“No hi ha mal alumne, hi ha mal professor”. Així sentencia en Simon Dolan al poc de començar la seva ponència en motiu de la XVII Jornada de qualitat a l’ensenyament. Tots tenim talent, però no tothom el sap detectar, i els docents hem de ser capaços de reconèixer i potenciar els talents de cada alumne.

El primer que hem de fer és preguntar-nos sobre el talent. Per a qui? Per a què? Per a quan? Cal definir el talent i, sobre tot, cal mesurar-lo, perquè el talent ni és universal ni és per sempre. Està limitat pel sector o l’organització que el requereix, fins i tot per la cultura que el potencia o no, i necessita reinventar-se i innovar per crear futur tot avançant-se al mateix futur.

El líder d’una organització o d’una empresa, també el professorat, ha de saber detectar i definir el talent, ha de ser capaç de precisar i desenvolupar el talent per projectar-lo cap al futur, i ha d’aconseguir retenir-lo.

El futur arriba cada dia amb novetats que hem de poder visionar, especialment pel que fa a l’àmbit laboral. El concepte de treball ha canviat i, per tant, l’objectiu de la formació també ha hagut de canviar.

“Avui no s’ha de buscar feina. S’ha de crear feina.
Cal talent informàtic, una taula amb ordinador i accés a internet.”

Les noves tendències de futur que poden guiar com una brúixola el nostre camí es basen en tres principis que han transformat com mai la societat:

  • La digitalització (tecnologia i virtualització)
  • La globalització
  • La innovació i la creativitat

En aquest nou present, les titulacions ja mai més podran ser l’objectiu final de l’estudiant. El canvi requereix una educació permanent, i els alumnes i els professionals han de rebre formació constant al llarg de tota la vida.

El lideratge també ha canviat en aquesta nova societat ultracomplexa. La direcció per instruccions que funcionava en un sistema de treballadors poc autònoms va donar pas en el passat recent a una direcció per objectius. Però aquest model ha esdevingut obsolet, perquè els objectius canvien constantment. Ara és necessària una direcció que es basi en altres estratègies que flueixin de baix cap amunt en un model triaxial fonamentat en la confiança. Es tracta de la direcció per valors i per motivacions.

La brúixola que ha de guiar el nostre camí i que ha de permetre el sosteniment de la visió i la missió d’una determinada organització es construeix a partir de l’alineació dels valors econòmics i pragmàtics, dels valors ètics i socials, i dels valors emocionals a través de la confiança entre les parts. Tres eixos que han de mantenir-se en equilibri.

 

Comparteix