Com la majoria de vosaltres sabeu, la pràctica de castells té com a objectiu alçar construccions amb la major altura possible, amb la finalitat de poder-les descarregar (no com pensen alguns mitjans de comunicació estatals, personificats en el senyor Piqueras, que confonen greument alguns termes).
Així que amb aquest article esperem que conegueu més el fascinant món casteller, la seva estructura, les colles, algunes anècdotes i la seva repercussió.
Els castells són una tradició molt arrelada a Catalunya, originària de les terres tarragonines, concretament de Valls. En els darrers anys la pràctica de castells s’ha anat estenent per tot el territori català, fins i tot fora de les seves fronteres. Actualment hi ha 62 colles, repartides per les quatre províncies, la Catalunya Nord, Mallorca i l’Argentina.
Cada colla té un nom diferent que generalment va acompanyat del nom de la vila que representa, ja que ens trobem amb algunes poblacions que tenen més d’una colla: Valls, Terrassa, Tarragona, Reus, Vilafranca, Barcelona i el Vendrell. Hi ha molta diversitat quant a la seva forma d’anomenar-se, des de colles que han optat per dir-se castellers com la de Mollet, Sant Cugat o Vilafranca entre d’altres, fins a les que prenen altres noms com: xiquets, minyons, capgrossos, bordegassos, segals, moixiganguers, tirallongues, torraires, marrecs, ganxets, nyerros… ja que simplement així ja se’ls relaciona amb la població. Un altre tret característic per diferenciar les colles és la camisa, que és l’únic que varia de la vestimenta: vermelles, malves, verdes, morades, grogues, ratllades…, amb els pantalons blancs, faixa negra i mocador vermell a topos blancs.
Un cop diferenciades les colles, explicarem les diferents parts del castell i les diferents estructures que es poden trobar. A les colles hi tenen cabuda tot tipus de gent i, les componen persones de diferents edats, sexe i cultura.
Un castell està compost de tres parts fonamentalment: la pinya, que és el suport del castell, metòdicament estructurada i ordenada, per tal que cada membre hi tingui un lloc determinat. La seva funció és imprescindible.
Després el tronc, format pels baixos: homes baixets i amb molta força, són els qui aguanten tot el pes del castell i queden tapats totalment per la pinya. Els segons: homes forçuts i grossos. Els terços: gent amb molta tècnica. Els quarts: gent amb molt d’equilibri. Quints, sisens… (depenent de l’alçada del castell). A partir dels quarts s’intenta que els castellers siguin força lleugers de pes.
Finalment el pom de dalt, format per la canalla; les seves edats oscil.len entre els 4 i els 12 anys aproximadament. Al pom de dalt hi trobem els dosos, l´acotxador o cassoleta (casteller més petit) i l´anxeneta, aquest últim és qui corona el castell aixecant el braç, moviment anomenat “fer l’aleta”. La canalla té unes virtuts molt especials, són àgils, finets a l’hora de pujar, ràpids, valents i hàbils. A ells els hi cau la feina de decidir el destí del castell; val a dir també que tenen un fort xoc psicològic amb tanta responsabilitat. Alguna vegada s’han fet enrere a l’hora de coronar un castell.
No s’ha d’oblidar que dins de la colla també hi ha els grallers i tabalers, que acompanyen amb les seves comparses la colla durant totes les actuacions.
Les colles castelleres realitzen construccions que actualment arriben a alçades de 10 pisos. Els Minyons de Terrassa, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca (aquestes dues últimes només l’han carregat) són les úniques tres colles que han coronat castells d´aquesta magnitud.
Hi ha un tot ventall de gammes de castells; els pilars són les estructures en què el tronc està format per una sola persona per pis. La torre: és quan el tronc consta de dos castellers per pis. Els tres: el tronc és de tres persones per pis, i així successivament.
Les colles castelleres veuen reflectida la seva temporada en una classificació, que mitjançant una puntuació per les construccions que han anat construint mostren la millor colla de l’any. Aquest any, la classificació s‘ha vist encapçalada pels Minyons de Terrassa, seguits dels Castellers de Vilafranca i la Vella dels Xiquets de Valls en tercera posició i així successivament fins al 61nè lloc.
Les colles veuen culminat l’any amb la diada de la colla que és la seva festa gran. Aquest és el dia on s’ha de veure a la plaça local el treball assolit.
En els darrers anys aquesta tradició ha rebut una acceptació popular molt gran i com a mostra d’això, els mitjans de comunicació li dediquen espais específics.
Així que si aquest món us atrau, sapigueu que sempre que assistiu a una actuació podeu ajudar a fer pinya, i si realment voleu experimentar el sentiment casteller, qualsevol colla estarà disposada a rebre nous castellers, per tant ho recomanaríem a la gent que vulgui gaudir d’una molt bona experiència, no només per fer castells i sentir aquella sensació indescriptible quan comença el toc de gralles, sinó pel fet d’estar integrat en una colla i passar-ho fenomenal amb els amics.
Eva Calvés (Moixiganguers d’Igualada)
Jordi Enrich (Castellers de Mollet)
(ICT-T)
