El 2020, a la Subdirecció General d’Innovació i Formació, els tècnics docents dels Serveis de Formació i d’Innovació, Xarxes i Serveis Educatius vàrem tenir l’oportunitat de desenvolupar el concepte de transformació educativa a partir de les diferents eines i rúbriques publicades fins al moment així com les utilitzades normalment pels serveis i pels centres educatius en l’àmbit de les diferents iniciatives impulsades per la Direcció General (Laboratori de Transformació Educativa, Centres Formadors, etc.).

Des de la creació del Laboratori en finalitzar el programa d’Escola Nova 21 al desembre de 2019, hem anat incorporant a la plataforma digital del Laboratori de Transformació Educativa, i al llarg dels 3 anys que he tingut el plaer de formar part de l’equip tècnic del Laboratori, tots els materials desenvolupats pels equips tècnics de Serveis Centrals, dels Serveis Territorials i pels centres que hi han col·laborat com a centres referents, centres facilitats i altres centres que han configurat les Xarxes Territorials de Transformació Educativa. Un nombre creixent de centres que sumaven 505 al final del curs 2021 – 2022 han incorporat al seu propòsit de centre aquest concepte de transformació educativa des d’una perspectiva multidimensional o polièdrica que es concreta en les 7 Dimensions de la Transformació Educativa.

A continuació reprodueixo el text que podeu trobar a la plataforma del Laboratori:

La Transformació Educativa és un procés integral i intern que parteix de les necessitats educatives vinculades a la realitat social. Té com a finalitat garantir la qualitat de tot el sistema educatiu per oferir millors oportunitats d’aprenentatge personalitzat, i per aconseguir el ple desenvolupament personal i social. Aquest desenvolupament ha de permetre afrontar els reptes que suposa l’adaptació i l’aprenentatge constant en un món canviant on conviure de forma respectuosa per construir una societat millor.

La transformació educativa no només introdueix aspectes de canvi sinó que impulsa un nou paradigma sobre la manera de pensar, fer i sentir, tenint en compte la nova realitat on les transformacions són processos integrals, subjectes a canvis i adaptacions segons el context i necessitats dels centres.

La transformació s’assoleix per mitjà del co-lideratge, d’una banda, del propi centre i, de l’altra, de les polítiques educatives de l’administració pública, especialment del Departament d’Educació en totes les seves unitats, i la cooperació de tots els agents implicats en l‘acció educativa, lleure, serveis socials, art, cultura, esports… que permeten l’activació d’ecosistemes educatius locals.

La transformació es fonamenta en la recerca educativa i la recollida d’evidències. Va adreçada a l’educació al llarg de la vida, en present continu, tenint en compte el paradigma de la complexitat com a forma de pensar la nova realitat on les transformacions no són senzilles, són processos vius, subjectes a canvis, a adaptacions i que requereixen esforç individual i comú, voluntat i motivació.

La diversitat de les propostes dirigides a fer realitat la transformació educativa, en l’àmbit local, justifica la importància i la necessitat creixent de desenvolupar propostes diferenciades en cada centre que fugin de l’uniformisme propi de visions conservadores de l’educació. Suposa canvis que ajudin als centres a esdevenir organitzacions autònomes, amb capacitat d’interactuar amb l’entorn i on l’alumne és el centre de l’acció educativa.

El motor de canvi, liderat des del propi centre que dinamitza i recull la veu i el compromís de tota la comunitat (docents, equip pedagògic, alumnat, famílies, altres agents del centre) per compartir significats, ha de modificar la cultura de centre, el model d’acompanyament a l’aprenent, l’organització i gestió del centre, les metodologies d’aprenentatge per a la vida, l’ecosistema educatiu del centre, la personalització dels aprenentatges, la cultura de l’avaluació formativa i formadora, el desenvolupament personal i social, les relacions, les emocions, els rols, el respecte, la justícia social en un marc d’inclusió i equitat educatives per assegurar que aquesta transformació sigui de qualitat, possible i sostenible.

La Transformació d’un centre educatiu implica modificar la cultura de centre, el model d’acompanyament a l’aprenent, l’organització i gestió del centre, les metodologies d’aprenentatge per a la vida, l’ecosistema educatiu del centre, la personalització dels aprenentatges, la cultura de l’avaluació formativa i formadora, el desenvolupament personal i social, les relacions, les emocions, els rols, el respecte, la justícia social en un marc d’inclusió i equitat educatives per assegurar que aquesta transformació sigui de qualitat, possible i sostenible. La transformació Educativa és, per tant i necessàriament, multidimensional. Aquest caràcter holístic de la transformació educativa es pot concretar en 7 dimensions:

Desenvolupament personal i social

La transformació és un procés que implica mobilitzar totes les dimensions de l’ésser humà; el voler com actitud, el saber des del coneixement, el poder que implica fer una acció i el projectar que ens apropa cap a la millora educativa.

La suma de les dimensions de cada individu té com a objectiu l’excel·lència del desenvolupament social. Requereix una visió compartida de tota la comunitat educativa per assolir un bon creixement personal, professional i social. La intel·ligència emocional permet generar voluntat de transformació contínua i es necessita de la millor actitud possible davant de qualsevol circumstància, aprenentatge i/o situació per difícil que sigui. La cultura de centre implica les competències personals i professionals i l’habilitat d’entusiasmar a l’equip des de l’equitat i la igualtat.

Fonts:
Eina d’Autoconeixement de Centre (Desenvolupament Personal i Social)
Eina d’autoavaluació dinàmica de Centres Formadors (Interacció entre el tutor/a, el mentor i l’estudiant al llarg del procés)
Rúbrica per autoavaluar l’equitat escolar (El Projecte Educatiu)

Acompanyament a l’aprenent

Acollida, orientació i acompanyament de l’aprenent, alumnat i docent, a través d’un pla de centre per garantir la seva autonomia, el pensament crític i la comunicació amb la resta de la comunitat educativa.

El paper i l’estil de la persona docent és clau. Cal dissenyar accions i pràctiques d’aula i de centre centrades en l’acompanyament personalitzat i un estil docent que visualitzi, posi en valor i faciliti la connexió d’aprenentatges entre els diferents contextos educatius. Aquestes accions han d’estar consensuades i definides en un pla de centre que asseguri un bon acompanyament de l’aprenent que promogui l’aprenentatge social i l’adquisició de coneixement. El docent que acompanya suggereix, estimula, proposa, empodera i fomenta la presa de decisions, des d’una mirada global. Ha de saber orientar i guiar el procés per arribar a assolir els objectius d’aprenentatge, i ha d’acompanyar amb escolta activa, amb un discurs contingent que faciliti la construcció de coneixement personal i compartit estretament vinculat a l’afectivitat i als estats emocionals.

Fonts:
Eina d’Autoconeixement de Centre (Acompanyament i orientació)
Rúbrica per autoavaluar l’equitat escolar (Una escola per a tothom)
Eina d’autoavaluació dinàmica de Centres Formadors (Acollida, acompanyament i comunicació)

Personalització dels aprenentatges

Personalització de l’aprenentatge que garanteix un sistema inclusiu i d’equitat en el que cada alumne esdevingui responsable del seu aprenentatge i assoleixi l’èxit educatiu.

El procés d’aprenentatge és personalitzat i inclusiu, fomenta la implicació i la participació activa dels infants i joves com a responsables del seu itinerari personal, tot respectant la seva autonomia, partint dels seus coneixements previs i donant resposta a les seves necessitats individuals. El centre fomenta entorns d’aprenentatge per aconseguir el màxim de cada alumne potenciant les seves capacitats i habilitats per afavorir el desenvolupament de la persona en la seva totalitat i vetllant per l’equitat i la justícia social. Les pràctiques educatives associades es fonamenten en el coneixement existent sobre com s’aprèn i es basen en les prioritats curriculars.

Fonts:
Eina d’Autoconeixement de Centre (Aprenentatge personalitzat)
Rúbrica per autoavaluar l’equitat escolar (Itineraris personalitzats i escolarització)

Organització i gestió flexible de centre

Organització i gestió de centre flexible, dinàmica i oberta des d’una perspectiva de lideratge transformador que potencia com a cultura de centre el treball en xarxa de manera col·laborativa, des de l’exercici de cadascú a favor dels objectius de la institució, amb autonomia i responsabilitat compartida, amb la finalitat de contribuir al desenvolupament de les condicions per a la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge de tots els membres de la comunitat educativa.

El lideratge transformacional es basa en una concepció de lideratge que aprofita les potencialitats de cadascú a favor del centre i que fomenta la participació de tota la comunitat educativa i promou pràctiques inclusives. Aquest model de lideratge garanteix l’horitzontalitat de l’acció educativa, alhora que afavoreix un lideratge col·lectiu. Compartir responsabilitats i implicar la comunitat educativa en les decisions de centre és un element clau per avançar en la qualitat i en la transformació educativa. Aquest lideratge transformacional és una tasca d’equip que és convenient assumir-la des d’una perspectiva holística en la que el tot és més que la suma de les parts. Així mateix, el lideratge inclusiu desenvolupa accions educatives que promouen un aprenentatge social, cooperatiu i personalitzat tenint en compte les motivacions i emocions dels aprenents.

Fonts:
Eina d’Autoconeixement de Centre (Organització i gestió del centre)
Rúbrica de Canvi Educatiu (Gestió de l’organització)
Eina d’Avaluació Dinàmica de Xarxes (Crear entorns d’aprenentatge compartit que possibilitin el desenvolupament personal i professional de cadascú)
Marc de la Innovació Pedagògica (Organització i gestió educativa)
Eina d’autoavaluació dinàmica de Centres Formadors (Designació dels mentors/es i coordinadors i coordinació de pràctiques del centre)
Villa Sánchez, A. (2019). Liderazgo: una clave para la innovación y el cambio educativo. Revista de Investigación Educativa, 37(2), 301-326.

Ecosistema educatiu en els aprenentatges

Projecte educatiu orientat al desenvolupament de les competències per a la vida des de l’equitat i la igualtat d’oportunitats en un entorn educatiu estès i en xarxa amb la participació i la coresponsabilitat de tota la comunitat educativa i la integració dels agents de proximitat.

El centre és una organització pedagògicament deslocalitzada que funciona com a entorn educatiu en xarxa teixint aliances amb entitats del territori amb iniciatives socioeducatives, sociosanitàries, de protecció i benestar social i professionals (lleure, empresa, oci, esport, cultura…) i les entitats o fundacions que les representen. El centre promou la participació de les famílies i del voluntariat per integrar-se en el teixit social, cultural i associatiu a través de l’aprenentatge i servei i la col·laboració en events i jornades. El centre forma part de les xarxes territorials de transformació educativa i es coordina amb tots els centres educatius de l’entorn i amb els serveis educatius per atendre aspectes pedagògics, socioeconòmics, organitzatius i de gestió desenvolupant nous models de relació que afavoreixin l’equitat de centres. D’altra banda els diferents agents de proximitat vetllen conjuntament per la protecció i el desenvolupament de la infància i l’adolescència en tots els àmbits de la seva vida.

Fonts:
Rúbrica per autoavaluar l’equitat escolar (Comunitat educativa i obertura a l’entorn)
Eina d’Autoconeixement de Centre (Propòsit i plantejament del centre)
Rúbrica de Canvi Educatiu (Propòsit i plantejaments institucionals)
Marc de la Innovació Pedagògica (Relació i cooperació amb la comunitat educativa i l’entorn)
Eina d’Avaluació Dinàmica de Xarxes (Desenvolupar un lideratge enfocat a l’aprenentatge compartit)
Eina d’autoavaluació dinàmica de Centres Formadors (Intercanvi pedagògic entre el centre, la universitat i l’estudiant)

Metodologies d’aprenentatge per a la vida

Desenvolupament de competències per a la vida a través d’un model pedagògic inclusiu, innovador i plural que parteix de les necessitats reals de l’alumne i fomenta la presa de decisions i la participació activa d’aquest com a actor principal del seu aprenentatge amb l’objectiu que assoleixi amb èxit els aprenentatges necessaris per una vida plena, i obtingui totes les competències possibles per a ser una persona culta, responsable i lliure.

Les metodologies han de ser fonamentades en el coneixement de com les persones aprenen, i han de ser diverses per adaptar-se a la realitat personal, les capacitats individuals i l’entorn socio-familiar tot potenciant o desenvolupant aquestes capacitats innates. A partir de la personalització cal emprar metodologies que permetin un aprenentatge global. Per tant, han de ser transversals, de naturalesa social, han de provocar un aprenentatge actiu amb coresponsabilitat i empoderament, tant dels aprenents com de docents, i, finalment, han de facilitar la participació i la implicació de totes les famílies i dels agents de l’entorn de la comunitat educativa garantint un accés equitatiu orientat a compensar desigualtats i a fer del centre educatiu un espai de construcció del bé comú.

Fonts:
Rúbrica de Canvi Educatiu (Procés de l’aprenentatge competencial: metodologia)
Eina d’autoavaluació dinàmica de Centres Formadors (Millora contínua i transformació educativa del centre formador)
Marc de la Innovació Pedagògica (Metodologies i recursos per a la millora de l’ensenyament i aprenentatge)
Eina d’Avaluació Dinàmica de Xarxes (A través del diàleg, la reflexió pedagògica i l’experiència educativa es generen nous objectius compartits que combinen interessos i motivacions.)
Eina d’Autoconeixement de Centre (Metodologies d’aprenentatge competencial i organització flexible)

Cultura avaluativa com a motor d’aprenentatge i de transformació educativa

Avaluació com a mecanisme d’autoregulació d’aprenentatge, de millora professional i personal i de transformació educativa, lligada a la pràctica reflexiva mitjançant l’autoavaluació i la coavaluació on participa tota la comunitat educativa, entenent l’escola com una organització que aprèn.

El centre fomenta la cultura avaluativa per a la millora i la transformació educativa, a partir d’evidències d’èxit, incloent un pla d’avaluació al Projecte Educatiu de Centre. Parlem d’un model sistemàtic d’indagació i holístic, que requereix la participació de tots els agents implicats per valorar els aspectes de la vida del centre: docents, per a la millora de les seves competències professionals; alumnat, com a protagonista en el seu procés d’avaluació; organització i gestió flexible de centre; i xarxes i ecosistema educatiu.

Fonts:
Eina d’Autoconeixement de Centre (Avaluació)
Eina d’autoavaluació dinàmica de Centres Formadors (Participació dels estudiants en pràctiques)
Rúbrica per autoavaluar l’equitat escolar (Una Escola per a tothom)
Rúbrica de Canvi Educatiu (Procés de l’aprenentatge competencial: avaluació)