Llatí al cinema (VI) La treva

“La treva” és un film de 1996 basat en la novel·la autobiogràfica amb el mateix títol de Primo Levi. A la novel·la i el film s’explica el seu retorn a Itàlia, després de sobreviure al camp de concentració d’Auschwitz, a través d’una Europa devastada per la segona Guerra Mundial.
L’escena que he triat ens mostra els intents infructuosos de Primo Levi a una població de Polònia per aconseguir diners per al menjar. La gent el reconeix com un jueu i té molt present el que els alemanys han estat fent fins fa poc. Senten por i vergonya. Finalment, en Primo troba un capellà. El segueix fins a la seva església i intenta comunicar-se amb ell, però el capellà aparentment només parla polonès. Una inscripció a la paret li recorda que sí que hi ha un idioma que els dos coneixen: el llatí.

Aquest és el diàleg en llatí:
– “Pater optime, ego captivus eram. Mihi oportet invenire panem.”
– “Es Iudaeus?”
– “Pater, ubi est mensa pauperorum?” (ERROR per “pauperum”)
– “Via secunda ex decumano.” (això realment vol dir “el segon carrer a partir de l’avinguda principal”)
– “Gratias, gratias.”

cita marcianus

Aquesta és la inscripció de l’església. Significa: “Sagrat és el que es defensa i es protegeix de la maldat dels homes” (amb un petit error, “minitum” per “munitum”). El curiós és que la frase no és de Sant Marc,com hom podria pensar, sinó del jurista Marcianus.

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *