DE L’EDUCACIÓ BÀSICA
  • Inclusió social de tot l’alumnat oferint experiències, referents i aprenentatges diversos en tots els àmbits educatius i matèries des d’una perspectiva global i intercultural que fomenti la igualtat entre persones i el reconeixement a la diversitat.
  • Desenvolupament personal equilibrat.
  • Construcció d’una ciutadania crítica, igualitària, activa i constructiva.
  • Clima escolar positiu, de confiança i respecte mutus que promogui el benestar emocional de tota la comunitat educativa i l’establiment de vincles que fomentin el sentiment de pertinença, la identificació amb el grup i la convivència pacífica.
  • Coherència entre les diferents etapes educatives que garanteixi una transició adequada de l’alumnat i afavoreixi la continuïtat dels estudis.
  • Promoció de l’autoconeixement de l’alumnat, de la seva autonomia i del màxim desenvolupament de les seves potencialitats.
  • Treball conjunt amb les famílies com un dels principals actors del procés educatiu dels seus fills i filles.
  • Acció educativa sòlida, dinàmica i corresponsable a través del treball col·laboratiu del conjunt de docents i altres professionals.
Art. 3. Principis pedagògics
  • Personalització de l’aprenentatge per garantir la inclusió educativa, tenint en compte els diferents ritmes, la variabilitat d’aprenentatge i els estils cognitius dels alumnes.
  • Aprenentatge autònom i treball en equip.
  • Aprenentatge valuós, funcional, productiu i autèntic que es pugui utilitzar en qualsevol context.
  • Assoliment i desenvolupament de les competències establertes al perfil competencial de sortida de l’alumnat.
  • Projectes transversals, globalitzadors, significatius i rellevants. Resolució col·laborativa de problemes a fi de reforçar l’autoestima, l’autonomia, la reflexió i la responsabilitat de l’alumnat.
EP!, QUE AQUESTA VEGADA NO HI HA EXCUSA,
PART DE L’HORARI LECTIU ESTÀ RESERVAT A
PROJECTES GLOBALITZADORS!

“Els centres compten amb hores de gestió autònoma per desenvolupar projectes globalitzadors i contextualitzats de caire transversal que tinguin en compte les oportunitats educatives de l’entorn.” (annex 7)

 

  • Aprenentatge competencial, i especialment des de totes les àrees i matèries:
    • la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita
    • l’ús de les matemàtiques en context
    • la comunicació audiovisual i l’alfabetització digital
    • l’emprenedoria social i empresarial
    • el foment de l’esperit crític i científic
    • el benestar emocional
    • la perspectiva de gènere
    • l’educació en valors i la gestió positiva dels conflictes
    • la igualtat de tracte i la no-discriminació
    • la creativitat
  • Transversalitat dels aprenentatges, i especialment des de totes les àrees i matèries:
    • la coeducació per trencar amb els estereotips de gènere i l’assignació de rols en funció del sexe
    • l’educació per la pau i per la salut
    • la sensibilitat estètica i la creació artística
    • l’educació per a la sostenibilitat i el consum responsable
    • el respecte mutu i la cooperació entre iguals per superar tota mena de desigualtats i discriminacions
    • la prevenció d’actituds i comportaments violents o discriminatoris
    • l’esforç com un mitjà necessari per aprendre (compromís, persistència, constància, exigència i rigor)
  • Construcció d’una sexualitat positiva basada en els drets afectivosexuals i reproductius.
  • Benestar emocional com a experiència subjectiva de sentir-se bé, en harmonia i amb tranquil·litat, com l’experiència personal de satisfacció amb un mateix per fer front a les dificultats i superar-les en positiu.
  • Ciutadania democràtica i consciència global.
  • Domini de la llengua com a instrument d’accés a la informació i a la construcció de coneixement.
  • Foment de l’hàbit de lectura des de totes les àrees i matèries.
Art. 4. OBJECTIUS
  • Capacitar per a l’exercici d’una ciutadania democràtica (responsabilitzar-se dels seus deures, conèixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar l’empatia, la tolerància, la cooperació i la solidaritat, i exercitar-se en el diàleg en una societat plural garantint els drets humans).
  • Desenvolupar i consolidar hàbits d’autoregulació, estudi i treball individual i en equip.
TINDREM EN COMPTE AQUESTS OBJECTIUS PER
REDEFINIR EL CONCEPTE RESULTATS?

 

  • Valorar la igualtat de gènere i respectar la diversitat sexual, de gènere, etnicoracial o de capacitats, rebutjant qualsevol forma de discriminació entre persones.
  • Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les relacions amb els altres, rebutjant qualsevol forma de violència.
  • Adquirir destreses bàsiques en l’ús de les fonts d’informació per adquirir, amb sentit crític, nous coneixements.
  • Desenvolupar les competències tecnològiques i avançar en una reflexió ètica sobre el seu funcionament i ús.
  • Concebre el coneixement científic com un saber integrat i conèixer i aplicar els mètodes per identificar i resoldre els problemes.
  • Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en un mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.
  • Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en llengua catalana i en llengua castellana, i comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.
  • Conèixer, valorar i respectar la cultura i història pròpies i dels altres, el patrimoni artístic, cultural i gastronòmic.
  • Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectant les diferències, afermant els hàbits de cura i salut, el consum alimentari, l’educació física i la pràctica de l’esport.
  • Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat.
  • Respectar els ésser vius i contribuir a la conservació i millora del medi ambient.
  • Apreciar i comprendre la creació artística a través de diversos mitjans d’expressió i representació.
  • Prendre consciència de les problemàtiques que té plantejades la humanitat i que es concreten en els objectius de desenvolupament sostenible.
Art. 6. Estructura del currículum
  • Les competències clau són els assoliments que es consideren imprescindibles perquè l’alumnat progressi amb garanties d’èxit en el seu itinerari educatiu i afronti els principals reptes i desafiaments globals i locals.
  • El perfil competencial de sortida fixa els aprenentatges mínims i les competències que tot l’alumnat ha d’haver adquirit i desenvolupat en finalitzar l’educació bàsica, i es concreta en els indicadors operatius de caràcter transversal.
  • Les competències específiques de les àrees o matèries són els aprenentatges (capacitats i sabers) que l’alumnat ha d’adquirir a través de diferents situacions d’aprenentatge, i s’avaluen per mitjà de criteris d’avaluació vinculats a l’adquisició d’aquestes competències.
  • Els sabers són els coneixements, destreses, valors i actituds propis d’una àrea o matèria necessaris per a l’assoliment de les competències específiques.
  • Les situacions d’aprenentatge són escenaris (contextos concrets, realitats actuals, passades o previsibles en el futur) que l’alumnat es troba a la vida real i que els centres educatius poden utilitzar per desenvolupar aprenentatges (en forma de pregunta o problema, en sentit ampli, que cal comprendre, als quals cal donar resposta i sobre els quals s’ha d’intervenir).

 

“La programació del curs es pot basar en un seguit de contextos que entrellacen els sabers amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges.” (annex 5)

Art. 9. Matèries de l’educació secundària obligatòria de 1r a 3r curs
  • En el conjunt dels tres cursos, l’alumnat cursa alguna matèria optativa, que també es pot configurar com un treball monogràfic o un projecte interdisciplinari o de col·laboració amb un servei a la comunitat.
  • Cada curs l’alumnat ha de fer un treball de síntesi, que també es pot configurar com un treball globalitzat durant el curs, i s’avalua d’acord amb les competències de les matèries que hi intervenen.
  • Independentment que el centre s’organitzi en matèries o en la seva agrupació en àmbits, s’ha de vetllar per la globalització dels continguts, atesa la necessitat d’incloure les diferents experiències i aprenentatges de l’alumnat.
VAL LA PENA REMARCAR:
S’HA DE VETLLAR PER LA GLOBALITZACIÓ DELS CONTINGUTS

 

