Una de les competències clau que han d’assolir els nostres alumnes a l’educació obligatòria és la capacitat d’emprendre, organitzar i conduir un aprenentatge individualment o en grup, en funció dels objectius i necessitats, així com dominar els diferents mètodes i estratègies d’aprenentatges. Es tracta de la competència d’aprendre a aprendre.
Al curs que tot just fa uns dies he assolit, “Estratègies per avaluar competències” del programa de Postgrau “Avaluar per aprendre” de la UOC i l’Associació de Mestres Rosa Sensat, he pogut constatar la necessitat de fomentar la pràctica reflexiva en tots els processos i activitats d’aprenentatge dels alumnes per a desenvolupar la seva capacitat d’autoregulació per mitjà de l’autoavaluació i la coavaluació. En aquesta reflexió, els alumnes han de poder empoderar-se dels objectius d’aprenentatge a través del coneixement del seu nivell inicial (per mitjà de l’autoavaluació inicial), han de ser capaços de saber reconèixer i aprendre dels seus errors i reconèixer també el que han après i el que tenen encara pendent d’aprendre, tant pel que fa als resultats assolits com sobretot pel que fa als processos seguits.
Parlem dels nostres alumnes, però també hem de parlar de nosaltres mateixos, perquè allò que és bo per a ells també és bo per a nosaltres (o també, el que no pot ser bo per a nosaltres, no pot ser bo tampoc per a ells). És important reflexionar cada dia sobre la nostra tasca docent, avaluar-ne els resultats i, sobretot, els procediments seguits, autoavaluar la nostra activitat professional per millorar-la dia a dia, corregir allò que no funciona o que no permet assolir satisfactòriament els objectius previstos, aplicar noves metodologies, o velles que han estat oblidades i mereixen ser redescobertes, perquè cada alumne és diferent i cal arribar-hi de diferent manera, i cal aprendre, aprendre cada dia, de la pròpia experiència i de la dels altres (què bo seria promoure als centres la coavaluació de la pràctica docent!).
És per això que he decidit incorporar a aquest blog reflexions sobre la meva pràctica docent, allò que jo mateix vagi aprenent de la formació continuada, de les meves lectures i de la meva experiència personal. L’objectiu d’aquestes reflexions no és altre que l’autoregulació del meu propi aprenentatge i tenir a prop allò que vagi trobant interessant de recordar. I em seria molt útil, també, que hom participés per mitjà de comentaris als articles, més enllà de les xarxes educatives que tan bé funcionen ja, amb l’objectiu de poder disposar d’altres punts de vista que enriquissin la meva pròpia percepció de la pràctica docent.
Deixa un comentari