Llatí omnibus

Fa poc veia a les notícies sobre el temps una espectacular imatge d’una ciclogènesi. Procedia d'”Aqua” un dels satèl·lits de la flota que posseeix la NASA per a observar el nostre planeta.
“Terra”, “Aqua” i “Aura” (Terra, Aigua i Aire) són tres grans satèl·lits equipats amb una gran varietat d’instruments que els permeten fer un seguiment complet dels fenòmens naturals.
“Terra” estudia la interacció entre terra, oceans i atmosfera i està ajudant a conèixer millor com està canviant el clima. “Aqua” recull informació sobre tot el cicle de l’aigua. I “Aura”, seguint la lògica dels noms llatins, estudia en profunditat l’atmosfera, fixant-se en aspectes com el gruix de la capa d’ozó.

Ara es pot jugar al Pacman (un joc que s’ha convertit en un “clàssic” de la informàtica) amb les instruccions en llatí. Entra a aquesta pàgina web
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~14700717/latin/flash/PacmanLatine.swf
li dones a “Incipere” (Començar), i quan “paratus sis” (estiguis preparat), a veure quants “puncti” pots aconseguir. Això sí, només tens tres “vitae”…
Ah! Recorda que per a moure el teu Pacman has de fer servir les fletxes del teclat.

“Flos Mariae” (en llatí “Flor de Maria”) és un grup de set germanes que van prometre a la Verge Maria que, si la seva mare es recuperava del tumor que estava patint, formarien un grup musical per a propagar la fe catòlica.
La mare es va recuperar, de manera que la seva productora “Flos Dei” (en llatí “Flor de Déu”) ha publicat un disc que està apareixent a Youtube a ritme d’una cançó a la setmana. I està sent una autèntica bomba!

Bé, el cert és que no canten massa bé, ni les lletres estan molt encertades, i està clar que necessiten un estilista ja, però els agraïm molt que el nom del seu grup sigui en llatí…

Qui no ha sentit parlar, o millor dit, qui no ha vist l’espantosa “restauració” que la Cecilia Giménez va fer de l'”Ecce homo” de Borja (Saragossa)? Opinions a banda, el més interessant per a mi, com a filòleg, és que de sobte gràcies a aquesta notícia tothom es posava a citar amb naturalitat una obra artística amb el nom llatí.
“Ecce homo”(= Vet aquí l’home) són unes paraules que, segons l’Evangeli de sant Joan, va pronunciar el governador romà Ponç Pilat. Aquest no volia condemnar a mort Jesús i va decidir que un càstig físic era suficient. Quan el càstig es va acomplir, Pilat va presentar el presoner tot nafrat davant d’una multitud que majoritàriament el volia veure mort; ell, però, es rentava les mans. En aquest moment, va pronunciar les famoses paraules. És per això que al llarg de la història de l’art moltes obres que mostren Jesús ferit tenen aquest títol. Però crec que cap ha aconseguit la notorietat de l'”Ecce homo” de Borja…

Arran de la crisi a Crimea veiem imatges per televisió de la famosa sala de reunions de l’OTAN a Brussel·les. A un costat es pot veure el lema d’aquesta organització: “Animus in consulendo liber” (= Esperit lliure per decidir). Es tracta d’una frase del polític romà Cató i s’utilitza ja des del 1959, quan la seu de l’OTAN era a París. La idea d’utilitzar un lema en llatí fou de l’aleshores secretari Paul-Henri Spaak.
Les dues fotos són d’una antiga trobada amb autoritats de Rússia, a la qual sembla que va anar tot bé. Ja veurem ara…

La companyia “Fred” ens ofereix la possibilitat de celebrar un aniversari amb xifres romanes. A que no us ho havíeu plantejat mai?
Aquí teniu una imatge que ens demostra que, això sí, segons quina edat més val comprar un pastís ben gros…

El famós dibuixant Antonio Fraguas de Pablo (“Forges”) ens ha regalat alguns cops autèntiques perles d’humor sobre el llatí. Generalment incorpora un contingut crític a la seva vinyeta, tal com es veu a la primera imatge. En llatí diu “Pels segles dels segles, amén”. També trobem aquest to al següent acudit, que ens recorda la fòbia al món àrab que van suscitar als EEUU els atemptats de l’11 de setembre:

El text llatí ens diu “I pau a la terra per als homes de bona voluntat”. Són les paraules que els àngels van utilitzar per anunciar als pastors el naixement de Jesús.

Aquest altre acudit critica l’excessiva subordinació del president Aznar a la política bel·licista de George Bush:

Aquest es lamenta de la falta d’honestedat a la classe política en particular i a la societat en general:

Un sobre l’atac als serveis bàsics com la pensió de jubilació:

Ara bé, per mi, la vinyeta més impactant sobre el llatí és, sens dubte, aquesta:

Espero que cap alumne meu cometi aquest error…

El dibuixant nord-americà Bill Amend se’n riu del prestigi que tenen les cites en llatí al seu país. Reconeixeu les locucions? Una d’elles (“E pluribus unum”= De molts un de sol) és un lema dels Estats Units i apareix a monedes i bitllets.

“He vingut, he vist, he vençut”. Ja fa temps que estàvem acostumats a veure la famosa frase de Juli Cèsar als paquets de tabac de Marlboro. Amb ella els fatxendes de la companyia Philip Morris es vantaven del poder que tenien sobre els consumidors. Però ara, amb l’arribada d’Internet, l’allau de transformacions que ha patit la frase és enorme. Observeu aquestes variants:

Alguna és de dubtós bon gust, com aquest “He vingut, he vist, he vomitat”:

I aquí teniu un exemple que ens demostra que no cal variar el text per a donar-li un nou sentit…

El significat d’aquesta cita en llatí és: “Sempre on sota d’on”. Vista així no sembla que tingui massa sentit. El que passa, però, és que es tracta d’un exemple de “dog latin”, el llatí macarrònic dels anglo-saxons. Si la traduïm a l’anglès ens donarà “Always where under where”, que és un joc de paraules, ja que sona igual que “Always wear underwear” (Sempre has de portar roba interior)…

“La treva” és un film de 1996 basat en la novel·la autobiogràfica amb el mateix títol de Primo Levi. A la novel·la i el film s’explica el seu retorn a Itàlia, després de sobreviure al camp de concentració d’Auschwitz, a través d’una Europa devastada per la segona Guerra Mundial.
L’escena que he triat ens mostra els intents infructuosos de Primo Levi a una població de Polònia per aconseguir diners per al menjar. La gent el reconeix com un jueu i té molt present el que els alemanys han estat fent fins fa poc. Senten por i vergonya. Finalment, en Primo troba un capellà. El segueix fins a la seva església i intenta comunicar-se amb ell, però el capellà aparentment només parla polonès. Una inscripció a la paret li recorda que sí que hi ha un idioma que els dos coneixen: el llatí.

Aquest és el diàleg en llatí:
– “Pater optime, ego captivus eram. Mihi oportet invenire panem.”
– “Es Iudaeus?”
– “Pater, ubi est mensa pauperorum?” (ERROR per “pauperum”)
– “Via secunda ex decumano.” (això realment vol dir “el segon carrer a partir de l’avinguda principal”)
– “Gratias, gratias.”

Aquesta és la inscripció de l’església. Significa: “Sagrat és el que es defensa i es protegeix de la maldat dels homes” (amb un petit error, “minitum” per “munitum”). El curiós és que la frase no és de Sant Marc,com hom podria pensar, sinó del jurista Marcianus.

Torna la Champions League i un dels duels més interessants serà entre el Barça i el Manchester City. A la publicitat del partit es veuen els escuts de les dues entitats i els meus ulls de seguida es fixen en el lema en llatí de l’equip anglès: “Superbia in proelia” (Orgull per als combats). A l’escut del Barça no hi ha res en llatí. De fet, a cap dels equips de la Primera Divisió espanyola. En canvi, a la Premier anglesa hi trobem altres exemples, com a l’escut de l’Everton on trobem “Nil satis nisi optimum” (Res és suficient si no és el millor), l’escut del Blackburn Rovers (“Arte et labore”: Amb habilitat i treball), o el del Tottenham Spurs (“Audere est facere”: Atrevir-se és fer-ho).

