Barcelona a ulls de turista

Sota aquest lema podem trobar els fulletons que anuncien el Bus Turístic de Barcelona, tota una experiència ja sigui des de dins com a treballador o des de fora com a turista. El bus turístic és un d’entre tants serveis turístics de la Ciutat Comtal. És una forma de visitar els llocs més emblemàtics de Barcelona “sense moure’s de lloc”.

El bus turístic s’adreça a tot aquell que el vulgui utilitzar, durant un o dos dies consecutius segons el bitllet adquirit. Amb el bitllet se us entregarà una guia i un carnet de descomptes per visitar els diferents llocs de pas on l’autobús té les seves parades. El que us recomano és que no us quedeu tot el sant dia a l’autobús, sinó que exerciu de bons turistes i aneu pujant i baixant, si no, no veureu absolutament res…

Set d’agost del dos mil, poques vegades una data ha significat tant, i és que aquell dia començava la meva aventura al bus turístic de Barcelona, però no com a passatger, sinó com a espectador privilegiat, com a testimoni directe de “l’espectacle” que s’hi ofereix cada dia. Aquell dia hi vaig començar a treballar. Van ser tres mesos plens d’experiències i sensacions diverses, tres mesos on cada dia era diferent, tot i que la feina sempre era la mateixa, tres mesos inoblidables i recordats amb certa nostàlgia.

Doncs bé, com a extreballador del bus turístic de Barcelona puc dir que m’ho vaig passar molt bé, no tan sols pel fet d’estar en contacte amb gent de diferents països i, per extensió, de diferents cultures, sinó també pel fet que, malgrat fer cada dia el mateix, sempre era diferent, i aquest és un dels avantatges quan en el teu treball et dediques a relacionar-te amb persones. Però el tracte amb persones també té els seus inconvenients. I evidentment també hi ha les anècdotes, unes positives i altres negatives. Ja us en parlaré.

Entre els aspectes gratificants sempre trobem la gent que s’implica amb el que fas, que t’ajuda i et facilita la feina, fins i tot s’arriba a un punt de complicitat que agraeixes i que fa de la feina una tasca agradable. Aquesta gent és la que t’escolta mentre estàs anunciant la parada on arribes, la que segueix les normes de seguretat i la que s’interessa per tot allò nou que pot aprendre. A l’hora tens l’avantatge de poder descobrir coses del seu país o cultura que t’eren desconeguts o que simplement havies sentit a dir.

Entre els aspectes negatius trobem aquella gent faltada de disciplina i que va pel món com si tot el que trepitja fos seu, sense cap mena de respecte ni d’educació cap a tu i cap als seus compatriotes, que en comptes de simplificar les coses les complica una mica més si en té l’oportunitat, i que lluny d’intentar comprendre, pren una actitud intolerant, la qual cosa et crema i fa que els aspectes positius quedin eclipsats per la rebequeria estúpida d’un intransigent.

Pel que fa a les anècdotes d’aquesta feina, se’n podria fer un bon llibre, omplint pàgines i pàgines. Com a part divertida de la feina tenim el típic grup que van junts però què s’acaben perdent perquè no s’han posat d’acord a quina parada baixar o coses per l’estil. Una altra cosa agradable és quan la gent del dia anterior torna a pujar al bus i coincideix un altre cop amb tu i a més et recorda. Però l’anècdota més agradable que recordo és un dissabte al matí que portàvem un grup de dones alemanyes, i cada dues hores ens trobàvem, és a dir, anaven esperant el primer bus en què havien pujat per tornar a anar amb la mateixa informadora i casaca! La veritat és que aquell va ser un dels dies més macos. Pel que fa a les anècdotes negatives, si se’n pot dir així, citaria algunes preguntes que et fa la gent sobre alguns llocs que veuen o visiten. Per exemple (i sense exagerar!), molts d’ells s’han pensat de vegades que el Buquebus són les Golondrines; que el Mare Nostrum, el Mediterrani, és un llac, i fins i tot hi ha qui pensava que era el llac de Banyoles; d’altres es pensaven que la Torre Eiffel la podien veure aquí. I un dia una parella em va preguntar que on s’agafava el funicular per anar a esquiar!!! Moltes d’aquestes “barbaritats” tenen com a origen la desconeixença del lloc que visiten, fet bastant generalitzat, però el que també passa de vegades és que hi ha gent que fa un tour per Europa i, és clar, cada dia es troben en una ciutat diferent, i això els descol·loca bastant.

Per acabar, m’agradaria dir que no és un servei exclusivament orientat als turistes i visitants d’altres bandes, també és un servei adreçat a la gent de la mateixa ciutat, perquè nosaltres també ens podem sentir turistes a casa nostra, tant pel fet d’utilitzar un servei turístic com pel desconeixement del que tenim a prop. Creieu-me, jo tot i estar-hi treballant, hi ha hagut algun dia que m’he sentit turista. Així doncs, us recomano que l’agafeu un dissabte i/o diumenge, o un dia de vacances, i descobriu la vostra ciutat amb uns altres ulls i des d’una altra perspectiva. Estic convençut que en gaudireu.

JORDI AGUAYO
(CFS ICT – 99 / 00)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *