Category Archives: Reflexió

Projecte 1×1, una suma difícil però imprescindible

2 Replies

“El projecte 1×1” del Departament d’educació s’ha encarregat al Grup d’Innovació Oberta encapçalat per Xavier Kirchner per decisió expressa d’Ernest Maragall, el Conseller d’Educació. Aquest projecte ha estat redefinit en funció del Plan Escuela 2.0 segons ha decretat el president del Govern espanyol.

La meva opinió ja l’he expressada en La mirada pedagógica i crec que és prou explícita: deixar d’oposar-nos al projecte, obviar la barbaritat pedagògica que suposa la proposta, no encabronar-nos en aspectes importants que tanmateix no són els més essencials i assumir la paternitat forçada d’aquest embaràs no desitjat.

Sé que no és una postura fàcil: en molts àmbits hi ha una hostilitat manifesta al projecte i en el projecte hi ha un personalisme difícil d’encaixar en les formes i els equips professionals del sistema educatiu.

És el projecte educatiu concret amb més dotació econòmica dels últims 25 anys i afectarà, de manera creixent, a tota una promoció d’educació secundària. I, segurament, les que seguiran. Això ha de suposar un canvi quantitatiu i qualitatiu en l’educació obligatòria.

Haurem de fer les paus. Haurem d’afluixar una mica tots i treballar plegats. Necessitarem totes les mans i tots els cors. Tots.

Sóc un professor d’institut en comissió de serveis al Departament: no és gaire, però és tot el que tinc. Jo hi posaré tota la meva energia professional i personal per aconseguir aquesta difícil suma.

Educació i tecnologies

Leave a reply
Boris Mir Competencia digital, competencia metodológica

Altres presentacions adocuments de Boris Mir.

Tasques urgents:

  • Difondre i compartir una visió més àmplia i profunda de les TIC potenciant les seves dimensions metodològiques i competencials.
  • Introduir elements de racionalitat i coneixement respecte a l’escàs impacte de les TIC en el paradigma educatiu.
  • Liderar i gestionar canvis educatius sistèmics, assumint que les TIC, encara que puguin arribar a ser-ho, no han estat fins ara agents del canvi.

L’agenda del dia a dia no ens hauria d’hipotecar l’agenda a mig termini o a llarg termini.

Cartografia del futur

2 Replies

Tomás López (1730-1802) va ser un cartògraf espanyol deixeble del gran cartògraf francès Jean Baptiste Bourguignon d’Anville (1697-1782). El 1804, López va publicar el seu Atlas Geográfico de España, el primer atles d’Espanya que es va fer en espanyol. Una publicació tardana, d’un afrancesat, és a dir, d’un il·lustrat espanyol.

La cartografia és una ciència social que sovint penja de la geografia, com una branca menor: sembla avorrida perquè s’entesta a representar la realitat rigorosament, amb volguda exactitud.

Mapa

http://www.wdl.org/es/item/1169

En canvi, la cartografia inventada del futur és molt llaminera, lliure, divertida. Està més basada en els desitjos i fantasies del seu promotor que no pas en la realitat tossuda del territori. Dissenyar el futur ens parla molt més dels somnis que no pas de les realitats tangibles. Curt i ras: retrata més al cartògraf que a la realitat tangible.

Aquests darrers dies, per raons professionals, m’ha tocat assistir a actes en què s’han dibuixat futurs possibles de l’educació: el projecte promogut per Xavier Kirchner Llibre de text digital i l’entrega dels premis EduClip en la Jornada “Nous formats i nous estils comunicatius per a l’educació“. Ara no toca valorar les idees escoltades perquè encara estic tractant de comprendre-les i valorar-les.

Però m’ha interessat molt la manera com els valors del present es manifesten descarnadament en els models de futur que inventem. Si vols saber en què creu una persona o una organització, pregunta-li quin futur idíl·lic imagina: en trobaràs un retrat, per omissió o el·lipsi, de les coses que estima o rebutja, de les seves creences profundes.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/3KnIJoHibiQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

He trobat aquest vídeo, celebrat per molta gent a la xarxa per tot el que hi surt. Jo, en canvi, he emmudit per tot el que hi manca.