Victòria anglesa al duel filològic.

Sentim aquests dies que la costa est dels Estats Units està gairebé congelada per l’efecte de la tempesta de neu “Pax”, la qual ha provocat de moment 20 morts.
Anomenar “Pax” (=Pau) una tempesta d’aquesta magnitud sembla una broma d’estudiant de llatí. Investigant per Internet he descobert que sí, efectivament és una broma d’estudiants d’institut. Concretament dels alumnes de llatí de la “Bozeman High School”, que s’han encarregat de batejar amb noms greco-romans en ordre alfabètic les tempestes d’aquests dos últims hiverns. El novembre del 2012 Bozeman va rebre la visita de la tempesta “Brutus” (un bon mode de començar) i per aquest hivern han preparat noms llatins com “Quintus”, “Rex” o “Seneca”.

La llista completa de l’hivern 2013-2014 és: Atlas, Boreas, Cleon, Dion, Electra, Falco, Gemini, Hercules, Ion, Janus, Kronos, Leon, Maximus, Nika, Orion, Pax, Quintus, Rex, Seneca, Titan, Ulysses, Vulcan, Wiley, Xenia, Yona, Zephyr.

Des de fa uns anys tenim la possibilitat d’informar-nos de les notícies d’actualitat en llatí a través de dues emissores de ràdio. Es tracta de “Radio Bremen” i d'”Yle”, la companyia de radiodifusió pública de Finlàndia. Ambdues ens ofereixen a la seva pàgina web el text llatí d’un seguit de notícies d’última hora i també la possibilitat d’escoltar el fragment.
Aquí teniu els enllaços:
Radio Bremen: http://www.radiobremen.de/nachrichten/latein/startseite106.html
Yle: http://areena.yle.fi/radio/1931339

A Espanya, existeix només l’experiència d’una ràdio andalusa, Radio Torcal d’Antequera, que regularment convida el filòleg clàssic de la universitat de Málaga Cristóbal Macías perquè llegeixi en llatí algunes notícies, les tradueixi i comenti:
http://www.culturaclasica.com/?q=node/4773

Aquest és el títol d’un documental francès en dues parts que es va presentar a la televisió el juny del 2011. Ens explica els fets posteriors a la mort de Cèsar, destacant la rivalitat entre els seus dos successors, Marc Antoni i Octavi (el futur August). El més peculiar del documental són les seves escenes parlades en llatí. Els diàlegs van ser escrits per un professor de la Universitat de Montpellier, i són correctes, però els actors fan que perdin versemblança amb uns accents molt poc creïbles.
Aquí teniu un fragment destacat: el discurs de Marc Antoni als funerals de Juli Cèsar. L’actor és polonès, i se li nota…

Els subtítols són de la versió anglesa del documental (“The destiny of Rome”). Aquest és el text llatí:
“Si Caesar privatus mortuus esset, magnis orationibus non mihi opus esset; sed quoniam et ille in summo imperio periit et ego etiam consulatum gero, nullas res, quae dicendae sunt, tacere debeo. Certe pater ille, quamvis pontifex maximus, sacrosanctus, vir magnus, divus, tamen ab amicis, a civibus occissus est, quem nullus hostis interficere potuerat. Quid opus fuit de lenitate tua, o Caesar, quid sacrosanctitate, quid legibus, te crudelissime ab amicis occissum esse. O dolorem! O cruorem a cano capillo stillantem! O laceratam togam, quam nulla ratione vestivisse videris, nisi ut in ea ferrum reciperes. Per Iovem, Romae custodem, et celestes deos, iuro, ius iurandum do, me Caesaris mortem persecuturum esse.”

Els “Jocs de la Fam” és el títol d’una trilogia de novel·les de ciència ficció. En elles se’ns presenta un futur post-apocalíptic al qual una minoria que posseeix tots els recursos domina a la majoria de la població. Els “Jocs” són una mena de lluita de gladiadors als quals, però, els qui participen són adolescents, i això explica que les novel·les hagin tingut un enorme èxit entre els joves de tot el món.
L’autora, la Suzanne Collins, ha reconegut que l’antic imperi romà li va servir d’inspiració. De fet, el nom del país on té lloc l’acció es denomina “Panem”, i és una al·lusió a la famosa frase del poeta Juvenal “Panem et Circenses” (“Pa i Jocs de circ”), que critica aquest mètode utilitzat per l’autoritat per a mantenir la població contenta i callada. La capital, centre de l’opresió als ciutadans, és el Capitoli (un dels set turons de Roma) i el seu president és en “Coriolanus”. La resta d’habitants d’aquesta ciutat comparteixen noms llatins, com és el cas dels estilistes “Cinna”, “Portia”, “Octavia” i “Flavius”, els periodistes “Claudius” i “Caesar”, i un encarregat dels Jocs, “Seneca”. Els habitants sotmesos que es rebelen contra el Capitoli, en canvi, tenem noms anglosaxons, i si alguns d’ells són llatins (com “Fulvia” i “Messalla”) és perquè es tracta de ciutadans de la capital que s’han passat als rebels.
Altres noms són: “Aurelius”, “Lavinia”, “Castor”, “Pollux”, “Romulus”, “Cato” i “Brutus”.

“Thermae Romae” (Termes de Roma) és una col·lecció de còmics japonesos (el que coneixem per “manga”) ambientada a l’antiga Roma. El que té de particular, però, és que el protagonista, Lucius, un dissenyador de banys termals a l’època de l’emperador Marc Aureli, salta en el temps des de la seva època fins al Japó actual. El viatge té lloc cada cop que se submergeix a una banyera romana i es veu transportat fins a l’equivalent japonès de les termes, un “onsen”. Les experiències que Lucius té a la nostra època no només el deixen al·lucinat, sinó que també li permeten aplicar al seu temps algunes de les nostres comoditats sanitàries…

La història és poc versemblant i de dubtosa gràcia, però el que em va sorprendre quan vaig descobrir aquests llibres a Kyoto és veure com l’autora feia parlar el protagonista en llatí:

A aquesta escena Lucius demana “A quina banda està el vàter?”
Per cert, ja existeix una versió per al cinema, dirigida i interpretada per japonesos, però filmada a Itàlia. Aquí teniu el tràiler.

Per enguany amenacen amb una seqüela.

En Tom Cotton ens ha anat llegant durant els últims anys les traduccions al llatí de diverses novel·les famoses: “Captivus Zendae” (El presoner de Zenda), “Aurae inter salices” (El vent als salzes) o el relat de Dickens “Carmen in festum Nativitatis” (Conte de Nadal). La traducció més recent és la de l’obra de George Orwell “Fundus animalium” (Rebel·lió dels animals). A la portada d’aquesta última podeu veure en llatí la famosa frase “Tots els animals són iguals, però alguns són més iguals que altres”…Totes aquestes traduccions valen la pena i les podeu trobar a la venda a la xarxa.

La paraula llatina “VOX” té almenys dos significats. El primer és “Paraula”, i és el que identifica un seguit de diccionaris molt populars.

El segon és “Veu”, i l’utilitza un partit polític que tot just acaba de presentar-se. Pel que sembla, els seus fundadors diuen que volen donar precisament “Veu” a les persones i idees que creuen que no estan sent ben representades als parlaments. Esperem que no hi hagi un doble sentit en això…

Dos exemples del bon ús dels sufixos llatins per a crear una marca: al primer, s’utilitza “-arium”, que en llatí indica un lloc on es troba alguna cosa, en aquest cas, la imaginació. És el mateix sufix que trobem a mots com “solarium”. Al segon, el sufix és “-arius”, que indica algú que realitza un treball, en aquest cas, aportar amb el seu líquid les sals que el cos ha perdut amb l’exercici. Per tant, si a aquesta última paraula li posem el primer sufix, passa a ser un lloc: