Efectes de la contaminació per metalls pesants

Els alumnes de 4t d’ESO de la matèria optativa de Biologia i Geologia han començat avui la pràctica 12, que consisteix en una investigació sobre els efectes de la contaminació per metalls pesants.

Watermarked3(2017-05-05-1310)

Els alumnes disposen d’un informe de pràctiques en el que es detallen amb tota claredat tant els fonaments teòrics de la pràctica com el protocol a seguir.

Watermarked10(2017-05-05-1310)

La pràctica s’emmarca en el bloc d’ecologia, on es treballen els conceptes bàsics de nínxol ecològic, factors abiòtics i biòtics limitants, les relacions intraespecífiques i interespecífiques, espècie, població, comunitat i ecosistema, colonització, successió ecològica i clímax, cicles biogeoquímics, fluxos de matèria i energia, contaminació i gestió ambiental.

Watermarked11(2017-05-05-1310)

A la pràctica s’estudia de manera experimental els efectes de la contaminació química en la germinació i en el creixement de llavors de gramínia del gènere Festuca, que es comercialitza com a gespa. El metall pesant considerat com a contaminant és el coure, i s’ha escollit el compost soluble en aigua CuCl2 · 2H2O en dissolució aquosa prèvia al 1mg/ml.

Watermarked4(2017-05-05-1310)

Els alumnes han preparat la solució prèvia utilitzant una balança de precisió, tenint en compte que la densitat de l’aigua és igual a 1.

Watermarked15(2017-05-05-1310)

Mentrestant, altres alumnes han estat preparant uns cercles de paper de filtre en condicions netes per a evitar contaminar el paper.

Watermarked13(2017-05-05-1310)

S’han colocat 3 cercles de paper de filtre a cadascuna de les plaques de Petri noves i perfectament netes. S’ha utilitza un total de 6 plaques de Petri per al cultiu a diferents concentracions.

Watermarked6(2017-05-05-1310)

Les concentracions que s’han fet són al 100%, al 30%, al 10%, al 3% i a l’1% de CuCl2 aq. A més, s’ha fet un altre cultiu només amb aigua destil·lada (concentració al 0%) que constitueix la prova control que permet tabular els resultats que s’obtinguin.

Watermarked12(2017-05-05-1310)

Per preparar cadascuna de les concentracions s’han utilitzat pipetes, peres xucladores de precisió i tubs d’assaig.

Watermarked7(2017-05-05-1310)

La proporció de solució i d’aigua utilitzada a cada preparació ha estat l’adequada per a obtenir les concentracions desitjades. Ha calgut ser molt precís!

Watermarked9(2017-05-05-1310)

La mescla s’ha barrejat bé en el tub d’assaig abans de vessar-la sobre el paper de filtre a la placa de Petri convenientment etiquetada.

Watermarked1(2017-05-05-1310)

La diferència de concentracions és ja visible pel color més o menys fosc del preparat.

Watermarked5(2017-05-05-1310)

Abans de posar les llavors de gramínia a les preparacions, ha calgut escollir les llavors òptimes per a l’experiment: llavors de mides similars i senceres.

Watermarked8(2017-05-05-1310)

Cada preparació ha de tenir 20 llavors disposades aleatòriament per tota la superfície de la placa, evitant que les llavors es toquin.

Watermarked16(2017-05-05-1310)

A la fotografia següent es pot observar el procés de cultiu:

Watermarked17(2017-05-05-1310)

Una vegada realitzat el cultiu, s’han tancat les plaques de Petri.

Watermarked2(2017-05-05-1310)

Aquí teniu les preparacions acabades amb les 6 concentracions:

Watermarked14(2017-05-05-1310)

Finalment hem posat el cultiu a l’estufa del laboratori per mantenir-lo a una temperatura constant de 22ºC.

Watermarked18(2017-05-05-1310)

D’aquí a una setmana els alumnes estudiaran la proporció de llavors germinades i l’índex de creixement de l’arrel i de l’epicòtil per a cada concentració de metall pesant i discutiran els resultats per a obtenir conclusions sobre la contaminació.

 

← Article previ

Article següent →

1 Comentari

  1. Hola bona tarda, hi hauria la possibilitat de tenir en document word o pdf la pràctica que utilitzes per fer aquest experiment?

    Moltes gràcies
    Alba

Deixa un comentari