Que avui pensi en els mapes, una de les passions d’en Jordi Vivancos, no deu ser casualitat.

Concepció personal de la funció docent i formació del professorat

Leave a reply

1. La nostra concepció personal de la funció docent s’ha format al llarg de la nostra vida escolar, molt abans de la nostra formació professional.

2. La concepció personal de la funció docent està implícita en la nostra pràctica docent, no és necessàriament un saber conscient.

3. La concepció personal de la funció docent està dotada de coherència respecte a la nostra personalitat i s’expressa a través dels nostres “hàbits docents” i els nostres valors.

4. Els canvis substantius de la nostra concepció docent necessiten molt de temps i un aprenentatge profund i significatiu.

5. Modificar els elements fonamentals de la nostra concepció docent implica canviar la nostra cultura escolar i els nostres valors.

6. L’enriquiment dels coneixements i la reflexió sobre la pròpia pràctica es produeixen en interacció social i en contextos de realitat.

7. La complexitat actual de l’educació no pot ser abordada amb les eines didàctiques i pedagògiques que ens han precedit.

8. No hi ha un paradigma fort de referència sobre l’educació, però hi ha molts coneixements, experiències i sabers acumulats.

9. La formació del professorat ha d’oferir idees i pràctiques en qualitat de testimoni i no com a models o exemples a seguir.

10. La formació del professorat ha d’incorporar les consideracions dels professors que la reben, perquè en educació les poques coses que sabem les sabem entre tots.

Formació

La finalitat de l’educació secundària

Leave a reply

“La finalitat de l’educació secundària obligatòria és proporcionar a tots els nois i les noies una educació que els permeti assegurar un desenvolupament personal sòlid, adquirir les habilitats i les competències culturals i socials relatives a l’expressió i comprensió oral, a l’escriptura, al càlcul, a la resolució de problemes de la vida quotidiana, al rebuig de tot tipus de comportaments discriminatoris per raó de sexe, la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes, l’autonomia personal, la corresponsabilitat i la interdependència personal i a la comprensió dels elements bàsics del món en els aspectes científic, social i cultural, en particular aquells elements que permetin un coneixement i arrelament a Catalunya. Així mateix, ha de contribuir a desenvolupar les habilitats socials de treball i d’estudi amb autonomia i esperit crític, la sensibilitat artística, la creativitat i l’afectivitat de tots els nois i les noies.”

Aquest text, copiat literalment del Decret del currículum ens hauria d’ajudar a no perdre de vista que la finalitat de l’educació no és seguir aquest o aquell mètode pedagògic, implementar un o altre recurs didàctic, ni potenciar les TIC o les TAC, etc.

Tot això ha d’estar al servei de l’educació dels alumnes i del seu aprenentatge.

Ho escric aquí perquè, a vegades, em perdo o em sembla que no hi penso prou.

No em consola gens comprovar que no sóc l’únic a qui passa tot això.

Més aviat m’angoixa una mica més…

Persones inquietes, institucions despersonalitzades

Leave a reply

En Jordi Vivancos ha reprès del seu bloc, després de temps inactiu. En Ferran Ruiz torna a la publicació amb dos articles irrellevants imprescindibles sobre l’educació. També escriu en Marià Cano, que feia temps que guardava silenci. Altres blocaires més actius, com l’Anna o en Ramon, aixequen una mica el to combatiu que els caracteritza. Només són alguns exemples de persones properes, però potser significa que els blocaires tenen ganes de fer-se presents.

És curiós, però, que els temes de l’actualitat educativa immediata no són el focus dels seus comentaris. Em refereixo al tràmit de la LEC i a les reaccions dels sindicats, per exemple. Sembla que tot això no va amb nosaltres, els docents. Sindicats i polítics es confronten a través dels mitjans i nosaltres seguim indiferents amb la nostra petita (i gran, alhora) feina de cada dia.

És un signe dels temps, que ens hauria de fer pensar. Com és que considerem que “aquesta partida” no és la nostra? És que no ens interessa l’educació? És que no tenim poder per intervenir-hi? O és que els problemes de veritat no són aquests?

Aquesta separació entre les institucions i les persones singulars em sembla un tema importantíssim. Els docents, els pares i els alumnes som els grans absents en els debats públics. De fet, ara com ara, no sabria dir en quin lloc cal debatre les coses importants de l’educació…

Si nosaltres no ens sentim implicats en els debats públics o no sabem en quins llocs hem de donar el nostre parer, vol dir que no participem activament en la reflexió sobre aquests temes. Vol dir que deixem en altres mans les decisions sobre el futur de l’escola.

Segurament aquest buit no ens el podem permetre.

Arreu sento que es demana més iniciativa de la “la societat civil”. Deu ser una moda.

Però, en educació, em sembla que, a més a més, és una necessitat.

A propòsit del programari lliure a les escoles

Leave a reply

Els partidaris del programari lliure hem d’anar més enllà de l’argument economicista. Encara que ens regalin el programari de propietat, hi ha altres arguments més contundents per a justificar la incorporació del programari lliure a classe. Qui millor que Richard Stallman per a explicar-los?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/DsaVe2AueRA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Jo hi estic completament d’acord, però trobo que ens falta incorporar altres punts de vista relacionats amb les necessitats de l’usuari final i no basar-se exclusivament en justificacions, diguem-ne, filosòfiques o ideològiques. Em refereixo a aspectes com el cost de la formació i l’acompanyament que aquest canvi demana, la millora de les prestacions intrínseques del programari a ulls de l’usuari final, etc.

Fins i tot tinc la impressió que la excessiva militància dels partidaris es gira en contra de la expansió entre els no iniciats.

Jornada de protecció de dades

Leave a reply

La reflexió sobre els nous hàbits socials nascuts al voltant de la xarxa és absolutament imprescindible. Afecta a tots els estaments socials i a totes les edats. Cadascuna amb la seva especificitat. La Comissió de Llibertats i Informàtica és una organització no governamental dedicada a la defensa del dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal. Juntament amb l’Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) i el Departament d’Educació van organitzar una Jornada sobre la protecció de dades de caràcter personal entre els menors i adolescents en l’ús de les TIC. Van presentar-hi uns manuals adreçats a nens i joves sobre la gestió de les dades a la xarxa.

Un cop fullejats poden semblar paternalistes des d’un punt de vista dels joves áltament socialitzats en les tecnologies digitals. Però també poden ser considerats una bona eina per aquells que s’inicien a Internet. És possible que els primers lectors interessats siguin els docents que (encara) estan al marge de tot el món digital o els pares que no són conscients de com tots aquests temes afecten directament els seus fills.

A mi em sembla que per deixar constància de la importància del tema s’abusa de la perillositat i s’apel·la massa als sentiments, creant un clima poc adequat al coneixement i reflexió serena sobre els usos de la xarxa.

El vídeo que trobareu a continuació, que forma part d’una campanya de sensibilització feta per www.protegeles.com és una mostra del que explico.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/iiTXEFKLbmE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Ni nadius, ni residents… competents digitals.

Leave a reply

Una competència és la combinació d’habilitats pràctiques i cognitives interrelacionades amb coneixements, valors, actituds i emocions, els quals són mobilitzats conjuntament per actuar de manera eficaç i eficient. Un competent digital, en conseqüència, és aquella persona que és capaç de fer això amb uns mitjans i en un context digital. I això no té res a veure amb la data de naixement, amb les hores d’exposició a la xarxa o amb l’ús concret de determinats dispositius, eines o jocs.

La capacitat de mobilitzar molts tipus de coneixements, d’afrontar situacions i problemes en l’àmbit digital i tecnològic, de regular la dimensió cognitiva i emocional en funció d’uns interessos, cobra el seu veritable sentit si és tractada en el marc del saber i no de la dimensió generacional.

Tothom pot ser competent digital: només cal que n’aprengui. Sembla senzill i ho hem complicat a base de bé!

Competència digital

He desenvolupat una mica més el tema dels nadius digitals en el blog en castellà.