  • Els centres disposen d’un percentatge de l’horari setmanal per:
    • Vertebrar projectes globalitzadors i de caràcter transversal, contextualitzats amb l’entorn.
    • Completar un projecte de centre (lingüístic, de tutoria i orientació, servei comunitari).
    • Resoldre problemàtiques curriculars derivades de l’entorn.
  • Cada curs s’ha de destinar un temps específic setmanal a la promoció de l’hàbit lector.
Art. 10. Matèries de l’educació OBLIGATÒRIA a 4t curs
  • Els centres disposen d’un percentatge de l’horari setmanal per:
    • Vertebrar projectes globalitzadors i de caràcter transversal, contextualitzats amb l’entorn.
    • Completar un projecte de centre (lingüístic, de tutoria i orientació, servei comunitari).
    • Resoldre problemàtiques curriculars derivades de l’entorn.
  • Tot l’alumnat ha de fer un projecte de recerca, que també es pot configurar com un treball globalitzat durant el curs, i s’avalua d’acord amb les competències de les matèries que hi intervenen.
  • S’ha de destinar un temps específic setmanal a la promoció de l’hàbit lector.
Art. 11. Servei comunitari a l’educació secundària obligatòria
  • Servei actiu a la comunitat a 3r i/o 4t per desenvolupar la competència personal, social i ciutadana des del compromís cívic.
Art. 13. Autonomia de centres
  • El projecte educatiu de centre ha de proposar entorns d’aprenentatge flexibles i creatius que ofereixin opcions variades per donar una resposta ajustada a les necessitats educatives i relacionals de l’alumnat, personalitzant l’aprenentatge, respectant la variabilitat de l’aprenentatge i els diferents ritmes de treball, i dissenyant activitats i materials que permetin l’avenç de tots i cadascun dels alumnes.
  • Els centres han de procurar establir compromisos amb la comunitat educativa i amb l’entorn per incentivar l’aprenentatge de l’alumnat i la corresponsabilització de la societat.
  • Els centres han de compartir en xarxa coneixement, experiències i materials didàctics.
Art. 14. Horari
  • L’organització de l’horari lectiu ha de garantir la construcció d’entorns d’aprenentatge col·laboratius, oberts i transversals que permetin la personalització dels aprenentatges i el treball simultani en situacions, tasques i activitats diverses, amb varietat d’enfocaments.
  • Els centres han de dedicar un temps de l’horari lectiu a la realització de projectes significatius per a l’alumnat, amb un enfocament transversal i globalitzador.
Art. 15. Equips docents
  • L’equip directiu ha de potenciar la pràctica reflexiva, la recerca educativa i la coordinació amb agents socioeducatius de l’entorn dels alumnes.
Art. 16 i 17. Orientació educativa i acció tutorial
  • Els docents han d’incorporar estratègies didàctiques i pedagògiques afavoridores de l’autoregulació i l’autonomia dels aprenentatges de l’alumnat.
  • Els docents han de promoure la implicació de l’alumnat de forma activa en el seu procés d’aprenentatge i en el seu desenvolupament personal i social.
Art. 22. Recursos i materials didàctics
  • Cal promoure l’ús i l’elaboració de recursos, materials didàctics i instruments d’avaluació que fomentin la implicació i el compromís de l’alumnat.
Art. 23. L’avaluació dels aprenentatges
  • L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat ha de ser global, contínua i formativa, i ha de tenir en compte el procés de desenvolupament i grau d’assoliment de les competències, el progrés i la variabilitat de l’aprenentatge.
  • Quan es detectin factors que dificulten el procés d’aprenentatge de l’alumne o el seu progrés, es planificaran mesures i suports d’atenció educativa per garantir el procés educatiu.
  • El docent ha d’avaluar els aprenentatges de l’alumnat però també els processos d’ensenyament i la seva pràctica docent amb vista a la millora.
Art. 24. Sessions d’avaluació, qualificació i pas de curs
  • A partir de 5è de primària s’ha d’escoltar la veu de l’alumnat en les sessions d’avaluació, que prèviament haurà reflexionat sobre els processos d’aprenentatge.
  • L’informe d’avaluació ha de tenir naturalesa qualitativa, i ha de reflectir els resultats obtinguts en el procés d’aprenentatge de l’alumne (aspectes acadèmics, personals i evolutius).

COMPETÈNCIES CLAU DE L’EDUCACIÓ BÀSICA

Les Competències Clau descrites a l’annex 1 del nou currículum determinen el Perfil Competencial de Sortida de l’alumnat al final de l’educació bàsica. La seva adquisició per part de l’alumnat es considera indispensable per al seu desenvolupament personal, per resoldre situacions i problemes dels diferents àmbits de la seva vida, crear noves oportunitats de millora, així com per desenvolupar la seva socialització, aconseguir la continuïtat del seu itinerari formatiu i inserir-se i participar activament en la societat i en la cura de l’entorn natural i del planeta (L’annex 4 torna a descriure com a competències transversals 4 de les 8 competències clau: ciutadana, emprenedora, personal, social i d’aprendre a aprendre, i digital).

“La meta no és la mera adquisició de sabers, sinó aprendre a utilitzar-los per solucionar necessitats encarnades en la realitat.”

 

1. Competència en comunicació lingüística

Interactuar de forma oral, escrita o signada de manera coherent, crítica, argumentada i adequada en diferents àmbits i contextos i amb diferents propòsits comunicatius, de manera cooperativa, creativa, ètica i respectuosa.

2. Competència plurilingüe

Utilitzar diferents llengües, orals o signades, de manera apropiada i eficaç per a l’aprenentatge i la comunicació.

3. Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria

Comprendre el món utilitzant els mètodes científics, el pensament i l’evidència científics, la representació i la resolució de problemes matemàtics en diferents contextos, la tecnologia i els mètodes de l’enginyeria per transformar l’entorn de forma compromesa, responsable i sostenible.

4. Competència digital

Fer un ús segur, saludable, sostenible, crític i responsable de les tecnologies digitals.

5. Competència personal, social i d’aprendre a aprendre

Reflexionar sobre un mateix per promoure un creixement personal constant de manera saludable i orientada al futur, i saber col·laborar eficaçment i empàtica amb els altres gestionant els conflictes en un context integrador, d’incertesa i complexe.

6. Competència ciutadana

Actuar com a ciutadans responsables i participar plenament de la vida social i cívica d’acord amb una cultura democràtica i un estil de vida sostenible.

7. Competència emprenedora

Detectar necessitats i oportunitats a través de l’anàlisi i l’avaluació de l’entorn i prendre decisions imaginatives, creatives, estratègiques, ètiques i crítiques, basades en la informació i el coneixement, per a generar individualment i col·lectivament resultats de valors per a altres.

8. Competència en consciència i expressió culturals

Comprendre i respectar la forma en què les idees i el significat s’expressen de forma creativa i es comuniquen en les diferents cultures, l’art i altres manifestacions culturals.

“Les competències clau són transversals, de manera que tots els aprenentatges contribueixen a la seva consecució.”

 

L’annex 1 del nou currículum concreta els indicadors operatius d’assoliment de les competències clau en completar l’educació primària (que poden servir com a avaluació inicial en començar l’ESO) i els indicadors operatius d’assoliment de les competències clau en completar l’educació bàsica (que identifiquen el perfil competencial de sortida).

A partir d’aquests indicadors operatius es pot elaborar un document útil per a l’avaluació inicial i l’avaluació contínua de l’alumnat al llarg de l’ESO:

(pots baixar-te’n una còpia al teu compte de Google Drive fent clic a la imatge)

L’APRENENTATGE BASAT EN SITUACIONS

Les programacions de curs basades en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries com una seqüència tradicional dels temes no faciliten l’aprenentatge competencial. És necessari apropar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges.

LES PROGRAMACIONS COM UNA SEQÜÈNCIA TRADICIONAL DE TEMES
NO TENEN CAP SENTIT EN UN MODEL COMPETENCIAL DE L’EDUCACIÓ

 

Per promoure l’aprenentatge competencial cal partir d’escenaris que l’alumnat es troba a la vida real, situacions complexes, contextualitzades i reals que cal interpretar i comprendre, a les que cal donar resposta o sobre les que s’ha d’intervenir.

Les programacions de curs plantejades com una seqüència de contextos rellevants plasmats en situacions permet:

  • Aplicar transversalment i globalitzada els sabers
  • Construir coneixement amb sentit en la seva globalitat i en el seu context real
  • Raonar, imaginar, planificar, indagar, explorar, investigar, gestionar els recursos
  • Autoavaluar-se i autoregular-se
  • Situar l’alumnat al centre, com a protagonista i responsable, del seu propi aprenentatge
  • Treballar col·laborativament
  • Prioritzar les inquietuds individuals i col·lectives derivades de l’experiència
  • Comunicar els nous aprenentatges
  • Implicar-se i comprometre’s en justícia social i consciència global i democràtica

 

Font: El Nou Currículum. Una oportunitat per aprendre amb sentit

 

BATXILLERAT

El Decret 171/2022, de 20 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat té com a objectiu desplegar en clau catalana la LOMLOE, Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per als ensenyaments de batxillerat, donant continuïtat al currículum de l’educació bàsica.

Aquest nou decret defineix 5 eixos o característiques que han de permetre desplegar el projecte de vida personal, acadèmic i professional dels i de les joves procurant el seu èxit educatiu, i ha de facilitar l’accés a processos formatius posteriors i a l’aprenentatge al llarg de la vida:

Font: El Nou Currículum. Una oportunitat per aprendre amb sentit

Podem completar aquesta infografia amb altres elements rellevants que apareixen al decret:

  • Incorporar a les diferents matèries situacions d’aprenentatge que donin sentit als sabers que els són propis i plantejar problemes, reptes, recerques, casos i necessitats perquè l’alumnat pugui aplicar allò que aprèn intervenint sobre l’entorn local o global.
  • Estimular el pensament crític i creatiu en les situacions d’aprenentatge de caire científic, ambiental, social, acadèmic i personal.
  • Facilitar la construcció d’itineraris formatius personalitzats.
  • Desenvolupar les estructures de coneixement amb caràcter fonamental i instrumental per incidir en el pensament científic i matemàtic, en el pensament humà, en la comprensió de l’evolució dels conflictes i les solucions en el camp de la política, l’economia i l’ètica, en la comunicació i la literatura, i en la capacitat creativa i expressiva.
AQUEST CURRÍCULUM NO ENS HA DE MANTENIR
ANCORATS EN ALLÒ QUE FÈIEM PERQUÈ TRANSFORMA
ELS OBJECTIUS DEL BATXILLERAT I EL ROL DEL DOCENT

 

Molts aspectes de l’articulat d’aquest decret són clarament transformadors, i orienten als centres i als docents cap a un canvi de mirada pel que fa al propòsit de centre, a la seva organització i gestió, a les pràctiques d’aprenentatge, a la vinculació de l’aprenentatge amb l’entorn, i a l’avaluació. Posem l’accent en allò més destacat:

ART. 4. PRINCIPIS PEDAGÒGICS
  • Funció orientadora envers el futur professional i acadèmic de l’alumnat.
  • Construcció d’itineraris flexibles que permetin la diversificació formativa i la incorporació d’estudis d’altres institucions.
  • Inclusió educativa i atenció personalitzada a través de mecanismes de reforç, flexibilització i diversificació d’activitats.
  • Participació de l’alumnat en les estructures de centre i la convivència.
  • Enfocament competencial de les matèries per tal de desenvolupar aprenentatges en entorns reals i en diferents contextos.
  • Desenvolupament d’una sòlida cultura integral que aporta gust pel coneixement, pel treball, per l’aprenentatge i pel rigor en la feina.
  • Desenvolupament de les competències clau i assoliment de les competències específiques de les matèries.
  • Estimulació de l’interès per la lectura i l’hàbit lector i la capacitat d’expressar-se correctament en públic en totes les matèries.
  • Ús normalitzat de les llengües estrangeres.
  • Capacitat per aprendre autònomament i per treballar en equip.
  • Capacitat per integrar els sabers adquirits, per aplicar els mètodes de recerca apropiats en cada context, per argumentar a partir de criteris lògics i ètics, per interpretar i donar-ne resposta mitjançant accions justificades i coherents.
Art. 5. Objectius
  • Exercir la ciutadania democràtica.
  • Consolidar una maduresa personal, afectivosexual i social.
  • Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats de dones i homes.
  • Refermar els hàbits de lectura, estudi, disciplina i rigor en el treball.
  • Dominar oralment i escrita la llengua catalana i la llengua castellana, i comprendre i expressar-se amb eficàcia una o més llengües estrangeres.
  • Usar amb solvència i responsabilitat les TAC.
  • Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, i participar solidàriament en el seu desenvolupament i millora.
  • Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics.
  • Refermar l’esperit emprenedor de manera creativa, flexible i sentit crític.
  • Desenvolupar la sensibilitat artística i literària i el criteri estètic.
  • Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social i afavorir el benestar físic i mental.
  • Consolidar actituds de respecte, de prevenció, de responsabilitat i compromís, especialment pel que fa als objectius de desenvolupament sostenible.
Art. 7. Elements del currículum
  • Les competències clau, que són les mateixes de l’Educació Bàsica, són els assoliments que es consideren imprescindibles perquè l’alumnat progressi amb garanties d’èxit en el seu itinerari educatiu i afronti els principals reptes i desafiaments globals i locals. Al Batxillerat, l’alumnat ha de progressar en el grau de desenvolupament d’aquestes competències. Es concreten en uns indicadors operatius de caràcter transversal que donen continuïtat, aprofundeixen i amplien els nivells d’assoliment previstos al final de l’Educació Bàsica.
  • Les competències específiques de les matèries són els aprenentatges (capacitats i sabers) que l’alumnat ha d’adquirir a través de diferents situacions d’aprenentatge, i s’avaluen per mitjà de criteris d’avaluació vinculats a l’adquisició d’aquestes competències.
  • Els sabers són els coneixements, destreses, valors i actituds propis d’una matèria necessaris per a l’assoliment de les competències específiques.
  • Les situacions d’aprenentatge són escenaris (contextos concrets, realitats actuals, passades o previsibles en el futur) que l’alumnat es troba a la vida real i que els centres educatius poden utilitzar per desenvolupar aprenentatges (en forma de pregunta o problema, en sentit ampli, que cal comprendre, als quals cal donar resposta i sobre els quals s’ha d’intervenir).
Art. 8. Estructura general
  • El batxillerat comprèn 2 cursos i es desenvolupa en modalitats diferents:
    • Arts (arts plàstiques, imatge i disseny / música i arts escèniques)
    • Ciències i tecnologia
    • Humanitats i ciències socials
    • General
Art. 9. Matèries comunes
  • Les matèries comunes ofereixen una base comuna d’aprenentatge:
1rBATX 2n BATX
Educació Física Història
Filosofia Història de la Filosofia
Llengua Castellana i Literatura I Llengua Castellana i Literatura II
Llengua Catalana i Literatura I Llengua Catalana i Literatura II
Llengua Estrangera I Llengua Estrangera II
Art. 11. Matèries de la modalitat de ciències i tecnologia
  • Les matèries de modalitat estan vinculades a la modalitat escollida. Algunes són obligatòries i d’altres es poden seleccionar en funció del seu itinerari acadèmic:
1rBATX 2n BATX
Obligatòria Matemàtiques I A escollir-ne una Matemàtiques II
Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II
A escollir-ne dues Biologia I A escollir-ne dues Biologia II
Dibuix tècnic I Dibuix Tècnic II
Física I Física II
Geologia i Ciències Ambientals I Geologia i Ciències Ambientals II
Química I Química II
Tecnologia i Enginyeria I Tecnologia i Enginyeria II

 

(Les matèries de modalitat per a cadascuna de les modalitats del Batxillerat estan indicades als articles 10 a 13. La matèria Ciències generals és una matèria de modalitat de 2n curs de la modalitat General.)

Art. 14. Matèries optatives de primer curs
  • Es configuren 3 franges horàries d’optatives.
  • A la primera franja l’alumnat ha d’escollir una matèria optativa anual d’entre les proposades.
  • A les altres dues franges les matèries optatives són trimestrals. Cada trimestre els continguts d’una mateixa optativa trimestral són diferents i independents, de manera que l’alumne/a pugui escollir la mateixa optativa els 3 trimestres o pugui agafar-ne de diferents.
  • Es poden convalidar fins a 2 franges de matèries optatives amb estudis oficials de música, dansa, idiomes o programes de tecnificació esportiva.
  • En les franges 2 i 3 d’optatives trimestrals és possible cursar unitats formatives de CFGM, seguir el programa de doble titulació BatxiBacc, o fer l’estada a l’empresa.
Art. 15. Matèries optatives anuals de primer curs
  • D’entre d’altres, l’alumnat pot escollir la matèria anual Biomedicina vinculada a l’àmbit de Biologia i Geologia.
  • Els centres educatius poden oferir altres matèries optatives pròpies o matèries de modalitat.
Art. 16. Matèries optatives trimestrals de primer curs
  • Cada matèria ha de tenir una proposta trimestral diferent a través de la formulació de reptes, problemes, casos o polèmiques.
  • D’entre d’altres, l’alumnat pot escollir a la franja 2 la matèria trimestral Reptes Científics Actuals (Biologia i Geologia) vinculada a l’àmbit de Biologia i Geologia (Competències específiques, pàg. 17 – 18) .
  • Per a cada franja de matèries optatives trimestrals, l’alumne/a obté una única qualificació.
Art. 17. Matèries optatives de segon curs
  • L’alumne ha d’escollir una matèria d’entre les 3 següents, cadascuna amb una proposta  temàtica trimestral en forma de recerca i debat:
Matèria Problemàtica ODS
Entorn sostenible Medi ambient 11 – 15
Pau, Justícia i Corresponsabilitat Model de societat 16 i 17
Població i Prosperitat Societat 1 – 10

 

  • En aquesta franja d’optatives, també és possible escollir una altra matèria de modalitat, cursar una segona llengua estrangera o l’estada a l’empresa, o seguir el BatxiBacc.
  • L’alumnat que cursa estudis oficials de música, dansa, idiomes o programes de tecnificació esportiva pot convalidar aquesta franja de matèries optatives.
  • L’alumne/a obté una única qualificació per aquesta franja d’optatives.
Art. 18. Treball de Recerca
  • El treball de recerca és una investigació emmarcada en una matèria o interdisciplinària que s’ha d’iniciar preferentment durant el primer curs i s’ha de presentar obligatòriament per escrit i oralment a segon curs.
  • L’avaluació té en compte l’actuació de l’alumnat durant el desenvolupament del treball, l’informe escrit i l’exposició oral, i representa el 10% de la qualificació final del Batxillerat.
Art. 20. Horari
  • L’organització de l’horari lectiu en franges de matèries ha de garantir la construcció d’entorns d’aprenentatge col·laboratius, oberts i transversals que permetin la personalització dels aprenentatges.
  • Els centres educatius han de dedicar un temps de l’horari lectiu, des de les matèries, a la realització de projectes significatius per a l’alumnat amb un enfocament transversal i globalitzador que impulsi l’educació per al desenvolupament sostenible i la  ciutadania local i global.
Art. 21. Equips docents
  • L’equip directiu ha de promoure el treball en equip dels i les docents, potenciar la pràctica reflexiva i la recerca educativa en el context de l’acció docent.
Art. 28. Recursos i materials didàctics
  • L’alumne/a ha d’esdevenir part activa del seu procés d’aprenentatge. L’equip docent ha de promoure l’ús i l’elaboració de recursos, materials didàctics i instruments d’avaluació que fomentin la implicació i el compromís de l’alumnat, cosa que facilitarà l’autoregulació, la metacognició i el treball col·laboratiu.
  • L’equip docent ha de generar contextos d’aprenentatge i activitats d’aula diversificats amb la finalitat de personalitzar i d’enriquir els processos d’ensenyament – aprenentatge.
Art. 29. Criteris generals de l’avaluació
  • L’avaluació ha de ser contínua, formativa i formadora.
Art. 30. Sessions d’avaluació
  • En les sessions d’avaluació s’ha d’escoltar la veu de l’alumnat, que prèviament haurà reflexionat, des de les diferents matèries i des de la tutoria, sobre els processos d’aprenentatge.
  • A l’informe d’avaluació han d’aparèixer les qualificacions de l’1 al 10 de cada matèria, els aspectes qualitatius més rellevants del procés d’aprenentatge, i els aspectes personals i evolutius que es consideri oportú, així com les mesures i suports d’atenció educativa que s’hagin considerat.

 

COMPETÈNCIES CLAU DEL BATXILLERAT

El Batxillerat contribueix al progrés en el grau de desenvolupament de les competències clau assolides al perfil competencial de sortida de l’Educació Bàsica:

  • Competència en comunicació lingüística
  • Competència plurilingüe
  • Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria
  • Competència digital
  • Competència personal, social i d’aprendre a aprendre
  • Competència ciutadana
  • Competència emprenedora
  • Competència en consciència i expressió culturals

L’Annex 1 del nou currículum concreta els indicadors operatius de caràcter transversal que donen continuïtat, aprofundeixen i amplien per al Batxillerat els nivells d’assoliment previstos al final de l’Educació Bàsica.

A partir d’aquests indicadors operatius es pot elaborar un document útil per a l’avaluació inicial i l’avaluació contínua de l’alumnat al llarg del Batxillerat:

(pots baixar-te’n una còpia al teu compte de Google Drive fent clic a la imatge)

Comparteix