Ja fa uns dies que grato temps per llegir apassionadament tot el que ens comparteix la Mar Esteve Ràfols sobre la seva experiència en el treball per projectes, i no em puc estar de subratllar, de fer anotacions al marge i de compartir amb tothom la seva visió del procés d’ensenyament i aprenentatge!
Esteve, M. (2019): Aventures d’aprenentatge. Construir escola amb el treball per projectes. Editorial Eumo. Barcelona. 135 p.
Hi ha molt a aprendre del que diu la Mar però, potser per ser de rabiosa actualitat a Secundària, en vull destacar la seva visió sobre el concepte “Competències”, mot que justifica força inapropiat si en considerem les diferents accepcions. No sabré explicar-ho tan bé com ella (Esteve, 2019: 33) però, ras i curt, “Competència” és alhora aptitud i rivalitat, un significat dual, positiu però també negatiu i, per tant, indesitjable. I és que el que volem dels nostres alumnes és que siguin capaços, capaços per afrontar els reptes de la vida i de la societat en la que viuran, lluny de rivalitats, lluites i competències.
És per això que la Mar proposa substituir el terme “competències” per “Capacitats”, un mot només en positiu, que neix des del Jo de cada alumne i, fins i tot com diu la Mar, “capaç d’estimar”!
Francesc Xavier Martínez Bernat
Pense que està molt bé que hom tracte d’evitar la connotació negativa del terme “competència”. Malgrat això, la veritat és que jo no ho percep així: hi ha prou a imaginar-me una futura ciutadana o ciutadà ben competent a l’hora d’exercir les seues capacitats per tal de bastir una societat més responsable, justa, tol·lerant i equitativa i, ras i curt, desapareix la connotació.
A banda d’això, les capacitats són recursos mobilitzables en l’exercici de les competències. Han de ser mobilitzades sobre uns determinats continguts (que llavors esdevenen coneixements) i en una determinada situació o context. Tots tres elements són fonamentals i indissociables. Cal no simplificar la noció de competència.